divendres, 31 de desembre de 2010

púding de nadal

A l'Espai de llibres, bon christià.
El dinar de Nadal va començar a les dues de la tarda i va ser realment tota una festa. Uns tions enormes crepitaven alegrement a l’ampla llar de foc i per sobre d’aquest crepitar se sentia com una mena de babel de moltes llengües que parlaven alhora. La crema d’ostres ja havia estat consumida, dos enormes paons havien vingut i després se’ls havien endut. Eren meres carcasses d’allò que havien estat. Ara, en el moment suprem, el púding de Nadal va entrar al menjador amb tota la pompa! El vell Peverell, amb les mans i els genolls tremolosos degut a la debilitat dels seus vuitanta anys, no va permetre que ningú més que ell l’entrès. Mrs. Lacey estava asseguda, retorçant-se les mans sense parar de pura aprensió nerviosa. Estava segura que un Nadal o altre, el vell Peverell cauria allí mort. Havent d’arriscar-se o bé a deixar-lo caure mort un dia, o bé a ferir els seus sentiments de tal manera que probablement ell preferís més morir que viure, fins ara, havia escollit la primera alternativa. A sobre d’una safata d’argent el púding de Nadal reposava en tota la seva glòria. Un púding gros com una pilota de futbol amb una miqueta de grèvol clavat a sobre, talment com una ensenya triomfant, i amb tot d’esplendoroses flames blaves i roges enlairant-se al seu voltant. Hi hagué una exclamació d’entusiasme i crits de “Ohh-ah!”...

Agatha Christie. El púding de Nadal. La llar del llibre, 1988. P. 40.




P.S.: No hi havia pensat més; s'havia quedat al rebost, pobre púding. Vinga va, preneu-ne tots i mengeu, que aviat caminarà sol.



16 comentaris:

  1. Gràcies per la dedicatòria, Matilde! Fa bona pinta aquest púding christià, "gros com una pilota de futbol"... Molt bon any per a tu, per al Robert i per a tots els amics del bloc!

    ResponElimina
  2. Aquestes exclamacions finals m'han arribat a l'ànima, caram! Que tingueu un bon 2011, amb púdings o sense

    ResponElimina
  3. De res, Espai, bon christià! Bon any.

    ResponElimina
  4. Espereu que porto la compota. Aquest any l'he feta amb reinetes; diuen que ha quedat bona.

    ResponElimina
  5. Aisísísíohhahuahmmm. I ara, un Marlboro.
    Bon any, Lluís!

    ResponElimina
  6. Deixa-la per aquí sobre, Allau. Avui, banquet de restes! I per beure, què, eh? És massa d'hora pels gintònics.

    ResponElimina
  7. Tinc un empatx de tan menjar aquests púdings anglesos. No els hauria d'haver barrejat amb els turrons... Que tingueu un bon 2011!

    ResponElimina
  8. Pren-te una coca-cola, SM, que si desembossa canonades, què no farà amb aparells digestius!!
    I dic jo, què beuen els anglesos (ni que siguin de Leicester), amb el púding?

    ResponElimina
  9. Fgt, ets faulknerià fins i tot pel que fa a les teves preferències alcohòliques!!

    ResponElimina
  10. gin gin gin una copa de giiin! o era rom? ai que se m'emboliquen els llibres ;) Bon Any ses senyories :)

    Long John

    ResponElimina
  11. No coincidim tan, tinc una ampolla a casa que diuen era el seu whisky preferit (i també el de Hemingway), però el meu es un altre: el meu és el Glenrothes (per si mai em voleu fer un regal)!

    Bon '11 canalla! L'any vinent, soroll i furia.

    ResponElimina
  12. Per Déu, que això és un bloc seriós!. Aprofito per dir que el suquet m'ha quedat boníssim i que sé que et dec un, Matilde. I de pas,bon any. I que es noti. Salutacions

    ResponElimina
  13. ei, josep, quina alegria!
    Suquet? pse, si hi insisteixes...hauré de fer un esforç (si li has ficat escórpora, em faig pipí!!)
    Bon any! I una abraçada d'aquelles que s'ho valen!

    ResponElimina
  14. Ponx, els anglesos de l'Agatha Christie beuen ponx, home.

    ResponElimina