dijous, 24 de març de 2011

bio grafia


Apunt biogràfic plagiat (gairebé) completament i descarada del que José Luís López Muñoz introdueix al pròleg de Johnny Panic y la biblia de los sueños llibre dels relats de Plath publicat el 1995 per Alianza ed.

La vida de la Sylvia Plath es pot dividir en sis periodes clarament diferenciats:
1.-Infancia, de 1932 a 1942, amb dos aconteixement de gran relleu, la mort del pare Otto Plath i el trasllat de la familia d’una zona costera a una d’interior. (La infancia a la vora del mar és retratada al conte Ocean 1212-W.)
2..-Els primers anys de formació de 1942 a 1950. Durant aquest periode va escriure els relats America, America, Superman y el traje de nieve nuevo de Paula Brown i Iniciación.
3.-Els anys universitaris al Smith College de 1950 a 1955, periode en el qual manté una nombrosa correspondència amb la seva mare Aurèlia. Amb el relat Domingo en casa de los Milton guanya un premi i comença a ser coneguda com a escriptora. Festeja amb Dick Norton (el Buddy Willard de la campana de vidre). Escriu En las montañas i el dia en que murió el señor Prescott. Alguns aconteixements d’aquest periode nodreixen la seva novel•la la campana de vidre com per exemple la seva estada a Nova York, el seu intent de llevar-se la vida i el tractament a base d’electroshoks.
4.-Anys a Cambridge i matrimoni amb Ted Hughes fins el retorn als Estats Units. Tot just després de casar-se escriu els relats La caja de los deseos i Todos los queridos difuntos, aquest darrer basat en les histories de fantasmes i morts extranyes de Yorkshire que la seva sogra li explicava.
5.-El temps que el matrimoni va passar als Estats Units de 1957 fins a 1959. És professora al Smith College però un any després deixa la docència per dedicar-se en cos i ànima a l’escriptura. Durant aquest periode escriu els sus millors relats entre els que es troba Johnny Panic y la biblia de los sueños. Fan un viatge en cotxe de costa a costa dels Estats Units, menjen a l’aire lliure i fan vivac.
6.-Els anys finals a Anglaterra. Hiverns freds, sospites i gelos, separació de Hughes i finalització de la campana de vidre, una altra novel•la que s’ha perdut i els darrers poemes aplegats a Ariel, els poemes que, com ella mateixa pronosticava en una carta a la seva mare, li havien de proporcionar la inmortalitat. D’aquesta etapa són els relats día de éxito, una comparación (assaig per la BBC), madres i el ataque relámpago de la nieve

18 comentaris:

  1. ...una curiositat: si no he calculat malament, la Sylvia Plath va neixer el mateix any que Elizabeth Taylor, aquesta darrera va fer més de cent pel·lícules i es va casar vuit vegades, l'altra va escriure una novel·la, quatre poemes i es va casar amb en Ted Hughes, un anglès com Richard Burton però no tant sensible....

    ...una altra cosa: us recomano la darrera peli de Clint Eastwood, es diu mas allà o alguna cosa així, jo l'he trobada sensacional, i a ´més té un paper especial el nostre estimat i enyorat Charles Dickens...gasteu-vos cuatre duros i aneu al cinema, val la pena.

    ResponElimina
  2. Robert,
    Burton no era anglès, era gal·lès. Has llegit la poesia de Ted Hughes? Era un home extraordinariament sensible. Cal pensar en com n'era d'opressiva i abosorvent en el seu amor cap a ell Sylvia.
    La pel·lícula de Clint Eastwood no és de les millors que ha fet però es veu amb plaer. Al menys, per a mi.
    Salutacions a tots!

    ResponElimina
  3. GLORIA, sorry per la nació-confusíó...de ted hughes he llegit poca cosa i dispersa, si que he notat sensibilitat animal, una mena de panteisme salvatge....que no és la millor de l'autor de Sin perdon és ben cert, però jo la vaig veure ahir i em va entrar molt a dins, que CE parli d'aquest tema tal com ho fa és sorprenent i deliciós, jo és que ja gairebé l'estimo i tot,...

    ResponElimina
  4. ...respecte a la pressumpta sensibilitat de RB i TH en el meu comentari anterior, ara veig que la ironia no em va sortir gaire bé...i tampoc entenc gaire el que dius de l'amor "opresiu i absorvent" de Sylvia cap a Ted....

