dilluns, 18 d’octubre del 2010

el tapís de la reina matilde


"A Bayeux, a Normandia, es conserva un dels objectes més cèlebres de l'art medieval, el cèlebre tapís: una tela de lli brodada que fa més de 70 metres de llargada per una amplada de 50 centímetres.
La decoració de l'edifici romànic és tot un conjunt amb les escultures, les pintures, els mosaics i altres objectes com teixits o tapissos murals. D'aquests darrers se'n conserven pocs, però a l'Edat Mitjana es feien servir molt per decorar tant les esglésies com els palaus. El tapís de Bayeux és un d'aquests monuments excepcionals, tant, com he dit, per la seva llargada, com pel seu estat de conservació, la riquesa del contingut i l'expressivitat de les imatges.
L'obra ens permet de considerar el que podia ser la decoració d'un edifici civil a l'Edat Mitjana. Es tracta d'una llarga tira de tela brodada amb escenes continuades, representacions del poder reial, de la vida quotidiana i escenes de batalla que recorden tota l'èpica de la conquesta d'Anglaterra.
Moltes preguntes encara estan obertes pel que fa a l'origen i a la mateixa raó de ser d'aquest tapís; una de les obres medievals sobre les quals més s'ha escrit durant els darrers cent anys. És difícil jutjar si es tracta d'una explicació perfectament contemporània dels esdeveniments o d'una il·lustració del que ja havia passat feia anys, és a dir, d'una restitució d'un esdeveniment únic, la conquesta d'Anglaterra, conegut anys després per fonts històriques i iconogràfiques. Queda encara una altra qüestió general que és la de l'autenticitat de l'obra, ja que va ser molt restaurada, sobretot durant el segle XIX. El tapís es troba a Bayeux des del segle XV.
Aquesta immensa peça de teixit ens proposa una visió de la societat medieval. El tema desplegat és el de la conquesta de la Corona d'Anglaterra pel duc de Normandia, Guillem el Conqueridor, un episodi que s'acaba amb la batalla de Hastings que va tenir lloc el 14 d'octubre del 1066. S'hi veuen els personatges importants de la història de finals del segle XI al voltant d'Eduard el Confessor o de Guillem el Conqueridor; els palaus de Winchester, de Rouen o de Westminster, i diverses esglésies, com per exemple la del Mont-Saint-Michel.
Però la tapisseria de Bayeux a nosaltres ens interessa també perquè dóna testimoni d'imatges habituals a l'època, aquelles que constituïen l'imaginari col·lectiu i que nosaltres, mancats de documents escrits, no aconseguim pas sempre interpretar. Totes aquestes són algunes de les lliçons que l'aniversari de la batalla de Hastings ens permet de recordar a través d'una obra que en si mateixa a vegades s'ha considerat l'antecessora dels còmics actuals".

Xavier Barral. "El tapís de Bayeux". Avui. Dimarts, 2 de gener del 2007. 



P.S.: Segons la tradició francesa, la peça hauria estat creada per la reina Matilde, esposa de Guillem I d'Anglaterra, i les seves serventes, d'aquí ve el títol. La hipòtesi historiogràfica més acceptada és que va ser realitzat per mandat d'Odó, arquebisbe de Bayeux i germanastre de Guillem, per servir d'ornament a la catedral de Bayeux el dia de la seva consagració, el 14 de juliol de 1077.
Els gossos d'avui: gran danès, dogo alemany o alano alemany.

9 comentaris:

  1. És possible que, malgrat la historiografia, les serventes treballessin més que la reina Matilde. Amb això no voldria dir que les Matildes no treballin, ni voldria desfer el mite que en Borges va crear sobre aquella Matilde Urbach mítica.

    ResponElimina
  2. De la Matilde del cieguito en sabem ben poca cosa. El seu únic mèrit va ser no defallir en l'abraçada del pobre Borges, que ja em diràs tu, sinó és un currículum de m, el seu. Ni taquigrafia ni vuit idiomes ni dos cents màsters. Bah, home, bah...

    ResponElimina
  3. si mai tinc un gos serà un gran danès marró i es dirà scoobydoowhereareyou, com no seria d'altra manera :) i del tapís després em miro els "sants" :)

    ResponElimina
  4. Caram amb el punt de creu, tu, i a sobre, es veu que relaxa. M'al·lucina perquè servidora amb una agulla a la mà és un poema. I un perill.

    ResponElimina
  5. ...com són les coses, suposo que aquesta Matilde deu ser la mare d'Enric II, reina que apareix a los Pilares de la tierra: la miniserie, producció que recordaré per la presència del Totpoderós....Ian McShane.

    ...parlant de TV, no us perdeu Boardwalk Empire...

    ResponElimina
  6. Poc que ho sé pas, jo, Mitchum, pobre de mi, que ni tele ni pilares ni h******.
    Tothom me'n parla i no tinc conversa.

    ResponElimina
  7. aaaaaah! pilares!!!! uade retro!!!!!

    ResponElimina
  8. Per cert, Mitch, tu ni Astèrix ni Tintín, espero.
    Tu Roberto Alcázar, Capitán Trueno i para de comptar, supose...

    ResponElimina
  9. vas bé Matilde, vas bé, sobretot res de Tintin, ara, això si...no paris mai de comptar.

    ResponElimina