dilluns, 2 de maig de 2011

el aliento del cielo de carson mccullers

Carson McCullers. El aliento del cielo. Cuentos completos. Seix Barral, 2007.

Quan va aparèixer aquest llibre, els “fans” de Carson McCullers ho vam celebrar com ho fan els del Barça llençant coets, focs d’artifici i sobretot libant julepes de menta i bourbon. De fet ja hi havia una bona colla de contes editats des dels anys setanta a Salvat i a la mateixa Seix Barral, però ens mancava una edició com aquesta.

El pròleg, les notes i els comentaris són de Rodrigo Fresán. És de destacar el pròleg titulat Apuntes para una teoria del amor que es presenta encapçalat per una cita de la pròpia McCullers: todo lo que sucede en mis relatos, me ha sucedido, o me sucederà que dona una idea de la seva manera d’entendre la literatura. Segueix una cronologia completa de la vida de l’autora de Frankie Adams. A continuació es presenten els dinou contes dels que podríem destacar, el jockey, un árbol.Una roca. Una nube, el arte y el señor Mahoney, así,....i tots els altres. I finalment les tres novel•les curtes: reflejos en un ojo dorado, la balada del cafè triste i Frankie y la boda.

a la contraportada s’hi llegeix

Carson McCullers transmitió con una maestría insuperable la grandeza y la tragedia del alma humana. Su obra ha seducido a generaciones de lectores, mientras la crítica la encumbraba en el pedestal de los clásicos del siglo XX. El aliento del cielo comprende la totalidad des us cuentos, trece de ellos inéditos en nuestro idioma, y sus tres novelas cortas. Rodrigo Fresán enriquece esta imprescindible edición con un revelador retrato de la singularísima vida y la obra de McCullers.

Por estas páginas transitan el amor, la violencia, la soledad y el fracaso. Dotadas de una insólita musicalidad, desprenden una fuerza y una pasión que sacuden a quien las lee. En su narrativa breve, McCullers se erige en portavoz privilegiada de ese sur norteamericano que sólo unos pocos tuvieron el talento de plasmar en toda su profundidad.

“Carson McCullers y quizá William Faulkner son, tras la muerte de D.H Lawrence, los únicos escritores con una sensibilidad poética original. Prefiero Carson McCullers a William Faulkner porque escribe de modo más claro; la prefiero a D.H. Lawrence porque no tiene mensaje”, Graham Greene,

“Su talento narrativo sigue siendo uno de los pocos felices logros de nuestra cultura”,Gore Vidal.

“He encontrado en sus obras una intensidad y nobleza de espíritu como no ha habido en nuestra època desde Herman Melville”, Tennesse Williams.

6 comentaris:

  1. Dr. Vilardekyll2/5/11 16:45

    És casualitat, però fa quatre dies vaig trobar-lo per internet, aquest llibre. Les tres novel.les curtes ja les coneixia, però m'he començat a llegir els contes, i són molt bons. A banda d'això, el pròleg i les notes introductòries d'en Fresán, així com la biografia, complementen molt bé la lectura. Un llibre fantàstic, com dius tu Robert, per als qui ens agrada aquesta autora.

    ResponElimina
  2. ..ei doc. i tant que si, segurament el cor....és la millor novel·la de Carson però cada vegada estic més convençut de la bona elecció que significa llegir Frankie Adams, és la novel·la que li va costar mes escriure i ...és tant maca.

    has vist l'acudit de El Roto avui al País?....és boníssim.

    ResponElimina
  3. Mira! Jo vaig descobrir aquesta autora precisament a través de la versió en cinema de "Reflejos en un ojo dorado" (com passa tants cops). Segurament per haver-la vist als setze o disset anyets em va impressionar i vaig córrer a buscar el text original.

    ResponElimina
  4. ...jo crec que és la millor adaptació que s'ha fet de cap obra de McCullers (que tampoc és dir gaire res,)

    ResponElimina
  5. Dr. Vilardekyll3/5/11 15:50

    No, Robert, no vaig veure l'acudit d'El Roto...
    De McCullers, segurament que "El cor..." és la millor, però jo tinc molta debilitat per aquesta "Member of the wedding"...De fet, és una de les meves novel.les de capçalera.

    ResponElimina
  6. ..estic molt d'acord amb tu...(sense que serveixi de precedent)...
    serà dificil trasmetre la gracia que em va fer l'acudit d'ahir de El roto,....es veu un home amb un llibre a les mans que diu....si no es llegís semblaria un llibre...

    vidràs aquest cop?

    ResponElimina