dijous, 17 de febrer del 2011

una novel·la d'estil


Fa uns quants dies, en Vladímir Nabòkov ens va assegurar que el Jekyll i Hyde és, sobretot, una novel·la d'estil i que seria absurd llegir l'obra com a novel·la detectivesca. No ho hagués pogut fer, encara que hagués volgut, perquè el cas, lamentablement, de misteriós no en té res: me'l sé de memòria.
Aquí el que val és la presentació; el com és el tot.

-->El joc de narradors (un trencaclosques superb de narradors narrats que culminen en dues primeres persones: el relat del Dr. Lanyon, que serveix per a informar-nos dels elements claus de la història, i la confessió del Dr. Jekyll)

-->la utilització de recursos poètics, com podria ser l'analogia que s'estableix entre els bons vins que apareixen al llarg de la novel·la i el beuratge que es pren el Dr. Jekyll; la importància dels ambients (la casa de Jekyll està dividida. Jekyll entra per la façana principal i Hyde ho fa per una porta situada en un carreró lateral. Pa mi que això és un símbol) i els objectes (un mirall de lluna que hi ha al despatx de Jekyll i que se'l va haver de fer portar per tal de contemplar l'abast de les transformacions, per exemple)

--> la llengua, la selecció i la combinació de mots, que segons Salvador Oliva, no és pas la mateixa que va utilitzar a les seves altres novel·les. Ens ho il·lustra amb un exemple: la frase inicial.

Mr. Utterson, the lawyer, was a man of a rugged contenance, that was never lighteed by a smile; cold, scanty and embarrased in discourse; backward in sentiment; lean, long, dusty, dreary, and yet somehow lovable.

Diu Oliva: "Si ens fixem, per exemple, en els quatre adjectius, ens serà fàcil de veure no solament al·literació inicial dels fonemes /l/ i /d/ sinó també el ritme que generen: dos monosíl·labs seguits de dues clàusules trocàiques (vol dir un peu format per una sil·laba llarga i una de breu) formades cada una per un mot". 
lean, long, dus-ty, drea-ry
  -       -      -    ~    -     ~
A sobre, per acabar-ho d'adobar, els dos darrers adjectius acaben en /i/.
I si passéssim un mal moment i ens agafés la dèria d'analitzar la frase sintàcticament, trobaríem un subjecte, Mr. Utterson, ple de predicats (vuit adjectius, un sintagma preposicional, una aposició, una clàusula relativa...). En fi, una meravella.


Prou, ja en parlarem el proper dimarts. De moment, un parell de textos que he seleccionat, en forma d'apunts encadenats. Rima fatal, sí.

__________________________________

P.S.: Lost in translation. Vull dir que si no sabem anglès i ens hem d'encomanar a un traductor, per molt bo i voluntariós que aquest sigui,  les al·literacions i els troqueus es fan fum.

Mr. Utterson, el notari, tenia una expressió tan severa que mai no li quedava il·luminada per un somriure; era fred, parc i vergonyós en la conversa; retingut de sentiments; llarg, prim, apagat i monòton; i, malgrat això, d'alguna manera es feia estimar.



34 comentaris:

  1. Parlant de traduccions i troqueus, se m'ha aparegut, sense haver-lo invocat, el fantasma de Carles Riba, amb la seva Odissea sota el braç, on va traslladar els versos d'Homer amb fidelitat mètrica. Coi, això sí que és una ardida piràmide, que ja no hi ha prou amb trobar el mot que s'acosti més(semànticament parlant) a l'original, sinó que la cosa es complica amb el nombre de síl·labes i si són curtes o llargues. titití titití titità.

    Imagino l'home desestimant paraules perquè li calia un troqueu. El resultat és que jo no l'he acabada mai, l'Odissea de Riba (un altre monument a la catalana llengua, com les esperances de Carner). Me l'havia reservada per a la jubilació, però no la de Riba, no, l'original, o sigui que primer havia d'aprendre grec, i per això m'anava bé la quimera aquella de cobrar perquè ja has treballat (i cotitzat) prou, perquè se'm va ficar al cap que per molts iambes i troqueus que hi hagués posat en Riba, cada llengua canta a la seva manera. En fi, no podrà ser. Sempre em quedarà el punt de creu.

    ResponElimina
  2. No et pots despistar ni un moment perque aquest blog ja té mil entrades noves si ho fas, si et despistes dic. En fi, jo continuo, inexorablement, el meu camí etern: Tomorrow, and tomorrow, and tomorrow
    Creeps in this petty pace from day to day,
    To the last syllable of recorded time;
    And all our yesterdays have lighted fools
    The way to dusty death. Out, out, brief candle!
    Life’s but a walking shadow, a poor player
    That struts and frets his hour upon the stage
    And then is heard no more: It is a tale
    Told by an idiot, full of sound and fury,
    Signifying nothing.

