No m'agrada conduir, però un dels plaers de ma vida és engegar l'auto i sentir música a tota castanya mentre els arbres, zum-zum zum-zum, desfilen a bon pas per la finestreta lateral. No és pas la primera vegada que us en parlo d'aquestes coses, així que, a hores d'ara, ja us podeu imaginar el que vindrà. Sí, senyores i senyors, una cançoneta de la música popular, la que ha fet furor aquesta setmana. Al meu cotxe, és clar. Devil Town de Daniel Johnston, versionada pels Brigth Eyes.
P.S.: Aquest cd me'l va recomanar, ara fa dos anys, l'amic Espai de llibres. I això és el que deia sobre en Daniel Johnston:
"Jo no em veig amb cor de resumir en un parell de paràgrafs ni la vida ni la personalitat de Daniel Johnston, aquest cantant i artista naïf que pateix uns gravíssims problemes mentals i que viu obsessionat amb el Diable, s’identifica plenament amb el Capità Amèrica i amb Casper el fantasmet i es va fer famós gràcies a una samarreta seva que en el seu moment va lluir Kurt Cobain. Podeu llegir aquest article sobre ell, i mirar-vos els vídeos que l’il·lustren, i després podeu buscar una còpia de The Devil and Daniel Johnston, una pel·lícula documental sobre el nostre home que es va filmar l’any 2005 i que és una meravella. Jo la vaig veure ahir, i encara estic amb la boca oberta de tot el què vaig escoltar, veure i sentir en ella.Us deixo amb un parells de vídeos amb actuacions de Daniel Johnston, i amb el tràiler de la pròpia pel·lícula. I si voleu sentir la seva música en CD, nosaltres a la biblioteca en tenim un que es diu, molt johnstonianament, Discovered Covered – The Late Great Daniel Johnston, i que, a més de dinou cançons cantades pel propi DJ (que a la portada apareix mirant-se la seva pròpia tomba), ofereix divuit versions de les seves cançons gravades per gent com Eels, Beck, Death Cab for Cutie o (atenció) el mismíssim Tom Waits."
 |
| La famosa samarreta de Kurt Cobain. |
Sembla un personatge molt interessant, el típic artista raret que a mi m'agrada, la veritat és que no el coneixia, o potser n'havia sentit parlar però no el recordava. Gràcies per la informació, investigaré en els teus enllaços.
ResponEliminaEncara no he vist el documental però, pel que he anat llegint, més que raret, jo diria malalt, i això és ben refotut. Al menys per a mi, que sóc un coi de Teresa Panza. I et confessaré una cosa, a mi m'agraden més els covers (ara m'estic fent la güai, que podria haver dit versions i santes pasqües) que ell cantant les seves cançons. El tio em fa patir.
ResponEliminaM'has fet venir ganes de saber-ne més, de l'home. Aquests tipus sempre solen ser més interessants que els polítics i els mediocres que omplen les planes del diari o dels TN. Com a dada marginal i irrellevant, t'he de dir que escric des d'Extremadura, en ruta peseguint ruïnes i coses així. Justament avui he fet un video sobre arbres fent zum-zum, i de fons hi he gravat una locutora parlant en portuguès. Ja veus que qualsevol similitud és pua coincidència.
ResponEliminaCap a Alburquerque falta gent, Bosch?
ResponEliminaLes carreteres amb arbres al vorals haurien de ser declarades patrimoni de la humanitat per l'Unesco. Diuen que són perillosos, els pobres arbres, però jo no ho entenc, si s'estan quiets tota l'estona!
Aquests són alguns dels que em fam zum-zum cada dia.
Sembla que la dèria de plantar arbres en filera (plàtans, sobretot) li devem al millor rei que ha tingut mai Espanya: Pepe Botella. Vive le roi, doncs!
...totho diu que el documental és la reòstia, va guanyar premits a Sundance, etc.,...ara, la historia del artista és per llogar-hi cadires,...jo el vaig escoltar a rel d'una col·laboració amb Sonic Youth i sobretot per la samarreta que duia el Kurt Cobain....
ResponElimina