divendres, 17 de juny del 2011

cançons que no són als llibres


Arriba el lot mensual de llibres i m'ensopega destinada a l'àrea de folrat. Des que se'ns va jubilar la Dolors, el ritual d'esventrament de les caixes no ha tornat a ser el mateix. Tot i així, hi  procedeixo.
Unes quantes novel·les d'autores nòrdiques d'aquelles que "las matan callando"; un mètode d'aprimament d'un tal Dukan, que es veu ara té molta anomenada; quatre guies de viatge però per a destinacions més modestes que les que arribaven fa uns anys (Xina i Nova Zelanda són ara la Comunidad Murciana i l'Empordà pla i català); un  Manual de escritura curativa: escribir para sanar, de Manu Rodríguez  (val més això que píndoles, dic jo); els darrers d'en Don Delillo i de l'Erri de Luca (el d'aquest últim comença com Bambi, però en versió isard, i se m'ha regirat el trauma infantil); l'estrena mundial de la Carme Riera en el gènere d'intriga, una novel·la que es titula Natura quasi morta, i de la qual ja puc destacar la dedicatòria, que diu així: "A Lluna, la gossa de casa, in memoriam"; la traducció de Josep Maria Pinto d'Un amor de Swann de Marcel Proust on llegeixo: "La gent que no està enamorada troba que algú intel·ligent no hauria de ser infeliç per una persona que no paga la pena. Això és més o menys com soprendre's que es pugui patir el còlera a causa d'un ésser tan petit com un bacil."...etcètera, etcètera.

Jo m'he apropiat el catàleg de l'exposició aquesta que fan al CCCB de Barna, La Trieste de Magris; un que es titula 100 preguntes de física: per què volen els avions de paper i per què volen els de debò, de Jordi Mazón (avera si amb la ciència explicada als maldestres supero d'una vegada la fòbia a volar o em decideixo a no fer-ho mai més, va savoir); un d'infantil, La croada dels nens de Brecht, il·lustrada per la Carme Solé Vendrell, classificat amb un gomet blau, que traduït de l'argot bibliotecari vol dir "llibres que no són de coneixements (imaginació, en diem) adreçats a lectors de 0 a 6 anys". El llibre és preciós i fa pensar en aquell del gos, però jo, que, malgrat no haver tingut en ma vida un sol fill d'aquesta franja d'edat, sóc una mare sobreprotectora, ja us puc assegurar que no l'hi llegiria abans d'anar a dormir, de tant refotudament trist com és; i per últim, però no menys important, el darrer poemari de l'Enric Casasses -Bes Nagana, es titula, i es veu que en rus col·loquial vol dir "sense pistola"- i he triat un poema, que no és el que més m'agrada, però és curt i, mira, il·lustra allò de que el llegir no ens faci perdre el viure. Diu així:

TOT AVUI

Considerava preferible per ella i més honrós per a mi ser la meva amant que la meva muller perquè jo la retingués només pel seu encant i no perquè m'hi obligués cap vincle.
Pere Abelard, Historia calamitatum.


ens hem tret els polls
hem rentat els vidres
i ens cantem cançons
que no són als llibres

places i carrers
boscos i garrigues
seguint els ocells
que te me les dicten.

I nâ folrant, ves què hem de fer si no.


15 comentaris:

  1. Això del bacil és molt bo, però em quedo amb els versos del Casasses, que sempre posen música a un matí gris i espès. Per cert: el mètode Dukan el vaig descobrir ahir, tot fent pati i posant-me en una conversa de dones i per a dones.

    ResponElimina
  2. La última d'en DeLillo. "Ahí me has dado". Recomanació inútil de l'Fgt.

    Fgt

    ResponElimina
  3. El Dukan aquest m'ha semblat la mise à jour(sona prou pedant, dit en francès) de la dieta aquella de la pinya, ara a base de proteïnes pures, que no sé jo què és això, ni ganes. Jo només espero el dia en què fumar sigui bo per a la salut.

    ResponElimina
  4. Ja saps que no acostumo a fer gaire cas de les recomanacions, Fgt. D'escoltar, escolto, això sí, però faig com vull. Els llibres m'han de llamar. És així.