    Fgt
    ps: algun dia llegiré l'Stevenson, no patiu, sujuru, però el mestre que no hi ha més que un mestre m'ho impadeix per ara...

    ResponElimina
  3. Mira que et dic, fgt, aquesta teva intervenció d'avui és la millor que has fet mai n'aquesta casa.

    De Xècspir a Faulkner, y tiro porque me toca.

    I deixa't d'històries, no cal llegir res que no vingui de gust.

    Visca Macbeth!!

    ResponElimina
  4. I de Faulkner, parlem, concretament, de The sound and the fury, és clar.

    ResponElimina
  5. Dr.Vilardekyll17/2/11 16:58

    Matilde, molt bé el teu comentari ! De fet, em trepitges el que volia dir dimarts que ve. Tot i així, encara s'hi poden afegir més coses del mètode narratiu de Stevenson, com, per exemple, la manera en que Utterson s'imagina el que Enfield li ha explicat de Hyde, unes pàgines abans, i com ell ho evoca amb uns tons encara més foscos. Imatges quasi poètiques com aquella de "li semblava veure alguna cosa d'amenaçador en els tremolosos reflexos del foc damunt la lluentor dels mobles". Com els diferents narradors i/o testimonis van a parar al darrer monòleg/confessió del propi Jekyll, nus i descabdell del relat que Stevenson ho deixa per l'últim i més llarg capítol....I tot això per no parlar de tot el conflicte de fons de l'obra.
    En fi, que un llibre tan breu espero que doni per a molt.

    ResponElimina
  6. Dr.Vilardekyll17/2/11 17:09

    Em deixava una cosa, Matilde. No estic del tot d'acord que el COM sigui el TOT del relat. És molt important sempre, però en aquest "cas estrany", va en consonància amb la proposta temàtica. Jo no frueixo del tot d'una lectura, per molt magistral que estigui escrita, si no m'interessa el tema.
    Matilde i Fgt, m'heu deixat parat amb la vostra erudició ! (o hauria de dir "navegació de buscador d'internet" ?) Desconeixia que Faulkner s'hagués basat en aquests versos per "El brogit i la fúria". I encara menys que fossin del gran Txakespéare !! Per cert, podríeu posar la traducció pels que no sabem stradfordià barroc.

    ResponElimina
  7. Dr. Vilardekyll17/2/11 17:20

    I una altra cosa, encara. No voldria esmenar al bon Vladímir, però si bé li dóno la raó sobre això de novel.la d'estil etc., crec que no és només això, sinó també un relat gòtic, una narració fantàstica i, fins i tot, una obra filosòfico-socio-psicològica (les "estranyes amistats" d'Utterson-Enfield en els seus passeigs en silenci, d'Utterson-Jekyll, de Jekyll-Lanyon i, és clar, de Jekyll-Hyde). Aquesta darrera lectura meva va en desacord amb el prefaci d'en Salvador Oliva, però per a mi és igual de lícita que la purament estètica.

    ResponElimina
  8. Ep, Vilardekyll, purita erudición, nomás.
    No tornarà a passar, t'ho prometo.
    I si jo deia Macbeth, l'fgt havia de dir Faulkner. I ho ha dit!!!!

    Demà i demà i demà, de dia en dia,
    avança miserablement, a petits passos,
    fins a l'última síl·laba dels registres del temps,
    on els nostres ahirs han mostrat als beneits
    el camí de la pols i de la mort.
    Apaga`t, doncs; apaga't, flama breu!
    La vida no és res més que una ombra que camina;
    un pobre actor que es mou enrigidit
    i consumeix el temps que està en escena,
    i que després, ja no se'l sent mai més;
    és un conte explicat per un dement,
    ple de soroll i fúria, i sense cap sentit.


    Macbeth, acte V, escena V

    La traducció és de Salvador Oliva.

    ResponElimina
  9. Extraordinaria novel·la, la del mestre FAULKNER, dic.

    Per cert, Matilde, m'estan inflant -els ous!- a comentaris respecte "Primavera, estiu, etc", i quan te'ls inflen massa -els ous!- passen dues coses, o que passes de tot -com faig sempre en aquests casos- o acabes per claudicar i llegir el llibre recomanat, tot i que saps perfectement que et decebrà basicament perquè la gent te l'eleba tant.

    Nu sé, tu què faries? pensa que tinc hipotecades ja les meves 2 properes lectures. Otro FAULKNER i Mark Twain.

    ResponElimina
  10. No et vull aixafar la guitarra, al contrari, pretenia escalfar motors.

