dijous, 6 de gener de 2011

carta d'ajust

 
















Vaig conèixer en Jake La Motta a Raging Bull (1980), la peli de Martin Scorsese protagonitzada per Robert de Niro, on el mateix Jake hi fa més d'un cameo.
Un biopic (biographical picture), basat en el llibre Raging Bull: My Story, que ens explica la seva ascensió com a boxejador -va arribar a campió del món dels pesos mitjans- i el fracàs de la seva vida privada (del divorci a la reconversió en gerent d'un club nocturn).
De Niro, que es va engreixar 30 quilets en quatre mesos per tal de caracteritzar el personatge, se'n va endur un Òscar. A Scorsesse no li van donar ni les gràcies, i això que acabava de rodar la millor pel·lícula sobre el món de la boxa que s'hagi fet mai. Aquí us argumenten la meva afirmació.

Tot això està molt bé, però jo el que vull és parlar d'una brevíssima seqüència. Cap al final de la pel·li, quan en Jake, un cop penjats els guants, ha obert un club a Miami i es dedica a fer de còmic (sí, sí, com en Seindfield o els del club de la comèdia), explica una anècdota de la seva infància que no m'he pogut treure de sobre mai més:

We were so poor that my old man would go outside every Christmas and shoot his gun, then come back and tell us that Santa Claus has committed suicide.

[ A casa érem tan pobres que cada Nadal el meu pare sortia fora i disparava la seva pistola, després tornava a entrar i ens deia que Santa Claus s'havia suïcidat]


Uns quants anys després de veure Toro salvatge, un dia que Matilde llegia una novel·la de José Antonio Garriga Vela -Los que no están, Anagrama, 2001- va tornar a ensopegar amb el mètode, un pèl radical si es vol, de matar la cuca per tal d'acabar amb el verí:

Siendo muy niño, una Navidad, el coronel y sus hermanos comenzaron a recitar la lista de juguetes que iban a pedir a los Reyes Magos. El padre, harto de oirlos, entró en su cuarto y cogió el revólver que guardaba en un cajón del armario, luego salió a la calle y disparó tres tiros al cielo. Al entrar de nuevo en la casa, daba la impresión de encontrarse más relajado y apenas elevó el tono de voz para decir a sus hijos: los Reyes se han suicidado. (pàg. 90)

Ja ho veieu, res de nou sota el sol. Potser l'actualització del tema passaria per una escena on els fills, rebotats, es dirigeixen cap a un jutjat de primera instància per tal de denunciar als seus pares per maltractament psicològic, amb agreujant de pèrdua prematura i violenta de l'innocència.




· · · · · · · · · · · · · · · · ·

P.S.: 1- El guionista de Raging Bull és en Paul Schrader, que també va col·laborar amb Scorsese a Taxi Driver i de qui us vull recomanar una pel·lícula duríssima, tristíssima, però magnífica: Afliction. (me la va fer mirar en Mitchum)

2- De l'Antonio Garriga Vela no us podeu perdre la novel·la Muntaner, 38. (me la va fer llegir en Mitchum)

3- Cliqueu el video, ni que sigui per a escoltar l'Intermezzo de Cavalleria Rusticana de Mascagni (si recordeu el final d' El Padrino III, sona la mateixa peça). Ara, si voleu flipar, mireu el pentagrama.

4- Que per a mi en Mitchum és en MITCHUM.

32 coses a dir:


