dimarts, 19 d’octubre de 2010

contes de fades per a un món modern

















"Tota la resta de nens de la meva escola són estúpids. Ara bé, se suposa que no els he de dir estúpids tot i que és el que són. Se suposa que he de dir que tenen dificultats en l'aprenentatge o bé que tenen necessitats especials. Però tot plegat és una estupidesa perquè tothom té dificultats en l'aprenentatge perquè aprendre a parlar francès o entendre la teoria de la Relativitat és difícil, i tothom té necessitats especials, com ara el pare, que sempre ha de portar un paquetet de sacarines a sobre per endolcir el cafè i no engreixar-se, o la senyora Peters, que porta un audiòfon de color beige, o la Siobhan, que porta unes ulleres tan gruixudes que si te les poses t'agafa mal de cap, i cap d'aquestes persones no són persones amb necessitats especials tot i que tenen necessitats especials.
La Siobhan, però, diu que hem de fer servir aquestes paraules en comptes de les que abans s'utilitzaven per anomenar aquests nens, com ara espàstics, esguerrats o mongòlics, que eren paraules abominables. Però això és una altra estupidesa perquè de vegades els nens de l'escola que hi ha carrer avall ens veuen al carrer quan sortim de l'autobús i ens criden: "Necessitats especials! Necessitats especials!". Jo no els faig cas perquè no escolto el que diu l'altra gent i perquè només em poden trencar els ossos els pals i les pedres i tinc la meva navalla suïssa i si em peguen i els mato serà en defensa pròpia i no aniré a la presó."

Mark Haddon. El curiós incident del gos a mitjanit. La Magrana, 2004. P. 63.


****

Ara voldria recordar un llibret (103 pàgines) que vaig llegir l'any 1996. Sí, suposeu bé: Contes per a nens i nenes políticament correctes, de James Finn Garner. Voldria i ho faig.

"Quan es van escriure per primera vegada, les històries en les quals es basen els següents contes acomplien certament el seu objectiu: entronitzar el patriarcat, allunyar la gent dels instints naturals propis, dimonitzar "el mal" i "recompensar" un "bé" "objectiu". Tot i que ens agradaria molt, no podem culpar els germans Grimm de la seva falta de sensibilitat cap als problemes de la persona femenina, les cultures minoritàries, les nacions oprimides i el medi ambient. Al Copenhaguen de Hans Christian Andersen, tan tibat, tampoc preocupaven gaire els drets inalienables de les sirenes.
Avui en dia, tenim l'oportunitat -i l'obligació- de repensar aquests contes clàssics per tal que reflecteixin aquests temps nostres amb menys prejudicis. Amb aquest propòsit lliuro el meu humil volum. Vaig abandonar el títol original, Contes de fades per a un món modern, per raons òbvies (llaor al meu editor, que va adonar-se de la discriminació del sexe masculí que aquest títol suposava), però penso que el recull val la pena, sigui quin sigui el títol.
[...] Si, per excés o per defecte, he estat inconscientment tendenciós en qualsevol sentit sexista, racista, culturalista, nacionalista, regionalista, edatista, aspectista, capacitista, tallista, especista, intel·lectualista, socioeconomicista, etnocentrista, fal·locentrista, heteropatriarcalista o qualsevulla altra mena de prejudici encara per batejar, demano disculpes i agrairé suggeriments per rectificar. A la recerca del desenvolupament d'una literatura plena d'autenticitat, totalment lliure de prejudicis i purgada de les influències del seu defectuós passat cultural, he comès, ben segur, més d'un error."

James Finn Garner. "Introducció" A: Contes per a nens i nenes políticament correctes. Quaderns Crema, 1996.


14 comentaris:

  1. Recordo molt bé aquell llibre dels contes correctes. De vegades encara el cito... Ara que a l'escola hi ha polls(com sempre,com cada curs) temo que en alguna tutoria no se m'escapi el lapsus...

    ResponElimina
  2. Què m'has de dir a mi. A la sala infantil en tenim un planter que fa por (i gratera, només de pensar-hi). Permetrina a tot drap. No m'agrada la pudor i a sobre m'estufa molt els cabells. Sí, sóc molt presumida, ves.
    Compte amb els polls i les polles!!

    ResponElimina
  3. uf! això del políticament correcte, hauríem de fer cau i net no? no ho suporto, perquè el coix va passar a ser invàlid, després disminuït, després discapacitat i ara persona amb mobilitat reduïda, però el pobre encara va coix :(

    ResponElimina
  4. Això dels pals i les pedres que trenquen ossos si no s'explica que ve d'una frase feta anglesa queda com una mica criminal.

    ResponElimina
  5. De tant vigilar com al final no es diu res, Clidi. I el coix, coix, i amb unes voreres impossibles!!

    ResponElimina
  6. Ei, SM, que bueno que viniste. M'estava trencant les banyes amb el tema, t'ho juro. Gràcies mil per l'aclariment! Et dec un gintònic, o el que sigui. O dos.

    ResponElimina
  7. Amb el deix de tendresa que expressaves tot dient: Aquest és una mica taronet!.
    És clar que la mateix tendresa comença a ser una nosa caduca.

    ResponElimina
  8. Ho dius per la cursiva fosa, Girb?
    Saps, tot per corregir una coma!!

    Que bueno que viniste, tu també.

    ResponElimina
  9. Vaig xalar tant amb aquells llibret d'en James Finn Garner que aquell any en vaig regalar dos o tres per reis.

    ResponElimina
  10. ...recordo que va ser el primer llibre que vaig trobar a faltar a la biblioteca, el deuria robar un mestre PC, estava traduït per Quim Monzó no?, reconec que no el vaig llegir mai, però deuria ser una broma, no?

    ResponElimina
  11. El meu exemplar el vaig comprar a la Documenta de Barna. L'altre dia em van dir que tanca. Em sap greu. Darrerament, no és que hi anés gaire, però m'agradava pensar que el llibreter amb llaç de coll encara corria per allà. Tot se'n va pel pedregar.

    Més que una broma, Mitch. Cosa fina.

    ResponElimina
  12. Ostres! m'has deixat de pedra. N'estàs segura???

    Acabo de entrar a la seva web i diu que estan celebrant el 35 aniversari i que:

    "Cada mes variarà la programació dedicada a celebrar els 35 anys de la llibreria. Estigueu alerta! Us en mantindrem informats.

    Confiem en la vostra assistència i desitgem trobar-nos i retrobar-nos a la llibreria."

    Josep Cots, llibreter.

    Barcelona, 20 de setembre de 2010


    Es diria que en Josep Cots i la seva "pajarita" gaudeixen de bona salut...

    ResponElimina
  13. No n'estic gens segura, Brian, que parlo de quarta mà. Que no sigui la traca final del 35è aniversari.
    Deixa'm anar a la font i a veure què.(que bo! mal m'estar dir-ho)

    ResponElimina
  14. On he de passar a recollir aquest gintònic doble? ;-)

    ResponElimina