    Jo tampoc estic d'acord amb això que el COM és el TOT, la veritat. I molt menys, encara, si ho he dit jo!!...Però quin com, amic meu, quin com!
    No recordo haver-lo llegit mai abans d'ara, el Jekyll i Hyde. O no com ara, si més no. En fi.

    ResponElimina
  11. No et traeixis, fgt. Això és el pitjor que pot fer un ésser humà.
    Però jo no me'l deixaria perdre...tujuru. I t'ho dic sense cap mena de criteri, que no he llegit MAI Faulkner, prou que ho saps.

    ResponElimina
  12. Sacrilegi: impura: llegeix el mestre JA. Comença per "Mentre agonitzo"... si la trobes en català.

    ResponElimina
  13. tomorrow, and tomorrow, and tomorrow...

    ResponElimina
  14. miquel hyde18/2/11 0:36

    perdona, fgt, però encara que no m'agraden els mestres ni els magisteris, no crec que Faulkner sigui l'únic abans que ell - si més no en el temps - en tenim d'altres, com per exemple POE o DOSTOIEVSKI - aquest, a més, SANTIFICAT per mi, que no crec ni en sants ni en verges -

    ResponElimina
  15. Dr. Vilardekyll18/2/11 0:39

    Magnífic el gran William ! I en quin acte i escena estan situats els versos ? Ho dic perquè tinc una edició en castellà, i em faria gràcia veure com ho han traduït.

    ResponElimina
  16. Hyde, havia arribat a pensar que s'havien acabat les pólvores màgiques i ja no sorties a fer el volt.
    Jo,en qüestions de fe, Sta. Joaquima de Vedruna i St. Antoni de Pàdua!!!
    Em costaria molt dir un autor perquè son sóc gens d'obres completes. Vull dir que em resultaria més fàcil enumerar llibres. En alguns casos, només paràgrafs.

    ResponElimina
  17. Acte V, escena V, Dr.

    En català disposem de les següents traduccions:

    1907 Traducció de Cebrià Montoliu

    1908 Traducció de Diego Ruiz

    1927 Traducció de Cèsar Jordana

    1945 Traducció de Josep Maria Sagarra

    1989 Traducció de Salvador Oliva

    A veure si trobo una altra, per això de comparar.

    ResponElimina
  18. La versió de Sagarra (a mi m'agrada més la de Salvador Oliva, ja us ho dic ara):

    L'endemà i l'endemà i l'endemà
    pugen poc a poquet, dia per dia,
    fins arribar a la síl·laba darrera
    del que es recorda. I tots nostres ahirs
    han fet de llum per a un grapat de folls
    en el camí que du cap a la cendra.
    Apaga't, consumeix-te, curta flama!
    La vida és sols una ombra passatgera,
    un trist comediant que gasta fums
    i s'escalfa damunt de l'escenari
    una hora, i no se'l sent piular mai més.
    Una història que ve a contar un beneit
    inflada de soroll i ferotgia,
    que al capdavall no significa res!


    Com canvia. Aquí, la novel·la de Faulkner passa a titular-se El soroll i la ferotgia. Així són les coses.

    ResponElimina
  19. Dr. Vilardekyll18/2/11 17:48

    En nom meu i d'en Hyde : també ens estem tornant més de llibres que d'autors. D'alguns - com Salinger o Rulfo - és fàcil llegir-ne tota la seva obra, però tot i així em quedo amb només un o dos títols, no pas tot el (poc) que van escriure.

    ResponElimina
  20. Dr. Vilardekyll18/2/11 18:01

    Fixeu-vos com ho tradueix en castellà , el fragment aquest de Macbeth, en prosa pura i dura, Luis Astrana (Aguilar, 1932) :
    EL MAÑANA Y EL MAÑANA Y EL MAÑANA AVANZAN EN PEQUEÑOS PASOS, DE DÍA EN DÍA, HASTA LA ÚLTIMA SÍLABA DEL TIEMPO RECORDABLE; Y TODOS NUESTROS AYERES HAN ALUMBRADO A LOS LOCOS EL CAMINO HACIA EL POLVO DE LA MUERTE...¡EXTÍNGUETE, EXTÍNGUETE, FEROZ ANTORCHA !...¡ LA VIDA NO ES MAS QUE UNA SOMBRA QUE PASA, UN POBRE CÓMICO QUE SE PAVONEA Y AGITA UNA HORA SOBRE LA ESCENA Y DESPUÉS NO SE LE OYE MÁS...; UN CUENTO NARRADO POR UN IDIOTA CON GRAN APARATO, Y QUE NADA SIGNIFICA !...
    No m'he pas inventat la puntuació ni la sintaxi. O sigui que tradueix "sound and fury" per "gran aparato" (!!!!). Us imagineu aquest títol per a la novel.la de Faulkner, que a mi sempre m'havia semblat de ressonàncies bíbliques, com ara podria suggerir una obra de perversíons de sàtir o d'actor porno ??

