cançons que no són als llibres

Arriba el lot mensual de llibres i m'ensopega destinada a l'àrea de folrat. Des que se'ns va jubilar la Dolors, el ritual d'esventrament de les caixes no ha tornat a ser el mateix. Tot i així, hi  procedeixo.

Unes quantes novel·les d'autores nòrdiques d'aquelles que "las matan callando"; un mètode d'aprimament d'un tal Dukan, que es veu ara té molta anomenada; quatre guies de viatge però per a destinacions més modestes que les que arribaven fa uns anys (Xina i Nova Zelanda són ara la Comunidad Murciana i l'Empordà pla i català); un  Manual de escritura curativa: escribir para sanar, de Manu Rodríguez  (val més això que píndoles, dic jo); els darrers d'en Don Delillo i de l'Erri de Luca (el d'aquest últim comença com Bambi, però en versió isard, i se m'ha regirat el trauma infantil); l'estrena mundial de la Carme Riera en el gènere d'intriga, una novel·la que es titula Natura quasi morta, i de la qual ja puc destacar la dedicatòria, que diu així: "A Lluna, la gossa de casa, in memoriam"; la traducció de Josep Maria Pinto d'Un amor de Swann de Marcel Proust on llegeixo: "La gent que no està enamorada troba que algú intel·ligent no hauria de ser infeliç per una persona que no paga la pena. Això és més o menys com soprendre's que es pugui patir el còlera a causa d'un ésser tan petit com un bacil."...etcètera, etcètera.

Jo m'he apropiat el catàleg de l'exposició aquesta que fan al CCCB de Barna, La Trieste de Magris; un que es titula 100 preguntes de física: per què volen els avions de paper i per què volen els de debò, de Jordi Mazón (avera si amb la ciència explicada als maldestres supero d'una vegada la fòbia a volar o em decideixo a no fer-ho mai més, va savoir); un d'infantil, La croada dels nens de Brecht, il·lustrada per la Carme Solé Vendrell, classificat amb un gomet blau, que traduït de l'argot bibliotecari vol dir "llibres que no són de coneixements (imaginació, en diem) adreçats a lectors de 0 a 6 anys". El llibre és preciós i fa pensar en aquell del gos, però jo, que, malgrat no haver tingut en ma vida un sol fill d'aquesta franja d'edat, sóc una mare sobreprotectora, ja us puc assegurar que no l'hi llegiria abans d'anar a dormir, de tant refotudament trist com és; i per últim, però no menys important, el darrer poemari de l'Enric Casasses -Bes Nagana, es titula, i es veu que en rus col·loquial vol dir "sense pistola"- i he triat un poema, que no és el que més m'agrada, però és curt i, mira, il·lustra allò de que el llegir no ens faci perdre el viure. Diu així:

TOT AVUI

Considerava preferible per ella i més honrós per a mi ser la meva amant que la meva muller perquè jo la retingués només pel seu encant i no perquè m'hi obligués cap vincle.

Pere Abelard, Historia calamitatum.

ens hem tret els polls
hem rentat els vidres
i ens cantem cançons
que no són als llibres

places i carrers
boscos i garrigues
seguint els ocells
que te me les dicten.

I nâ folrant, ves què hem de fer si no.