l'àngel del progrés

Paul Klee, Angelus Novus, 1920. Aquarel·la, 31,8 x24,2 cm.

Dissabte de setmana cossera (per a mi) i de cap de setmana llarg (per a la majoria dels qui han de treballar per a viure, tenen edat de fer-ho, i feina, és clar), que dilluns és festa. L'Ester-sense-hac i jo som a peu del taulell. No vindrà ningú, li dic. No durant les dues primeres hores. Val més que mirem d'ocupar-les. O això o anar fitant el rellotge cada dos minuts per tal de comprovar que, efectivament, han passat dos minuts. Com que aquesta setmana ha arribat el lot mensual de llibres i encara tenim prou fato, ens decidim a donar-li una empenteta. Folrarem al taulell. Dit i fet, que folrar ens dóna pau. Oita, el llibre dels indignats. Llavors, l'obres i trobes una aquarel·la:

Por supuesto, existe otra concepción de la historia. Los progresos alcanzados por la libertad, la competitividad, la carrera del "siempre más", todo esto puede vivirse como un huracán destructor. Es así como representa la historia un amigo de mi padre, el hombre que compartió con él la labor de traducir al alemán En busca del tiempo perdido, de Marcel Proust: el filósofo alemán Walter Benjamin. Él sacó un mensaje pesimista del cuadro del pintor suizo Paul Klee Angelus Novus, en el que la figura del ángel abre los brazos como si quisiera contener y ahuyentar una tempestad que él identifica con el progreso. Para Benjamin, quien se suicidó en septiembre de 1940 para huir del nazismo, el sentido de la historia es la marcha inevitable de catástrofe en catástrofe."

Stéphane Hessel. ¡Indignaos!. Destino, 2011. P. 29.

Vet aquí l'ham. I el pico, és clar; me l'empasso, de fet, oitant com si. Resulta que Benjamin va ser el primer propietari d'aquesta aquarel·la de Klee; la va comprar el 1921. Fins aquí la ciència, ara ve la ficció. Ho dic perquè he trobat informacions contradictòries. Uns afirmen que Benjamin, abans d'enfilar el camí cap a Port Bou, fugint de la Gestapo, la va confiar a Georges Bataille i que, per tant, l'aquarel·la es va quedar a París. D'altres, per contra, volem creure, sense cap mena de fonament, més estètica que formatge - ja ho va dir aquell: la veritat també s'inventa- que el quadre el va acompanyar fins a l'hotel de Port Bou on es va suïcidar el 27 de setembre de 1940. Així doncs, si per atzar obriu la nostra maleta de Benjamin, la que va arribar a aquella habitació d'hotel, hi trobareu unes mudes, uns escrits -les seves tesis sobre el concepte d'història- i l'Àngelus Novus de Klee.

"Hi ha un quadre de Klee que s'anomena Àngelus Novus. En ell veiem un àngel que sembla allunyar-se d'alguna cosa mentre la mira fixament. Té els ulls desorbitats, la boca oberta i les ales desplegades. Aquest és l'aspecte que ha de mostrar necessàriament l'àngel de la història. El seu rostre està tornat cap el passat. On se'ns presenta una cadena d'esdeveniments, ell només veu una sola i única catàstrofe, que no deixa d'amuntegar ruïnes sobre ruïnes que són llançades als seus peus. Voldria aturar-se, despertar els morts i reparar allò destruït. Però des del Paradís bufa una tempesta que s'ha aferrat a les seues ales, tan forta que ja no pot tancar-les. La tempesta l'empeny irresistiblement cap el futur, al qual li dóna l'esquena, mentre que enfront d'ell les ruïnes s'amunteguen fins el cel. Aquesta tempesta és allò que anomenem progrés."

Walter Benjamin. Tesis sobre la filosofia de la història (IX)

I ara, la remor; la que m'arriba de l'altra banda del taulell. S'acosta el moment de tancar barraca, m'hi jugo el coll. Un quart i mig de dues -me l'hi torno a jugar-, sense rellotges ni posicions del sol en el firmament que valguin. De fet, en els horaris d'atenció al públic només hauria de constar l'hora de tancament, penso. Sí, l'hora (inefable) de les urgències lectores. Precisió suïssa.