    ResponElimina
  21. El gran aparato podria ser en Benji-Benjamin-Maury?

    ResponElimina
  22. miquel hyde18/2/11 18:13

    podria ser, sí....o en Nacho Vidal...però aquest no havia nascut el 1929

    ResponElimina
  23. Un idiota con gran aparato!!!! Les memòries de Rocco Siffredi? (No sé si és idiota).
    Definitivament m'agrada més la traducció de l'Oliva.
    Ai, que em pixo. El meravellós món de la traducció!

    ResponElimina
  24. Dr. Vilardekyll18/2/11 18:54

    Molt millor la de l'Oliva, on vas a parar !
    Ara, potser sí que es podria reescriure la novel.la de Faulkner sota aquest títol i protagonitzada per actors porno idiotes !!
    (Entre parèntesi : la paraula "brogit" en lloc de "so" o "soroll", a mi m'agrada, i mirant l'edició de Proa veig que és idea del gran traductor Jordi Arbonès, que ens llegà els seus excel.lents translations de Miller i Durrell, entre d'altres)

    ResponElimina
  25. Soroll està bé, però sembla que brogit fa més remor, no sé com dir-ho. Molt més confús, sí.
    I parlant de Durrell [mmm...], que se n'ha fet d'allò de passar quatre mesos amb el quartet d'Alexandria?

    ResponElimina
  26. Miquel V.18/2/11 19:24

    Quatre mesos amb Durrell ? Sí, ja recordo la meva agosarada proposta, però potser s'hauria de fer d'un sol cop, no ? Vull dir que a qui no li agradés ja la primera novel.la del Quartet, estaria tres mesos sense participar al club. Una altra possibilitat seria que, mentre durés la durrelliada, hi haguessin quatre clubs alternatius, però potser és massa feinada. En fi, a mi em segueix atraient la idea, però també reconec que no és del tot viable..

    ResponElimina
  27. No és tan difícil. Un club paral·lel, durant quatre mesos. El primer dijous de mes, de gener a abril, per dir alguna cosa, Durrell, i l'altre club, com sempre, l'últim dimarts i el que toqui.
    Bé, ja en parlarem.

    ResponElimina
  28. Miquel V.18/2/11 20:24

    Em sembla bé. Clar que hi ha el perill de quedar quatre gats (tu que els coneixes millor, veus de debò als assidus del club, llegir i participar-hi dues vegades al mes ?). En parlem.

    ResponElimina
  29. Quatre gats estaria bé!! Un quartet llegint El quartet. Definitivament, m'agrada.

    ResponElimina
  30. Ep, crec que ja ho tinc, Miquel V.: deslliurem-nos de les misèries i les exigències de la "presencialitat", i fem ús de la tecnologia.
    Fem-ho virtual, al bloc.
    Et podríem fer administrador del bloc i reservar-te un dia a la setmana o dos (durant quatre mesos) per a parlar del quartet. Tu moderes i proposes temes o el que sigui. Qui es vulgui afegir i tingui cosa a dir pot abusar del pis dels comentaris. Obriríem les portes, definitivament, als de fora muralles. I si la cosa funciona i ens ve de gust i blablabla, muntem una trobada presencial final. Què sé jo, una costellada etil·lica un dissabte, per dir alguna cosa.

    ResponElimina
  31. Miquel V.19/2/11 13:55

    La teva idea és bona, Matilde. Passa que amb això d'internet tinc temporades que no m'agrada gaire entretenir-m'hi, i una discussió virtual requereix temps, i sovint prefereixo dedicar-lo a altres coses. Tampoc em veig sent un administrador del blog. M'agrada participar, de tant en tant, en els comentaris, però poca cosa més. Aquest és l'únic blog on entro regularment, i amb alguna excepció - com la d'ahir - amb deu minuts en tinc prou. Però no em tanco a la idea teva. Gràcies. M'ho aniré pensant.

    ResponElimina
  32. M'apunto. A la virtualitat i a la trobada etilica.

    ResponElimina
  33. No t'espantis, Miquel V., quan deia administrador del bloc, de fet volia dir que als apunts hi aparexeria "escrit per Miquel V.", com el cas de "David S.i B., amic de la casa". En David no toca el bloc, m'ho envia per mail i li faig jo. I com veus, no respon els comentaris. De fet, si volguessis, els apunts poden anar fins i tot sense comentaris, i la discussió es podria mantenir via correo, en privat.

    ResponElimina