dimecres, 4 de maig del 2011

never be a bookseller

A El llibreter, amb admiració i afecte.

Una fotografia del grup de Bloomsbury. D'esquerra a dreta:  un desconegut, David Garnett, Vanessa Bell, Oliver Strachey, Dora Carrington, Duncan Grant i Barbara Bagenal.

El librero es, en nuestros días, el hombre de corazón más generoso y alguien con más paciencia que un santo. Trabaja a destajo por unos exiguos beneficios, se pasa la mitad del tiempo dando consejos gratis a toda la gente de su ciudad: viene a ser el burro de carga en el sector del libro. No ceja en su empeño de vender los libros que escribo. Cuando pienso en lo que esto significa, le agradezco a mi estrella el que ahora sólo tenga que escribirlos.
Oigo ahora a mis hijos en el jardín, llamándose el uno al otro. Cuando llegue el momento, ¿les daré el mismo consejo que me dio mi padre?
"Nunca intentes escribir. No te dediques nunca a la edición o al comercio del libro."
Y yo añadiré: "Sobre todo, nunca te hagas librero. Esto es lo peor de todo: el trabajo más duro y el peor pagado." Con todo, algunas veces desearía volver a estar en la tienda. Era muy divertido. Uno no paraba de conocer gente interesante y siempre había con quien conversar agradablemente. Claro que yo tenía de socio a Birrell.

David Garnett. Nunca te hagas librero. Ariel, 2007. Edició no venal.

_____________________
P.S.: Sembla ser que la llibreria de Birrell (nét del poeta Alfred Tennyson) i Garnett estava situada al 19 de Taviton Street. Després es van traslladar al 30 de Gerrad Street. No he set capaç de trobar cap imatge. Ni d'esbrinar si l'establiment continua dempeus.



15 comentaris:

  1. Jo també tinc una foto familiar com aquesta, encara seré parent dels Woolf!

    ResponElimina
  2. Doncs ara m'has fet pensar en una foto familiar de quan el meu besavi era a Nova York. 1920, just quan els de Bloomsbury florien.
    Posa, tot pinxo i trajat, davant d'un fals fons, amb llar de foc estil francès inclosa.
    He anat a cercar el seu passaport. Resulta que vivia al 82 de Bank Street, en ple Village. Perlamordedéu, quines ganes que m'han vingut de mirar de trobar una bona coartada per tal de penjar la foto n'aquesta casa!

    ResponElimina
  3. Ep, porto tot el matí donant-li voltes a la foto de l'avionet. Jo n'he vista una d'aquestes, abans i en directe. No, la de la família de l'Allau no pot ser. I doncs?

    Per fi. Que no fos d'una dona que es deia Amèlia o Amàlia. Amb un barretet? Que no acabés estampada en una samarreta, com el meu besavi.
    Ara sé perquè en comptes d'il·lustrar l'apunt amb una foto d'en Garnett i prou vaig triar aquesta.

    ResponElimina
  4. Al meu estudi tinc una pintura que adapta la foto original a la meva família real, potser la vas arribar a veure.

    ResponElimina
  5. Anda, mira, doncs resulta que al final sí que podia ser!!

    Ai, i per postres (mai millor dit, mireu l'hora), acabo de recordar aquesta de Lorca i Buñuel

    ResponElimina
  6. Però això no era un homenatge als llibreters? Allau i Mati, sou la bomba!

    Tonàs!

    SU

    ResponElimina
  7. Oitant com sí, Su! Però ya metidos en el lío...

    [Has llegit Olive Kitteridge, Su? És que se m'ha ficat al cap que estaria molt bé que ens el moderessis...Bé, ja en parlarem]

    ResponElimina
  8. La referència a Lorca i Buñuel m'ha trasbalsat. Això és una icona...!

    ResponElimina
  9. No és una icona, no, Lluís, que és un avionet.
    Dispensa, dispensa, dispensa. Toi fatà.

    ResponElimina
  10. Ostres, doncs sí que estàs fatal. Cal saber distingir entre icona i avionet. I més encara avui, en temps de Mas. Més que res perquè un dia d'aquests també us poden dir que no cal tanta biblioteca pública, que ja ho assumiran els bibliotecaris privats. Salut des d'Esterri d'Àneu.

    ResponElimina
  11. Quin Mas? En Roger?
    Amb fatal faig curt, ja ho sé. Esterri d'Àneu? Coi, marxo uns dies, peles un blog, pareixes un altre i te'n vas a Esterri!!

    ResponElimina
  12. Es bona feina, m'hi trobo a gust, a banda de finals d'abril i de la temporada de Nadal, que es quan odio la meva feina. Però no està gens malament.
    Mal pagada i ben fotuda, deia un.

    ResponElimina
  13. Així doncs, odies la teva feina just quan veneu més llibres, Fgt. Just quan el dring de la caixa registradora sona de valent. Ets un sentimental. I que et duri.

    ResponElimina
  14. Moltes gràcies! Perdona pel retard, però aquests dies tinc els meus RSS una mica abandonats. Imprimeixo i emmarco ;-)

    Salutacions cordials.

    ResponElimina
  15. Me'n faig pagues, Llibreter. Imagino que el post-Sant-Jordi ha de ser infinitament més dur que la diada en sí, oi?

    ResponElimina