quaderns de l'exili

 

Números publicats: 26.
Periodicitat: mensual (més endavant, bimestral).
Dates de publicació: del setembre de 1943 al març-abril de 1947.
Direcció: Joan Sales i Lluís Ferran de Pol.
Redacció: Colina 10.
Impressió: Imprenta Sicoris, Escuela Militar 7, Coyoacán.

Format: 17'3 x 23 cm, imprès a dues columnes, amb setze pàgines de text i setze més d'anuncis.

Quaderns de l'Exili, d'aparició mensual —però no sempre puntual—, veié la llum entre el setembre del 1943 i el desembre del 1947, a Coyoacán (Mèxic): n'aparegueren vint-i-sis números. Es tracta, sens dubte, de la revista més original i combativa de totes les de l'exili. Congriada entorn d'un grup coherent —Joan Sales, Raimon Galí, Lluís Ferran de Pol, J.M. Ametlla— que anava a la "recerca d'un ideari", partia d'una experiència anterior, Full Català, que era, però, més modesta i subvencionada per un patrici pintoresc, Joan de Linares i Delhom, partidari d'un exèrcit català amb barretines, i del qual havia fet de mentor Josep Carner. Quaderns de l'Exili és una provatura més homogènia i vindicativa. D'altra banda no es venia: era enviada, gratuïtament, a qualsevol català, valencià o illenc que ho demanés. D'un tiratge de poc més de mil exemplars, s'anà enlairant fins a assolir els quatre mil amb el darrer número, el vint-i-sis, petita apoteosi de Montserrat i de les festes de la coronació de la Mare de Déu (1947) que el grup de Quaderns... endevinà amb bon sentit polític que era el primer acte obert, multitudinari, d'afirmació nacional catalana des de la guerra civil. L'abundància d'anuncis —no en recordo tanta quantitat, ni de bon tros, en d'altres revistes de l'emigració— i algun mecenatge esporàdic cobrien les despeses d'impressió i alhora en facilitaven la tramesa gratuïta. Pensem en aquest miracle precisament a l'exili: un servei de catalanització sense haver de cobrar rebuts!

Des del primer número la revista fixà uns punts programàtics, prou clars i rotunds: 

1. Els Països Catalans formen una nació que aspira, com a desideratum, a tenir un estat propi. 

2. Assolit l'ideal, convindria una confederació: occitana, hispànica, romànica, europea. 

3. És imprescindible un exèrcit català amb mitjans propis.

4. Propugnen un "règim d'igualtat social i econòmica". 

5. Combaten l'intel·lectualisme: "ambicionem un estil directe, senzill, digne, subordinat a l'obra".

6. El Desastre Nacional (1936-39) havia d'ésser el començament d'una època nova.

Albert Manent. La literatura catalana a l'exili (Barcelona, Curial, 1976).


Més informació:

Catalunya des dels tròpics. Literatura catalana de l'exili a Mèxic.
Edició facsímil digital. Biblioteca del exilio. Instituto Cervantes.