Robert ha dit...
...i per a mi la Matlde és la MATILDE, és recíproc.... D'aquest magnífic post us recomano especialment Afliction,....si algú l'ha vist estaria bé que la comentéssim pel què té de Dostoyevskiana.....la redenció a través del patiment, la figura del pare, etc, etc.... Meravellös post,.... repito. Que mereix estar aquí almenys un parell de dies, no?
Robert ha dit...
...parlant de cinema, l'altre dia en un blog amic algú es preguntava si es podien adaptar les obres mestres de la literatura al cinema i jo li vaig contestar que era impossible,.... després de reflexionar-hi abastament durant hores i hores modifico la meva opinió: és impossible fer-ho, així doncs: fem-ho!!!
Robert ha dit...
..de totes maneres s'hauria de matitzar l'opinió que és la millor peli sobre el mon de la boxa,...és genial, molt bona, magnífica, però nose, nose, n'hi ha una de Nicholas Ray que es diu mas dura sera la caida que deunido i un altra que es diu requiem por un boxeador amb Anthony Quin que també deunido i un altra amb Robert Ryan dirigida per Robert Wise que no sé com es titula que també deunido, i ....the wrestler (no és boxa per es pressingcatch) és genial, i.....clar que aquesta és la més "artie",això si.....
Robert ha dit...
...cada vegada que llegeixo aquest refotut post m'agrada més....
Robert ha dit...
...em sembla que aquest vespre, quan vagi a recebre els reis faré una bestiesa....
matilde urbach ha dit...
Mitchum, si que et lleves d'hora, quan fas vacances. Jo sóc al peu del canó (i amb un kolasnikov sota el taulell, que la gent està molt tonta; no sé què els passa) des de les 9. A tope. Visca la cultura, o el que sigui això! Quant això de si és o no la millor...ja saps que a mi aquestes coses me la bufen. Ho deia, sobretot, per la novetat que va suposar en quant a la posició de la càmara. Fins llavors, els combats es filmaven des de fora el ring. Scorsese va ficar la càmara al mig. Així doncs, només parlava de tècnica, jo. És que m'explico fatal.
Allau ha dit...
1. Molt bon post, Matilde. No sé si és la millor pel·lícula de boxa, però és l'única que aguanto (i m'agrada). 2. Robert, sobre adaptacions i obres mestres hi hem de tornar... 3. De Schrader us recomano la bastant desconeguda "Light sleeper" (1992), amb en Dafoe i la Sarandon, que tracta del que passa quan els camells es volen jubilar.
Lluís Bosch ha dit...
Et felicito especialment per la cita del Garriga Vela, excel·lent i oportuníssima, brutal i demolidora. El suïcidi dels reis mags és extraordinari. Com a cinèfil admiro Scorsese i Schrader, però amb moderació. Sobre Schrader també recomano "Mishima".
EL.GAT.TELEPATA ha dit...
collons tu , quin nivell per aqui ....el mishima... la peli : posibilidad de escape la nit del caçador es que m haure d apuntar hi, sino al club de lectura si al bloc hehe
Robert ha dit...
Allau, si que hi hem de tornar a parlar de les adaptacions....segur que ho farem i gràcies per la recomanació, no la coneixia (almenys amb el titol original). No fa gaire ha sortit Mishima en DVD, a mi la peli m'agrada molt, molt, molt. Gat, de MIshima en vam parlar moltíssim ara fa un parell de mesos (o tres). Amb lo del nivell elevat tens tota la raó,,,,,hi ha un nivellàs. La millor peli de boxa és...Cuerpo y alma amb el gran John Garfield i dirigida per RR....clar que no és segur, però a mi, m'agrada creure-ho.....
Robert ha dit...
...i ROCKY, no ens en oblidem....perlamordedeu......
Eulàlia Mesalles ha dit...
Gràcies per les recomanacions. Tot i que el món de la boxa no és el meu fort. Renoi amb les dues cites!
Allau ha dit...
Robert, és que no recordava com es va titular aquí. El Gat ho ha dit: "Posibilidad de escape".
Dr. Vilardekyll ha dit...
Encara que és discutible això de "millor", també crec que la millor peli de boxa és la de Robert Rossen. "Aflicción"´és molt bona, però la novel.la de Russell Banks encara ho és més. I "Posibilidad de escape" també. I, és clar, "Mishima". Una cosa, Robert : segons una altra versió(crec que d'en Guarner), "biopic" vindria de "biographic" i "epic", però no em quadra, ja que èpic en anglès és "epical", oi ?
Robert ha dit...
niidea Miquel, jo sempre he pensat que un biopic és una peli biográfica, com aquella de Edison.....no he llegit la novel·la de Banks però si ésla 1/2 de bona que la peli ja val la pena.....posibilidad de escape no l'he vist (crec)....
Dr. Vilardekyll ha dit...
"Aflicción"-novel.la és, per a mi, una obra mestra, i Russell Banks un autor....(atenció, Matilde) INFRAVALORAT (!!). Per cert, això de les adaptacions, Robert, com a poder-se fer es poden fer, però és evident que no acaben d'arribar a l'alçada de l'original. El llenguatge literari és més difícil del que sembla passar-lo al cinematogràfic, i, normalment, encara que el guionista sigui bo es queda amb la part purament "explicativa" - que no narrativa -. Ara, jo tinc una especial debilitat per "Mort a Venècia" de Visconti, que quasi quasi em sembla superior a l'original de Thomas Mann.
miquel hyde ha dit...
a mi m'agrada molt raging bull però em sembla molt fàcil aquest recurs melancòlic i elegíac a l'intermezzo de mascagni molt similar a com molts directors tiren de l'adagio d'albinoni del de barber - platoon dels pebrots - o algun altre clàssic que ara oblido i que va bé per crear emoció potser el trobo més ben posat al padrí III donat que tota la seqüència final en muntatge paral.lel passa durant la representacíó de l'òpera
Dr. Vilardekyll ha dit...
En versió còmica, un dels millors combats de boxa en el cinema és, per a mi, el de Chaplin a "Luces de la ciudad". Hilarant ! Filmat, això sí, en un sol pla ; un mètode senzill però eficaç.
matilde urbach ha dit...
Hyde, el que tu em diguis. A mi el que em flipa, insisteixo, és el pentagrama, les cinc línies horitzontals no equidistants, i la tira de cinc llums que el coronen, i els flashos ocasionals. I m'agrada, digues-me fàcil, l'Intermezzo de Mascagni. I el pobre Adagio d'Albinoni, i les Quatre estacions d'aquell i El Mesies de l'altre, i la Novena del sord. Ei, i segur que tens raó (recurs melancòlic i elegíac facilot i blablabla), però me la bufa, perquè el que compta en aquest cas és que a mi, estimat i enfadós Hyde, aquesta arrencada de Raging Bull me pone. Ah, i infravalorat no se m'entravessa tant com sobreetc.(eeeccs!).
matilde urbach ha dit...
A la resta d'amables lectors d'aquest apunt, gràcies, sobretot per la quantitat de noms que heu deixat dits i que se'n van de pet a la pila del greix.
matilde urbach ha dit...
Ja sé que no passa res, però volia dir CÀMERA.
miquel hyde ha dit...
sí realment és molt "bonic" aquest pla inicial però jo amb tots els respectes matilde és com com si agradessin els corbs de van gogh pel ben posada que està la signatura de vincent en el quadre robert más dura será la caída amb bogart no és de nicholas ray
matilde urbach ha dit...
Amb tots els respectes, m'insultes, Hyde.
Robert ha dit...
..dec anar confós... A veure si demà penjo l'apunt inicial de FMD, avui no em va bé perquè vull jugar amb les joguines que m'han dut els reis...
Anònim ha dit...
Hola Matilde, mira por dónde te encuentro por aquí a traves de Sam despues de tanto tiempo....., me alegra mucho y me ha hecho ilusión, aunque yo siempre pregunto por tí cuando voy por Barcelona. Muchos besos desde Lleida de Milucho y Mari. A ver si coincidimos en alguna ocasión
matilde urbach ha dit...
Paf!!(desmayo de purita alegria nomás) Què tal en marzo? Lo de coincidir, quiero decir. En marzo, y a mil kilómetros de aquí. Ojalá. Los besos, todos de vuelta.
matilde urbach ha dit...
Ei, Mitchum, juga tranquil, home, demà serà un altre dia. Dosto, en ser mort, pot esperar.
Anònim ha dit...
Mi vida no la puedo planear con tanta anticipación, pero no descarto nada..... he de decir que lo mio con la informatica es un puro desastre, pero voy a intentar contactar contigo sin entrometerme en este espacio que teneis para no incordiar con cosas más personales.... no puedo asegurar que lo consiga. No te imaginas lo contenta que estoy de encontrarte. A mil kilometros sería ideal para regresar a los 20 años...... Millones de besos
Anònim ha dit...
Aquesta conversa de bon cine hauria de ser presencial, hi ha molt bones pel.lícules sobre la boxa, algun dia se n´ha de parlar. Aflicction, molt bona. L´any que bé arribaran les Reines Magues, ja s´ha acabat això dels Reis Mags. Imma
matilde urbach ha dit...
Ja tens raó, ja, Imma, hauran de venir les reines, perquè aquí no ha quedat viu ni l'apuntador!
miquel hyde ha dit...
matilde no et volia ofendre és només que no puc baixar la guàrdia per cert vols dir que més que un pentagrama no és un tetragrama ?
matilde urbach ha dit...
cadascú veu el que pot, Hyde. o el que vol.

