divendres, 19 de novembre de 2010

fòrum de debats


5 comentaris:

  1. I quin tros d'escriptor era el Satie!
    Aquelles converses amb el seu inexistent majordom..., les anotacions de les partitures... D'humoristes, pocs com ell.

    ResponElimina
  2. Sí, Girbén, tens raó, que jo no en tenia coneixement d'aquest vessant i ahir (sí, vaig assistir-hi, convençuda que anava a un concert, però era una mena d'espectacle poètic-musical) em vaig fer un tip de riure i com que aquest matí treballo, ja he corregut a veure què hi ha editat.
    [a banda d'humorista, un hipocondríac, que riu-te'n de Woody Allen!

    ResponElimina
  3. Ah, i un altra cosa, que tinc un amic a Riumors a qui li agrada moltíssim Satie i clar, inevitable no pensar-hi. I com que em sembla que ens llegeix (ei, Josep F., una abraçada!) doncs, res, la gymnopedie núm. 1, que és l'única cosa que coneixia jo de Satie.

    ResponElimina
  4. Les "Memòries d'un amnèsic" del Satie i la "Poètica musical" de l'Stravinski són les joies de la literatura feta per músics.
    Una les poquíssimes relacions sobre la vida monacal del Satie és justament d'Stravinski, a qui li va permetre d'entrar a casa.
    I com m'hauria agradat d'estar-hi present!

    ResponElimina
  5. Justa, Girbén, m'he demanat (a les biblioteques, que nosaltres no ho tenim) "Memòries d'un amnèsic" i un editat per Acantilado, "Cuadernos de un mamífero".
    I quin goig que farà la meva pila del greix! M'hauríen de concedir una reducció de jornada, que la vida és molt curta...

    ResponElimina