dilluns, 31 de gener del 2011

un poema d'en Robert L.Stevenson



També va escriure Robert L. Stevenson poesia. A la xarxa les tenim totes en diferents llocs, només heu de fer una simple cerca amb qualsevol buscador i les trobareu. En castellà tenim una antologia publicada per Hiperión en un bonic volum bilingüe, la selecció, la introducció i les notres són de José María Álvarez, les traduccions són de Txatro Santoro i del mateix José María Álvarez. L’any 1885, per exemple, va publicar un llibre amb 65 poemes per a nens titulat “A Child’s Garden of verses". En aquest poema que us copiem parla del temps que va passar de petit estirat al llit degut a la seva fràgil salut.

El territori del cobrellitQuan estava malalt i jeia al llit,
tenia dos coixins al cap,
i tots els meus joguets al voltant
per poder estar content tot el dia.

I, a vegades, durant una hora o així,
mirava com marxaven els meus soldats de plom
amb diferents uniformes i instruccions
a través del turons entre la roba del llit;

I, a vegades enviava la flota dels meus vaixells
amunt i avall entre llençols;
o treia a fora els meus arbres i les meves cases,
i edificava ciutats arreu.

Jo era el gegant gran i aturat
que seia sobre la muntanya del meu coixí,
i que veu devant seu, planes i valls,
l’agradable territori del cobrellit.



When I was sick and lay a-bed, / I had two pillows at my head, / And all my toys beside me lay, / To keep me happy all the day. /And sometimes for an hour or so /I watched my leaden soldiers go, / With different uniforms and drills, / Among the bed-clothes, through the hills; / And sometimes sent my ships in fleets / All up and down among the sheets; / Or brought my trees and houses out, / And planted cities all about. / I was the giant great and still / That sits upon the pillow-hill, / And sees before him, dale and plain, / The pleasant land of counterpane.

15 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. El territori del cobrellit.
    Quan estava malalt i jeia al llit, tenia dos coixins al cap, i tots els meus joguets al voltant per poder estar content tot el dia.
    I, a vegades, durant una hora o així, mirava com marxaven els meus soldats de plom amb diferents uniformes i instruccions a través del turons entre la roba del llit; I, a vegades enviava la flota dels meus vaixells amunt i avall entre llençols; o treia a fora els meus arbres i les meves cases, i edificava ciutats arreu.
    Jo era el gegant gran i aturat que seia sobre la muntanya del meu coixí, i que veu devant seu, planes i valls, l’agradable territori del cobrellit.


    Es per demostrar-me a mi mateix que la poesia escrita en forma de prosa queda millor, que no cal escriure en forma de poesia, que es una xorrada... (per mi!)

    ResponElimina
  3. I un bé negre. Fes-ho en anglès. Bed, head, lay, day, so, go, drills, hills, a prendre pel sac.
    Hi ha un ritme, te'l marca el vers. Si no t'agrada, és un altre tema.

    ResponElimina
  4. No el coneixia gens, i mira que jo a l'Stevenson li beso els peus i no me'n canso. Fins i tot vaig voler provar la seva droga preferida per fer-li un homenatge.

    ResponElimina
  5. Jo vaig aprendre a llegir a casa (una casa sense llibres)i me'n va ensenyar mon pare, un home que no llegia. Després, l'home que em va ensenyar a llegir va quedar mort en veure com xalava l'alumna amb aquelles cagadetes de mosca. I em va começar a comprar llibres. Stevenson va ser un dels primers en arribar (que no fos un Bruguera d'aquells!). I així, anar fent, fins ara.
    Coi, com voleu que no me l'estimi...

    ResponElimina
  6. Matilde. Avui t'han escrit una cosa impagable al blog de la Comtessa. Segurament perquè hi he anat en sortint d'aquí, he trobat convenient tornar enerere i dir-ho.

    ResponElimina
  7. ...reconec que la traducció és una p**** merda però si vols jugar, Fgt, ho has de fer amb l'original...

    Lluís, quina era la droga preferida de Robert L. Stevenson?

    ResponElimina
  8. Prou que ho sé, Lluís.
    Ai, la comtessa: aquesta l'he llegida de més gran (jo, no ella)i, coi, com voleu que no me l'estimi...

    ResponElimina
  9. Segons explica el propi Robert Lewis (vès quina casualitat de noms, ja em diràs tu), va escriure com a mínim allò del Doctor i el Míster sota els efectes de l'heroïna.

    ResponElimina
  10. Continuo pensant que la prosa poètica és molt millor que la poesia en forma de poesia, i no em treureu d'aquí, per més exemples que em tregueu, per brillants que siguin... Llegiu Michon i sabreu què és el ritme! per posar només un petit exemple.

    ResponElimina
  11. Fgt: ets un tipus radical, i per tant amb opinions molt interessants. Jo també crec que la prosa poètica és més interesant que la poesia prosaica.

    ResponElimina
  12. Dr. Vilardekyll31/1/11 18:09

    Ferran, a part de ritme, es tracta d'una mena de melodia que ho ha de donar la rima. Ara, si el que vols dir és que hi ha molts poemes, normalment dolents, que podrien ser escrits en prosa i molta prosa que és veritable poesia, et dóno la raó (també sobre Michon, com et dic en un e mail a part).
    Crec que Stevenson no és tan bon poeta com narrador. He llegit poca poesia d'ell, però em sembla que el seu millor recull és "Underwoods", on també hi ha poemes en escocès.

    ResponElimina
  13. En escocès? Marededéu senyor!!! No em diguis que també era un sobiranista!

    ResponElimina
  14. ...jo no crec, Fgt, que la poesia estigui en la forma,...

    Gràcies per la informació Ll.

    ResponElimina
  15. Dr., sí, vull dir això.
    Robert, si la poesia no està en la forma, que es deixin estar de versets ridículs i l'escriguin seguit. És molt millor per tot, per tots!

    ResponElimina