    ResponElimina
  5. Robert,
    A les carte que Plath escriu a la seva mare es traspua el seu esperit tan artístic com exigent. Sylvia provenia -ho deus saber- de pares d'origen austriac i alemany i era enormement disciplinada. Per exemple, es llevava a les cinc del matí i ja tenia organitzat el programa: d cinc a sis, una matèria, de sis a set, una altra i així successivament. Durant el seu matrimoni va arrosegar en Hughes a seguir aquest ordre que, per ell, podia ser angoixant. També cal tenir en compte que Sylvia Plath estava molt malalta dels nervis -ja li sabem les tendències suïcides i on la varen portar-. Sentia per Ted Hughes un amor malaltís, probablement sublim, però també opressiu. Amb la seva mort el va castigar per infidel i, de passada, li va cremar uns quants poemes. Era una dona perillosa. No sé si t'he sabut explicar el què no entenies.
    Salutacions!

    ResponElimina
  6. ..perfectament GLÒRIA, gràcies, però crec que seria matisable, la crema de poemes (reflexat en un dels seus) va ser un acte de venjança pel que ella considerava una traició,...més que un amor malatís, jo crec que es va sentir traicionada per algú de qui s'havia fiat, de qui havia confiat, ella creia que amb ell iniciava un projecte vital i intel·lectual que en Ted venint d'on venia (Yorkshire, carn i passió) potser no havia haber d'acceptar...

    ResponElimina
  7. Dr. Vilardekyll25/3/11 18:40

    La versió que dónes, Glòria, sobre Hughes i Plath, fa dies també la volia exposar però no gosava. Si és cert Sylvia patia alguna patologia psíquica, no és pas aventurat dir això de posessivitat. Ara, cap de nosaltres hi érem, i sempre hi haurà un punt d'especualació. El que sí trobo bé és que es trenqui l'esquematisme d'un Ted-dolent-i-desconsiderat i d'una Sylvia-pobreta-i-abandonada.

    ResponElimina
  8. Dr. Vilardekyll25/3/11 18:46

    I encara que no té res a veure : un altre nascut el 1932, escriptor i nord-americà, és John Updike. Rival, i quasi enemic,de Philip Roth, té una obra de qualitat irregular, però només per la seva pentalogia de Rabbit ja forma part, penso, dels grans autors del segle XX.

    ResponElimina
  9. ..no sé on has vist aquest esquematisme doc, jo he procurat sempre fer els comentaris sense fer al·lusió a la traició d'en Ted, i tampoc crec que s'hagi considerat Sylvia com a desvalguda ni pobreta...

    ResponElimina
  10. Dr. Vilardekyll25/3/11 20:11

    Robert, no em referia a tu. És la sensació que em dóna quan llegeixo algunes notes biogràfiques sobre ella.
    I de debò que no gosava, pensant que em sortiríeu amb allò de "ja està, portant la contrària, com sempre !". El que jo en penso ho ha dit molt bé la Glòria

    ResponElimina
  11. Robert i Dr.,
    He exposat el que penso basant-me en el que he pogut llegir sobre ambdós poetes. La infidelitat mai pot ser ben rebuda en una parella i quan l'enganyada té una patologia psíquica -la seva mare ho diu clarament en el llibre on es publica la correspondència entre ambdues- com deia, quan l'enganyada està malalta dels nervis, doncs les coses són encara pitjor.
    Jo també crec, com el Dr., en que la imatge d'un home infidel que va fer molt mal a Sylvia Plath, s'ha de rebaixar molt. Per desgràcia, en aquesta traïció també hi ajuda el fet de que Hughes fos un poeta laureat i un home molt atractiu que, segons diuen, s'havia de treure les dones del damunt.
    Robert, penso que amb el que has suggerit en el teu interessant escrit, tu, el Dr. i jo, modestament, hem fet una tertúlia tan sincopada com interessant.
    Passeu bon cap de setmana!

    ResponElimina
  12. ¿Llegiu La Campana de vidre o el Pronto?

    ResponElimina
  13. -Prooonto?? (aquí cal una mica d'accent italià). Pronto no, si per cas Hola!, que és una altra qualitat, on vas a parar.

    ResponElimina
  14. estic molt d'acord GLÒRIA, anònim, aquí llegim la campana de vidre però com el pronto canviem el polvo per brillo

    ResponElimina
  15. miquel hyde27/3/11 14:54

    encara que, per principis, hauria d'estar amb l'anònima, en aquest cas no trobo malament la comnfusió
    jo he fet les Lecturas de La campana de pronto de Sylvia Hola !

    ResponElimina
  16. Què et fa pensar que l'anònim és una femella, Hyde? La referència a les revistes del cor?

    ResponElimina
  17. miquel hyde28/3/11 14:36

    no, puta intuïció !

    ResponElimina