Aquesta setmana és un no parar d'efemèrides, Fgt. Bon Bloomsday. [Algun any hauríem de fer una convocatòria feisbuc (o merdes d'estes)i quedar al Dickens de la Pl. Pietat per tal de celebrar el Bloomsday, amb una pinta de guinness o un güisquet o el que sigui]
gràcies per recordar-nos-ho, matilde ! però celebrar Joyce en un pub anomenat Dickens, no sé què dir-te...seria com honorar Quim Monzó en un bar Mossèn Cinto....tot i així, m'hi apunto...és clar que no sé què hi diria un irlandès en això d'anar a un pub anglès en una població catalana
Globalització Hyde, globalització. Tindra més gracia! Hauria de fotra'm un Dalmore avui, però ja en porto uns quants aquest més i no sóc ni alcohòlic ni geni, o sigui que m'hauré de conformar amb un té amb menta. I escriptura, força escriptura.
Bé, no crec que fili tan prim, pobre home, mort com està. En tot cas li clavaria el rotllo de la multiculturalitat, la transversalitat i l'orgull pagès. A sobre, sóc galega, i els gallecs i els irlandesos ens entenem molt bé. És per la patata. Vull dir, que les patates són pels gallecs i els irlandesos el que l'arròs pels xinesos, animals de companyia. I com és possible que en tot Vic no hi hagi un bar que es digui mossèn Cinto, ara que hi penso? En fi.
Un paio ha establert una ruta per Dublin que la travessa de dalt a baix, amb no sé quina formula matemàtica, que no passa per cap pub. Sembla mentida però es cert.
Bon Bloomsday!
ResponEliminaFgt
Avui no he pogut donar-vos el toc d'atenció... avui ja l'heu recordat valtros.
ResponEliminaFgt
Aquesta setmana és un no parar d'efemèrides, Fgt.
ResponEliminaBon Bloomsday.
[Algun any hauríem de fer una convocatòria feisbuc (o merdes d'estes)i quedar al Dickens de la Pl. Pietat per tal de celebrar el Bloomsday, amb una pinta de guinness o un güisquet o el que sigui]
[Fet. Passa a signar el contracte, el tindré enllestit en un tres i no res. Cada any. Fet. La nostre petita ordre dels Finnegans].
ResponEliminaFgt
D'acord. Ens cal un lema. "Thank you. How grand we are this morning!", ja està pillat per aquells homenots, ja saps, Vila-Matas y compañía.
ResponEliminaMmmm.
Extret del mateix llibre, eh. El vaig a fullejar ara que tinc una estona.
ResponEliminaFgt
Què tal "Introibo ad altare whisky"?
ResponEliminajajaja
Fgt
whiskei... perdo
ResponEliminaFGT
Tot i que el Dickens es una cervesaria, però bé, també pot ser l'altar del whisky.
ResponEliminaFgt
Bé, és una primera opció.
ResponEliminaJo ja he dissenyat el cartell que penjaré a la biblioteca. Dirà:
"In taberna sumus. Dispenseu les molèsties." Hip.
Oita, Fgt, en Portnoy (el del lamento d'ídem) ja s'està fotent la cervesa. Aquí.
ResponEliminagràcies per recordar-nos-ho, matilde !
ResponEliminaperò celebrar Joyce en un pub anomenat Dickens, no sé què dir-te...seria com honorar Quim Monzó en un bar Mossèn Cinto....tot i així, m'hi apunto...és clar que no sé què hi diria un irlandès en això d'anar a un pub anglès en una població catalana
Globalització Hyde, globalització. Tindra més gracia! Hauria de fotra'm un Dalmore avui, però ja en porto uns quants aquest més i no sóc ni alcohòlic ni geni, o sigui que m'hauré de conformar amb un té amb menta. I escriptura, força escriptura.
ResponEliminaFgt
Bé, no crec que fili tan prim, pobre home, mort com està. En tot cas li clavaria el rotllo de la multiculturalitat, la transversalitat i l'orgull pagès. A sobre, sóc galega, i els gallecs i els irlandesos ens entenem molt bé. És per la patata. Vull dir, que les patates són pels gallecs i els irlandesos el que l'arròs pels xinesos, animals de companyia.
ResponEliminaI com és possible que en tot Vic no hi hagi un bar que es digui mossèn Cinto, ara que hi penso?
En fi.
Ni una trista parada de metro!! Verdaguer, correspondència amb línia tres.
ResponEliminaUn paio ha establert una ruta per Dublin que la travessa de dalt a baix, amb no sé quina formula matemàtica, que no passa per cap pub. Sembla mentida però es cert.
ResponEliminahttp://www.elmundo.es/elmundo/2011/06/16/cultura/1308222947.html
A aquest noi li convé passar una temporada a qualsevol pub del que evita.
Fgt