8 comentaris:

  1. Sembla mentida com canvia un home amb barret o sense. M'he quedat pàl·lid d'enveja.

    ResponElimina
  2. Lluís, ara ja sé quina és la cançó que més m'agrada d'en Pau Riba, crec

    Ha plogut sobre el meu cap
    i ha crescut herba molt fresca,
    he sortit a passejar
    amb la testa florida i verda...

    lalala
    Fixa't jo quin cap més verd,
    quina enveja, quina enveja...
    .
    Doncs sí, em sembla que és aquesta, ves.

    ResponElimina
  3. ostres tu, quin vertígen... Déja vu i sense entendre res. M'he vist comentant, buff però què passa, però que passa? el meu alter ego???
    Dr. Jeckill? Mr Hide?

    Encara estic marejada. Deuen ser els regals i les emocions. O ves a saber.

    M'encanta aquesta cançó. No sé si és la que "més"... però potser sí. Ara la vaig cantant. Has sentit la versió del Pla?

    quina enveja, quina enveja...

    ResponElimina
  4. Ai, la crisi, que és molt dolenta, Eulàlia, i m'obliga a tirar de reemissions.
    Té les seves avantatges, que ja surts amb els comentaris (i les respostes corresponents) fets.
    Fixa't jo quin cap més verd...

    ResponElimina
  5. A mi se'm fa difícil escollir una cançó del Riba. De vegades sóc tan clàssic que em faig pena, però la Noia de porcel·lana té molts punts. De tota manera, tot i que una mica estripada, potser diria la de la Conxita Casas.
    El que no acabo d'entendre és perquè explico això sota un text dedicat a Scorsesse.

    ResponElimina
  6. Va savoir... Matilde. Jo lo que sí sé és que m'ho passo rebé amb L'air de Paris, aquella que hi surt en Jean Gabin d'entrenador i un gavatxet rossot que ai senyor... el matx és genial.... i el massatge, mmm... és clar que jo reconec que jo sóc d'una altra època, d'abans dels gelats de pal. De pal quin pal i de palcolor... o era technicolor. O... sí, ja me'n vaig a dormir que estic tremenda d'insofrible. Bona nit. L'insomni.

    ResponElimina
  7. Sí, Tremenda, jo també sóc de les d'abans. Postantiga, vamos. Bona nit. Cuida't l'agripnia, que és mala companya.

    ResponElimina