Jayne Anne Phillips. Alondra y termita. Duomo ediciones, 2010. Traducció de Gabriela Bustelo i Miguel Martínez-Lage. Una sorpresa. A la contraportada podem llegir: Una poética historia con ecos de William Faulkner y Carson McCullers sobre el amor y la pérdida, sobre los lazos invisibles que unen las guerras con los secretos familiares. Leavitt integra uno de los primeros contingentes de soldados estadounidenses enviados al frente coreano, mientras que su mujer Lola sufre su ausencia y confía la crianza de sus hijos a su hermana Nonie, con quien la une un oscuro secreto. Los niños son Termita cuyas limitaciones físicas supera con una imaginación desbordante y un oído prodigioso, y Alondra, una adolescente sensible que alberga grandes sueños para ambos. Una musicalidad invisible y preciosos hilos poéticos anudan a estos cuatro seres enfrentados a un momento histórico y personal lleno de desafíos. De una de las maestras del “realismo sucio”, Alondra y Termita es un impresionante tour de force narrativo y emocional, que ha sido finalista del Premio Nacional del Libro en Estados Unidos y del Premio Médicis Étranger. Jayne Anne Phillips viaja de los campos de batalla de Corea en 1950 al plácido pueblo de Winfield (Virginia) en 1959 para hablarnos de esos vínculos familiares que trascienden la sangre, el tiempo e incluso la conciencia. http://www.jayneannephillips.com/
No mencioneu el nom del mestre en va. NOOOO!
ResponEliminaLes comparacions són odioses. NOOOO!
Prou. NOOOO!
"La vida es en ocasiones infinitamente vulgar, Bill jamás lo es." ENTESOS?
...primer llegeix la novel·la i després digues si s'ha mencionat el nom del mestre en va, o no, ...men.
ResponEliminaEncara que la novel·la s'ho valgui, segur que no arriba ni a la sola de la sabata de qualsevol novel·la del mestre, que per això és el mestre i mai, mai, un alumne podrà superar-lo (si es que hi ha alumnes).
ResponEliminaN'he fullejat algunes pàgines, perquè aquest comentari ja m'havia arribat, però no veig on hi ha els "ecos" que diuen. L'hauré d'acabar per confirmar el que ja sé des del principi. En fi.
...home, si ja ho saps des de el principi no cal que l'acabis...
ResponElimina...el fet que no arribi ni a la sola de la sabata de qualsevol (no les he llegit totes però de les que he llegit la veritat és que no)novel·la del mestre no vol dir que no sigui interessant...a mi, si t'he de ser sincer em costa acabar-la però la trobo molt i molt interesant, no només la relació entre els germans sinó de la manera que va trenant les relacions familiars i etc.
respecte als "ecos" de que parles, per exemple el personatge de Termita és ben Faulknerià, no creus?