    ResponElimina
  5. No he llegit res de'n Magris i arran de anar a veure l'exposició del CCCB, i de llegir un llibre de'n Ramoneda que en fa el panegíric, em vaig decidir a comprar "Microcosmos". Ara només em cal trobar el moment d'atacar-el. Per cert, en català valia quasi bé el doble que en castellà :(

    ResponElimina
  6. Jo, de vegades, no l'entenc. A en Magris, vull dir. Tot i així m'agrada moltíssim.

    Coi, Brian, això de ser català surt caríssim, sembla el negoci d'en Robert i les cabres. A Mallorca en diuen "el negoci de na Peix frit" (ara això no ve a tomb, però és que és una expressió que m'agrada molt).
    Què ho deu fer que valgui el doble?
    La tirada en català és més curta, i quants menys exemplars, més cars, per exemple?
    Em faria gràcia que algú ens resolgués el misteri, t'ho juro.

    ResponElimina
  7. Calla, que no sigui per culpa de la vocal neutra i els dígrafs!!!

    ResponElimina
  8. Els llibres en català sóm més cars justament per això que dius, perquè se'n fan menys. De tota manera, en els últims anys s'ha fet un esforç enorme per reduir la diferència, i en general s'ha aconseguit. Avui dia és habitual trobar els llibres al mateix preu o només amb un euro de diferència (tret que en castellà ja hagi aparegut en butxaca i en català no, és clar, i per això que seria tan important que el llibre de butxaca en català es consolidés d'una punyetera vegada).

    Però vaig al que realment m'interessa: qui els tria, els llibres que us arriben?

    ResponElimina
  9. Les compres estan centralitzades, Frg. Es fan des del servei de biblioteques de la Dipu de Barna. Crec que tenen una mena de comités d'experts que es reuneixen, de tant en tant, en una sala plena de llibres fin dalt de tot. I van triant. No totes les biblioteques reben la mateixa quantitat. Ens divideixen en uns grups, segons la població que hem d'atendre i tot això.
    A banda dels lots mensuals de la Dipu, disposem d'un petit pressupost per a compres directes, destinat, generalment, a l'adquisició de llibres locals, ja saps que parlin de Vic o fets per autors vigatans, blablabla. I les novetats de novel·la, que triguen molt en arribar pel lot de la Dipu.

    ResponElimina
  10. I gràcies per aclarir-me l'enigma, Frg.

    ResponElimina
  11. PErfecte, així ho puc preguntar a la persona indicada: amb quin criteri?

    ResponElimina
  12. Frg,
    Els criteris de selecció i les eines que utilitzen els trobaràs aquí.
    Als annexos consten, fins i tot, els bibliotecaris que participen en el procés de selecció dels lots.
    Et veig molt interessat en el tema. I doncs?

    ResponElimina
  13. Per algun estrany fenomen telemàtic la teva resposta no havia aparegut quan vaig fer el segon comentari, només hi havia el lacònic "jo" de l'Fgt. Si no no hi hauria insistit.

    Jo sóc molt de comprar llibres i molt poc de treure'n de la biblioteca, però quan n'he fet us per consultar alguna cosa sempre m'ha semblat que la selecció era una mica aleatòria (parlo de la que més conec, la Joan Miró de Barcelona, que d'altra banda és força freqüentada).

    També he sentit explicar històries de gent disposada a donar llibres interessants (que ja sé que és una cosa molt relativa) i en bon estat i que s'han trobat que no es pot.

    Res, era curiositat. Gràcies per la teva resposta tan exhaustiva.

    ResponElimina
  14. Ah, l'fgt, l'inefable fgt. Ell, que no els deixa, els ven, encara tria menys que jo, el pobre.

    La selecció no és tan aleatòria com sembla, la qual cosa no vol dir que sigui encertada. I aquí, com en tot, mana la majoria, suposo.
    Abans el cd dels Manel que l'obra completa per a orgue de Bach interpretada per la Marie-Claire Alain, per a entendre'ns. L'ideal: ambdues coses.

    Jo abuso del préstec interbibliotecari, n'abuso obligada, perquè a Vic no trobo les coses que em fan gràcia. És així. Dels deu llibres que remeno en aquests moments, cinc són d'altres biblioteques. No està pas tan malament.

    Doncs, re, gràcies per la pregunta que m'ha ajudat a tornar a tot allò del "què fem, com i per què", una mica rovellat pel dia a dia, la veritat, que segons com, anem de nord i de tant en tant és molt higiènic parar una mica i mirar d'entendre com ha anat tot plegat. Gràcies, doncs.

    ResponElimina