Una fábula. Trad.José Luis López Muñoz
...dándose cuenta, advirtiendo por vez primera, hasta qué punto las finanzas se parecen a la poesía, puesto que también reclaman, exigen, para durar, alguien que dé y alguien que reciba, que cante y que escuche, que preste y a quien se preste, que venda y que compre, ambos escrupulosos, inquebrantables y cándidos en su devoción y en su fe;...
Con este sellito te mando un besito?
ResponEliminaLa metàfora (o comparació o el que sia) poesia i mercats financers no se m'ha posat gota bé, dispensa, Mitch.
ResponElimina...ja, saps què passa, no volia que el final de Una fabula quedés sense post...
ResponEliminadoncs a mi m'ha fet gràcia, perquè m'ho he llegit en clau sarcàstica...encara que potser no és aquesta la intenció de Faulkner
ResponEliminaSerà que avui no tinc el cos per a sarcasmes, Hyde. Quant a la intenció de Faulkner, (fos la que fos, cas que en tingués)ja se sap què passa, fes-te fotre, senyor escriptor, que cadascú hi trobarà el que voldrà o el que podrà, i mira, avui no estic per romanços. Per no dir hòsties. Tot i això, crec que tens raó.
ResponEliminaJa no s'envien cartes, hi ha crisi financera, però sempre ens quedarà la poesia dolenta.
ResponEliminaTant per tant, que ens quedi la bona, Òscar.
ResponElimina