dissabte, 18 de desembre del 2010

curriculum vitae

El sotasignant, Jakob von Gunten, fill de pares honrats, nascut tal i tal dia, crescut a tal i tal lloc, va entrar com a alumne a l'Institut Benjamenta per obtenir el parell de coneixements que són imprescindibles a l'hora de posar-se al servei d'algú. El mateix sotasignant no és fa cap il·lusió de la vida. Desitja que el tractin amb severitat per arribar a saber què vol dir haver de fer el cor fort. Jakob von Gunten no promet gran cosa, però es proposa ser obedient i portar-se amb rectitud. Els von Gunten són un llinatge antic. Fa temps eren guerrers, però les ganes d'esbatussar-se han anat de baixa, i avui dia són alts consellers i comerciants, i el més jove de la casa, objecte del present informe, s'ha decidit a abandonar completament tota aquesta tradició de supèrbia. Vol que sigui la vida qui l'eduqui, i no pas  cap principi hereditari o aristocràtic. Cal dir, però, que és orgullós, perque li resulta impossible negar allò que és innat; ara bé, ell entén per orgull una cosa completament nova que en certa manera es correspon als temps en què viu. Té l'esperança -diu- de ser modern, força hàbil per al servei i no del tot ruc ni inútil, però menteix: no solament ho espera, sinó que ho afirma i ho sap del cert. És caparrut, ell (es veu que encara hi perviuen els esperits indòmits dels seus avantpassats), però demana que l'amonestin si s'entossudeix massa, i si això no serveix, que el castiguin, perquè creu que una mesura així, aleshores, servirà. A part d'això, caldrà saber com tractar-lo. L'infrascrit creu que és capaç d'adaptar-se a qualsevol situació, i per aquest motiu li resulta indiferent què li manaran fer; està fermament convençut que tota feina realitzada amb cura serà per a ell un honor més gran que el que li reportaria estar-se a casa assegut davant l'estufa, esporuguit i desvagat. Un von Gunten no s'asseu davant l'estufa! Si els avantpassats de qui signa amb humilitat cenyien l'espassa de cavallers, aleshores el descendent no fa sinó actuar segons la tradició quan, ardorós, desitja mostrar-se útil d'una manera o d'una altra. La seva modèstia no té límits quan algú afalaga el seu coratge, i el seu afany de servir iguala la seva ambició, que li dicta menysprear aquells sentiments vinculats a l'honor que siguin pertorbadors i perniciosos. A casa, el mateix sotasignant va apallissar una vegada el seu professor d'història, l'honorable doctor Merz, una vilesa que deplora. Avui dia, allò que l'infrascrit anhela és poder estavellar la supèrbia i l'arrogància que potser encara l'animen contra la roca implacable de la feina dura. És circumspecte i mai no revelarà intimitats. No creu ni en un regne celestial ni en l'infern. La satisfacció de qui el contracti serà el seu cel, i la trista reacció contrària, l'infern que el destruirà; ara bé, el sotasignant està convençut que, d'ell i d'allò que faci, hom en quedarà satisfet. Aquesta ferma creença li dóna el coratge de ser qui és.
JAKOB VON GUNTEN

Robert Walser. Jakob von Gunten. Traducció de Teresa Vinardell. Quaderns Crema, 1999 . P.52-53.


3 comentaris:

  1. Un llibre que no coneixia, gràcies per la referència

    ResponElimina
  2. Fa un temps vaig estar en un procés de selecció per una feina nova i vaig acabar amb una frase treta d'aquest c.v. La frase que vaig citar és. "La satisfacció de qui el contracti serà el seu cel, i la trista reacció contrària, l'infern que el destruirà; ara bé, el sotasignant està convençut que, d'ell i d'allò que faci, hom en quedarà satisfet. Aquesta ferma creença li dóna el coratge de ser qui és."

    No caldir que la feina no va ser per a mi

    ResponElimina
  3. Jo t'hagués contractat, ves. Clar que jo sóc estranya.

    ResponElimina