dimarts, 25 de gener de 2011

sukkwan island de david vann


David Vann. Sukkwan Island. Empúries, 2010.
M’ha semblat entendre que l’"ensenyament moral" d’aquesta nouvelle és que a vegades si ens esforcem a recuperar el temps perdut l’acabem perdent dues vegades. Generalment a la biblioteca, som les bibliotecàries que recomanem llibres als usuaris però aquest em va arribar al revés, va ser un usuari que me’l va recomanar perquè havia sentit a no sé on que no sé qui deia que era una gran novel•la i que valia la pena llegir. Entre la informació de la contraportada i la simpatia del recomanador em vaig decidir i aquest cap de setmana me l’he empassat d’un glop i encara, avui, dos dies després i en plena invasió de la val d’Aran (en veu de la senyora Grandes) estic paladejant el llibre d’aquest perfecte desconegut, David Vann que es presenta amb una inquietant i a vegades angoixant Sukkwan Island. Com a the road de CMcC, aquesta és una història d’un pare i un fill en situacions extremes, aquesta com aquella és una narració crua com el sushi i dura com un clatellot inesperat.
Clar que es podrien dir més coses, enumerar per exemple les dues o tres situacions claus de l'obra, dir que són dues parts, clar que podria copiar un tros de la contraportada però no val la pena, feu-vos un favor i quan tingueu una estona llegiu-lo, potser no es converteixi en el llibre de la vostra vida però m’hi jugo un fesol que no us en penedireu. Ah, i per cert, no feu cas dels que diuen que no és important conèixer la vida de l'autor per gaudir plenament d'una novel·la, busqueu un xic (res, només una mica potser n'hi ha prou amb la que hi ha a les guardes) d'informació sobre la vida de l'autor i després gaudiu d'una de les lectures més estimulants que es poden presentar avui dia.

2 comentaris:

  1. Tot el que publica ALFABIA (que l'ha "tret" en castellà) val la pena... Mireu si no l'ordre del Finnegans, per no parlar de Mosquitos de FAULKNER i el tal Pierre Michon... jo, si publico mai, ho farè aquí. He dit!

    ResponElimina
  2. Però no publicaré mai...
    Me le van regalar i està esperant, sota una pila de 55 llibres, per no dir 555, ni 5555.

    ResponElimina