divendres, 17 de desembre del 2010

cambra d'escriptura per a desvagats


Entre uno y otro de sus numerosos empleos de subalterno -entre otros dependiente de librería y pasante de abogado, empleado en dos bancos y en una fábrica de máquinas de coser, finalmente criado en un castillo de Silesia, con una voluptuosidad que sólo los lectores de Jakob von Gunten podrán entender- Walser se retiraba de vez en cuando, en Zurich, a la "Cámara de escritura para desocupados" (el nombre parece walseriano pero es verdadero) y allí, "sentado en un viejo taburete, de noche, a la débil luz de una lámpara de petróleo, se servía de su linda escritura para copiar direcciones o hacer otros trabajos semejantes que le habían confiado tiendas, asociaciones y particulares". No sólo este rasgo, sino toda la existencia de Walser nos llevan a Bartleby de Melville, el impecable escribiente que no revelaba nada y no aceptaba nada, salvo galletas de jenjibre. En estos seres vegetales, camuflados en las ropas del hombre normal -"I'm not particular", le gustaba repetir a Bartleby-, habita la negación. Mucho más radical por inadvertido, los aparatos no detectan el aliento destructivo: para muchos, Walser sigue siendo una figura familiar; se ha llegado incluso a escribir que su nihilismo "sigue siendo frágil y doméstico, burguesa y helvéticamente bonachón". Y, por el contrario, es un hombre remoto, una vía paralela de la naturaleza, un filo casi indiscernible. La obediencia de Walser, al igual que la desobediencia de Bartleby, presupone un corte total. Una carencia originaria los sustrae a la ecumene de los comulgantes, y esa carencia es su riqueza. Soberanos, no hacen nada por ponerle remedio y ni siquiera por comentarla. Copian, transcriben cartas que los atraviesan como si fueran una placa transparente. No enuncian nada propio, no quieren modificaciones. "No me desarrollo", dice Jakob en el Instituto; "No quiero cambios", sentencia Bartleby. En su afinidad se descubre la equivalencia entre el silencio y una cierta utilización ornamental de la palabra. En los millares de páginas escritas por Walser -obra indefinidamente extensible, elástica, carente de esqueleto, cháchara prolongada para ocultar la carencia de cualquier paso hacia adelante en el discurso- resuenan continuamente, sin ser jamás pronunciadas, las palabras de Bartleby: "Prefiero que no".

Roberto Calasso. "El sueño del calígrafo" A: Los cuarenta y nueve escalones. Anagrama, 1994. P. 77.

11 comentaris:

  1. Dispenseu l'ofensiva sense treva, però és que ara ve Nadal i hem avançat una setmana la darrera trobada d'aquest any, que serà el proper dimarts 21, el temps se'ns tira a sobre i per això.

    No se m'ha acudit millor manera d'abordar Walser que copiant. Transcrivint textos d'altri sense cap enunciat propi. Cap comentari. Que no sigui un homenatge.

    ResponElimina
  2. En Roberto calasso és un tipus que cal escoltar i tenir en compte. Quan el vaig trobar, em vaig adonar que en Vila-Matas s'havia fet petit.

    ResponElimina
  3. No havia sentit a parlar mai de Walser (ni de Calasso, val a dir) fins que vaig llegir Bartleby y compañía de Vila-Matas. Potser sí que s'ha fet petit, però jo l'hi dec. I l'hi agraeixo. Moltíssim.

    ResponElimina
  4. Us confessaré una cosa. No m'agrada massa en Vila-Matas, tret d'aquest llibre que esmentes tu Matilde, i el relat "La orden del Finnegans" juntament amb les 100 primeres pàgines de "Dublinesca". Ahí es ná!
    Tinc una samarra que diu "I would prefer not to" pagada a LaCentral del raval de Bcn..

    ResponElimina
  5. Jo també tinc la samarreta, pagada al mateix lloc...

    ResponElimina
  6. miquel hyde17/12/10 17:43

    no sigueu tan post moderns, refot !!
    ni Vila-Matas ni samarretes ni tonteries, l'únic BARTLEBY que compta és el del gran HERMANN MELVILLE !!!
    quant a Robert Walser, Matilde, el que et deia ahir, que no em sembla res de l'altre món.
    i parlant de germànics i de Hermanns :Ungar,Ungar,Ungar ("Els mutilats", això és una novelassa, Ferran, i no "Els germans Tanner" !!)

    ResponElimina
  7. No sabia que en Vila-Matas dissenyava samarretes per la Tèxtil Calasso. Quin món!

    ResponElimina
  8. Se m'acut que ho podríem sintetizar: Hem d'estar agraïts al Vila-Matas, i el Vila-Matas ha d'estar agraït al Calasso. Pel disseny de samarretes, vull dir.

    ResponElimina
  9. Hyde, jo, postantiga, si no et sap greu.
    Encara no sé si m'agrada Walser. Crec que m'enerva les gònades, ves.
    Què et passa a la boca? Què vols dir Ungarungarungar? Andawa, Hyde, andawa!!

    Pos anda que no, Allau, i ben boniquetes que són. (Ara els groupies vila-matians es tornaran bojos buscant-la). Quúestió d'embolicar la troca, per no abandonar el tèxtil...

    Jo encara ho sintetitzaria més, Lluís: és de bennascuts, ésser agradescuts!!

    ResponElimina
  10. No sé pas que vull dir amb això de "quúestió"...pa mi que sobren coses.

    ResponElimina