dissabte, 27 de novembre de 2010

restes d'un naufragi


Pot ser sí que Huckleberry Finn és més bo, però a mi m'agradaria haver escrit Les aventures de Tom Sawyer. I té mèrit, si considerem que mai no he volgut ser escriptora; ni en la intimitat. Aquesta afirmació no és, per tant, el deliri d'una escriventa d'estar per casa, sinó l'homenatge d' una lectora que estima un llibre d'una manera natural, sense reflexionar-hi, sense la més mínima intenció de fer-ho. Estimo aquest refotut llibre i ja està.
I com que aquest any es commemora el centenari de la mort del seu autor -i el 178è aniversari del naixement, ja posats- doncs, re, que quan s'estima, qualselvol excusa és bona.

****
[La prèvia. Tom Sawyer, víctima d'un càstig, ha de pintar la tanca de casa de la tia Polly]

"-Agradar-me? Bé, no sé per què no m'hauria d'agradar. És que un hom té la sort d'emblanquinar una tanca cada dia?
Això posà l'afer sota una nova llum. Ben va parar de rosegar la seva poma. Tom passà la brotxa exquisidament d'ací d'allà, reculà per veure l'efecte, afegí un toc en aquest indret i aquell altre, i sospesà de bell nou l'efecte, mentre Ben li reparava cada moviment, i esdevenia més i més interessant, més i més absort.
Al cap de poc digué:
-Escolteu, Tom: deixeu-me emblanquinar una mica.
Tom reflexionà: estava a punt de consentir, però canvià de determini.
-No, no; la tia Polly és molt mastegatatxes pel que fa a aquest clos (el de la banda del carrer, sabeu?); però, si fos el clos de la banda del darrera, a mi tant me fóra i a ella també. Sí, és molt mastegatatxes, pel que fa a aquest clos: hom ha d'anar amb molt de compte: crec que no hi hauria un noi entre mil, i potser entre dos mil, que ho pogués fer de la manera que cal.
-Sí? De bo de bo? Oh! Vaja, deixeu-m'ho provar només una mica. Jo bé us ho deixaria fer, si vós fóssiu jo, Tom.
-Bé, a mi em plauria, indi honrat; però la tia Polly...Mireu, Jim volia fer-ho, però ella no li ho ha volgut consentir. Sid també volia fer-ho, però ella no li ho ha volgut consentir. No veieu, ara, que estic lligat, en aquest punt? Si vós us emprenguéssiu el clos, i passés qualsevol cosa...
-Oh! Romanços! Tindré tant d'esment com vós mateix. Deixeu-m'ho provar. Escolteu...us daré el dintre de la poma.
-Bé, veureu...No, Ben: traieu-vos-ho del cap: tinc por...
-Us la daré tota!
Tom féu remissió de la brotxa amb repugnància en el rostre, però amb deler en el cor. I mentre l'ex-vapor "Big Missouri" treballava i suava al sol, l'artista retirat seia damunt un barril, a l'ombra, a curta distància; deixava penjar les cames, mossegava la poma amb la boca plena, i planejava el carnatge de més innocents. No mancava material: més nois s'esqueien per allí, a cada estona: venien per fer mofes, però romanien per emblanquinar. Poc abans que Ben estigués atuït, Tom havia baratat la nova avinentesa d'emblanquinar, a Billy Fisher, per un estel, sòlidament adobat; i quan aquest ja en tingué prou, Johny Miller comprà de ser-hi, mitjançant una rata morta i un cordill per a fer-la giravoltar; i així successivament, hora darrera hora. I, quan hom arribà a mitja tarda, el pobre minyó miserable del matí estava literalment saturat de riqueses. Tenia, a més de les coses abans esmentades, dotze bales, part d'una mandolina, un tros d'ampolla blava per a mirars'hi a través, un canó de rodet, una clau que no seria per a obrir res, un bocí de guix, un tap de vidre d'una garrafa, un soldat de plom, un parell de capgrossos, sis coets, un gatet borni, un pom de porta, de llautó, un collar de gos (sense gos), el mànec d'un ganivet, quatre peces de pela de taronja i un vell marc de finestra fet malbé. Havia tingut, mentrestant, una bona, bella estona ociosa, i qui-sap-la companyia...i el clos lluïa de tres capes de blanc! Si el blanc no li hagués arribat a mancar, hauria causat la fallida de tots els nois del poblet.
Tom es digué que aquest món, al capdavall, no era tan buit com això. Havia descobert una gran llei d'activitat humana, sense saber-ho: és a dir, que per fer que un home o un noi desitgin una cosa, només cal convertir la cosa en difícil d'atènyer. Si hagués estat un gran filòsof ple de saviesa, com l'autor d'aquest llibre, hauria capit aleshores que la feina consisteix en qualsevol cosa que un hom estigui obligat a fer, i que el joc consisteix en qualsevol cosa que un hom no estigui obligat a fer."


P.S.: I el traductor és....(Ho hauríeu de saber, ara ja sí).




7 comentaris:

  1. No sabia que l'amic també hi havia ficat les mans ací. La diabòlica llista m'ha encantat amb menció d'honor a la rata morta lligada amb un cordill.

    ResponElimina
  2. Sí, Allau, l'amic no es perdia cap festa! Darrerament el trobo pertot.
    Acabo d'incorporar "mastegatatxes" al meu vocabulari "de diari", a vera què passa.
    De fet, l'apunt es podria haver titulat el dimoni de les llistes. Aquesta és rebonica, sí. Clar que quan s'estima, ja se sap...

    ResponElimina
  3. Ser un mastegatatxes forma part del meu vocabulari heretat més habitual. Les "tatxes", els clauets que feien servir els sabaters i que solien dur a la boca, aguantant-los per la punta amb els llavis, mentre els anaven clavant a la sola, feien que quan el pegot o ataconador (sabater que adoba sabates) parlés, ho fes de manera incomprensible, remugant, amb un nyeu-nyeu molt típic. Apali!

    ResponElimina
  4. Doncs per a mi les tatxes són unes feridetes que em surten a la boca quan tinc l'estómac brut. I fan molt mal. I no sé d'on carai ho he tret això, però ho dic. M'ha sortit una tatxa.

    ResponElimina
  5. Recordo que després de fer tot de propaganda sobre Tom Sawyer davant dels meus alumnes, una pobra nena me'l va demanar. Li vaig deixar el de la biblioteca de l'escola sense mirar qui l'havia traduït al català. L'endemà me'l va tornar... "És que no s'entén gaire bé", em va dir.

    ResponElimina
  6. Els nens sempre diuen la veritat, David.

    ResponElimina
  7. Si en fa que no els toco! Tanmateix sí que recordo que al Huck el vaig trobar un pèl superior al Tom, hi havia una aventura de més volada.
    La pega no és del inesmentable traductor de la llengua sucosa, que un altre s'hi posi!
    I el "mastegatatxes" és també un moixó de la colla dels "papamosques".

    ResponElimina