dijous, 25 de novembre de 2010

la ininterrompuda intel·lectualitat dels vigatans


Deixo aquesta biblioteca amb la recança d'abandonar una cosa volguda. Servaré sempre un record inmillorable dels dies passats ací, amb la companya Elvira Bozzo, que ha contribuit, en gran manera, a fer-me agradable l'estada a Vic.

El gran nombre de petits lectors que concorren a n'aquesta biblioteca, em fa pensar que, seguint el seu camí ascendent, aviat serà de les més floreixents i plenes de vida. La qualitat de les obres llegides pels lectors adults és una mostra d'aquella ininterrumpuda intel·lectualitat dels vigatans.


Mercè Masvidal Coll

Vic 31-III-1933



Així parlà l'estudiant en pràctiques, que el somni d'una meritòria és deixar-ho de ser aviat.
Aquesta entranyable "ininterrompuda intel·lectualitat dels vigatans", m'ha fet pensar en un llibret verd que és un clàssic de la col·lecció local. Vigatans il·lustres, es titula.

"El poble que sap rendir tribut d'admiració i agraïment als seus fills, els quals amb la seva laboriositat l'han elevat a una categoria rellevant, s'honora a si mateix.
Un dels mitjans per tal de reconèixer i mantenir aquesta prova d'admiració és tenir-los presents sempre a la contemplació dels vivents que es van succeint en els diversos períodes de la vida ciutadana. En una ciutat tan pròdiga en valors espirituals com la nostra, és just i necessari el manteniment d'una galeria de personalitats que han donat prova d'un valor excepcional i amb la seva extraordinària activitat han anat forjant el camí esplendorós d'una història fecunda. La nostra ja nodrida Galeria de Vigatans Il·lustres constitueix una prova decissiva del gran nombre de fills de la ciutat que s'han distingit en alguna de les branques del saber humà i més si considerem el nombre de personalitats que encara hi tenen cabuda. Pertànyer a aquesta galeria representa la constatació oficial de la seva benemèrita actuació, l'homenatge de veneració perpètua, la consagració definitiva del qui s'ha fet creditor de figurar en l'altar de la pàtria.
[...] L'acte de col·locació d'un personatge a la galeria ha esdevingut una festa veritablement ciutadana, amb un protocol escaient al fet que es rememora. El ple de l'Ajuntament ha aprovat prèviament en una sessió que els mèrits de l'elegit el fan digne d'elevar-lo a la categoria d'home il·lustre de la ciutat. L'acord pres es recull en una acta que és llegida solemnement pel secretari de la corporació municipal a l'inici de la sessió acadèmica i escoltada dempeus i en silenci, en senyal de respecte, per tots els assistents. Després el batlle descobreix el retrat, cobert amb la bandera de la ciutat, i tot seguit el que ocupa la càtedra, una figura rellevant en el camp de les lletres, comença la dissertació biogràfica de l'homenatjat."

 Haver nascut a Vic i ser mort, no importa on, són dues condicions sine qua non per merèixer l'honor de ser penjat, públicament i previ judici sumaríssim, a la Sala de la Columna. Actualment hi figuren trenta-dos personatges, entre els quals hi ha dues dones: Carme Sallés, beata, i Maria Àngels Anglada, escriptora.



2 comentaris:

  1. La frase que dóna títol al post m'ha deixat trasbalsat. Bellíssima construcció, per cert. Alhora que estranya dita avui, no? Això de la "intel·lectualitat" ha variat de camp semàntic, diria jo.

    ResponElimina
  2. Sí, és ben bonica. Les meritòries ja no són el que éren. I les bibliotecàries tampoc, em temo.

    ResponElimina