dimarts, 26 d’octubre de 2010

poesia a l'atlàntida


El tercer dimecres de cada mes per als amants de la poesia i la literatura l’Atlàntida proposa una sessió on hi tindràn cabuda activitats com: tertúlies amb poetes, pesentació de poetes joves, homenatges a autors clàssics, autors moderns...

DIMECRES, 27 D’OCTUBRE DE 2010
20.30 H • FOYER DEL TEATRE
Conversa  Pep Rosanes-Creus amb Biel Barnils

Pep Rosanes-Creus (Manlleu, 1961) És llicenciat en Filologia catalana per la Universitat de Barcelona. Ha viscut a Manlleu, Roda de Ter i Barcelona, i ara viu a l’Esquirol. Com a poeta, ha publicat La venjança de l’eunuc (1993), El gos i l’ombra de l’alzina (1995), No he fet res (1998), El cos del temps (1999), Voltor (2000), amb què obtingué el Premi Carles Riba 1999, La rosa i La rosa pòstuma (2004), aquest darrer en col.laboració amb Josep Casadesús, i L’illa del tresor (XXII Premi de Poesia Catalana Josep M. López Picó de la Vila de Vallirana 2007). Als Jocs Florals de Barcelona del 2003 rebé el Premi Extraordinari Jacint Verdaguer per al poema Sóc un cuc. L’any 1993 va rebre el Premi Felip Ramis de Narrativa Breu de la Vila Joiosa per “Tinc les mans eixutes” un relat inclòs en l’obra “El cap amb el llençol” (2004).

Biel Barnils i Carrera (Barcelona, 1976) ha treballat a la televisió i en temes de gestió cultural. Ha participat en múltiples recitals de poesia i a l’organització de totes les edicions de l’after hours poètic al “Festival de poesia de Sant Cugat”. Ha col•laborat a “Paperdevidre” paperdevidre.net, al Canal Català Osona, a Ràdio Vic, a Osona Comarca, a la Revista Mà i a Literata. També al llibre La catosfera literària 08. Primera antologia de blogs en català (Cossetània, 2008). Actualment fa de llibreter a La Tralla de Vic on coordina un club de lectura de poesia. Des de fa més de quatre anys dirigeix la secció “El poeta del mes” a la revista electrònica “Ciutatoci” ciutatoci.com” i actualitza cada setmana del món el seu blog literari “
Tinta xinesa” tintaxinesa.

17 comentaris:

  1. És acollonant, això dels dimecres poètics. Has de comprar una entrada! Val cinc euros, "consumició inclosa", com a les discoteques. No tindran gent ni pagant. Massa barato, quins nassos. Això només pot voler dir o que el poeta no val res o que la beguda és de garrafa. Vic té teatre, però no té qui sàpiga què fer-ne. Incompetents. Uhhhh.

    ResponElimina
  2. ---sort n'hi ha que el nou RoboCop, (espero que no porti el software de 1987)ens ho solucionarà tot, no estaria malament un sonet per als justiciers de metall....

    ResponElimina
  3. Mitch, cobren entrada? Doncs, mira amb "los malos tiempos para la lírica" que corren, em fa que no caldrà comprar-les anticipadament.
    Es pot fumar? Les consumicions són Fanta i coses així o donen begudes de debò?

    Quant al poeta d'avui, haig de confessar que no li he llegit res, però vam coincidir en un sopar d'una història d'aquelles que t'hi emboliquen i encara no saps com, i va ser un festival. Quin fart de riure, amb en Rosanes-Creus.

    Cobrin o no, incompetents o no, garrafot o no, molta sort per a en Barnils i cia.

    ResponElimina
  4. Mitch, digues-me perepunyetes, llepafils (o burra o el que vulguis, al teu gust), però sembla que aquest apunt ha patit els efectes d'un terratrèmol (magnitud 1,5 escala de Richter, posem per cas). Va, noi, fes-li una mica de planxa i pintura.

    ResponElimina
  5. I les Tertúlies de Poetes? Feina, paciència i saviesa hi van dedicar l´Armand Quintana i la Pilar Cabot, però resulta que els han fet desaperèixer.
    A Vic es resta, no en saben de sumar.

    ResponElimina
  6. ¿silenci administratiu?

    ResponElimina
  7. ...anònim, el teu comentari és d'allò més injust, ningú ha fet desapareixer ningú,..

    ResponElimina
  8. Mitch, molt maco el pom, però jo em referia més aviat als salts de línia impossibles. T'ho puc arreglar? No m'ho tinguis en compte, ja em coneixes, impertinent, insuportable i blablabla. Què t'haig de dir a tu.

    ResponElimina
  9. ara!!!!,´sorry és que no ho veia..., vaig a veure com marxen les orenetes...aquí a Cicely encara n'hi ha algunes de tocatardanes...

    ResponElimina
  10. Ara!! El ram es pot quedar, sí.

    Adéu, de part meva, a les orenetes de Cicely.
    Per aquí, pajarracus malxinats, only. Grrr.

    ResponElimina
  11. Gràcies per l'enllaç, Matilde! :)

    ResponElimina
  12. Gràcies a tu, Tina! Un gran comiat a un gran mestre.

    ResponElimina
  13. Paguem per un concert de música, paguem per una pel·lícula, paguem per un llibre, però resulta que la poesia ha de ser gratuïta. I la conseqüència és que tenim una cultura subvencionada. És això el que voleu?
    Tots aquests saberuts m'agradaria saber què proposen per sumar i si ells fan res perquè les coses vagin millor.
    A la conversa d'ahir amb el Pep Rosanes érem una trentena i ens ho vam passar molt bé.

    ResponElimina
  14. Me n'alegro molt, Biel, l'enhorabona i endavant les atxes, que ara tothom s'abona a això de la cançó de l'enfadós. L'aritmètica sempre és més fàcil a casa dels altres, oi?
    No tinc res a dir dels cinc euros, però la fórmula se'm fa estranya. Em refereixo a la nota que consta a la programació:
    PREU: 5€ (amb consumició).
    No entenc què representa aquesta consumició. Calia fer-la constar? En fi, ni cas a aquesta saberuda, pots comptar.
    Lu dit, Biel, salut i que duri.

    ResponElimina
  15. Els gestors d'aquest monstre semblen més preocupats per rendibilitzar el bar que per la culrura.

    ResponElimina
  16. Els covards sempre firmen amb anònim, la deixen anar sense donar la cara. Diu molt a favor seu.

    Hola Matilde! Es va pensar que si és cobraven 5 euros amb consumició a la gent li requeria menys que no pas si es cobraven 5 euros sense consumició. El bar és un lloc distès i com us podeu imaginar no omplirem els DIMECRES, POESIA amb milers de persones, encara que sigui gratuït, per això l'espai que hi ha al bar ens semblava suficient.
    Per cert, felicitats pel blog, que visito de tan en tan i és MOLT actiu.

    ResponElimina
  17. Pel que fa al bloc, gràcies per la part que em toca, Biel.
    I sí, darrerament estem patint una invasió d'anònims.
    Gràcies, també per la informació sobre els Dimecres poesia. Sort i endavant, insisteixo.

    Salut i una abraçada, Biel.

    ResponElimina