dijous, 28 de juliol del 2011

obert per vacances


The things about me and before me made me feel like a boy again--convinced me that I was a boy again, and that I had simply been dreaming an unusually long dream...

Life on the Mississippi. Mark Twain.


Cap estiu, per anys que visqui, tornarà a ser com el que vaig passar amb en Tom Sawyer i en Huck Finn. Cap. Ni els préssecs seran, mai més, tan grossos com aquell any. Ni tan dolços. Ni les fonts rajaran, com ho feren llavors, llet fresqueta amb cola-cao sense grumolls, i, de vegades, coca-cola, que era bona, no perquè ho fos, sinó perquè no te'n deixaven prendre, que és molt diferent.

No diríeu mai quin psicotròpic és el culpable d'aquesta regressió. Res d'aigua del Carme, que va. Clor. He estat esnifant clor. La idea no és meva, són coses de la comtessa d'Angeville que, no fa gaire, va destapar una ampolla de clor a casa seva i amb la primera bafarada es va plantar a la piscina del seu poble, un juliol de quan era petita. M'ha faltat temps per amorrar-m'hi, que fins ara només havia sentit a parlar d'un mètode d'aquests per a viatjar a la infantesa, un de francès, que consisteix en sucar una magdalena (que, pel que sé, no respon, exactament, a la idea que nosaltres tenim d'allò que s'espera que sigui una magdalena) en una tassa de til·la o de te. Total, massa complicat i un pèl nyicris, pel meu gust. Molt més fàcil (i contundent), el sistema de la comtessa, on vas a parar, que el clor és clor aquí i a Noruega. L'única cosa que em feia enrere era el dubte sobre el destí, vull dir si el bitllet de clor portava, únicament i exclusiva, a una piscina municipal de la infància o bé es podia triar el lloc. No volia tornar a cap piscina, jo, que las bicicletas son para el verano i les piscines per a pixar-s'hi, i, en això de remullar-se, si no pot ser mar, que sigui riu, que al menys la cosa circula.

Ara ja ho sé: amb el clor vas on vols. Passa que la comtessa, insultantment jove i amb un camí molt més planer a recórrer, considerant que anava de clor a clor, en va tenir prou amb ensumar una mica, i jo, que havia d'esquivar la piscina i fa més dies que volto pel món (el doble, per a ser exactes), he hagut afegir-hi fe, molta fe, i augmentar-ne la dosi (de clor, s'entén).

Per això, perquè se me n'ha anat la mà amb el clor mentre estic fent la maleta, una maleta d'aquelles polivalent que et permet afrontar totes les adversitats climatològiques que sigueu capaços d'imaginar, una maleta que tant pot viatjar al Carib com a l'Antàrtida, una senyora maleta (el vostre DESCOMUNAL és el meu versàtil, consti), en arribar el moment de triar els llibres que me'n duré, i marejadeta perduda per culpa del clor, he corregut a buscar Les aventures de Tom Sawyer. Haig d'agafar, també, Les grans esperances de Dickens; un que em va caure l'altre dia del cel, La tragèdia de cal Pere Llarg de l'Eduard Girbal Jaume, i alguna de pol·licíaca, que per mi no és estiu si no hi corre una mica de sang. Qui sap si no m'enfitaré de Carner, perquè ara que m'hi fixo, és l'autor de les traduccions de Twain i de Dickens. De res, massa. Ja us diré què.

De moment, tot a punt per anar a munyir la vaca Ances.

I com que n'aquesta casa, afortunadament, hi vivim dos, no em cal rumiar a qui encolomaré el canari mentre jo sigui fora. En Mitchum regarà les plantes i se'n cuidarà de treure el gos. Estigueu bonets.

*
 P.S.: La meva vida és tan quieta, tan poca cosa, tan videta, vaja, que em puc permetre tornar a publicar el mateix apunt que l'any passat. Li hauria d'haver fet una mica de planxa i pintura, perquè, per exemple, la Comtessa ja no s'està a Noruega, de fet, ni tan sols existeix. Noruega, en canvi, encara hi és, prou que ho sabem. I els llibres. Això sí que ha canviat, que aquest any, gentilesa d'en Ferran Gesa i Ràfols, me'n duc Estas ruinas que ves, de Jorge Ibargüengoitia i La maravillosa vida breve de Óscar Wao i, de collita pròpia, Adéu a la universitat de Jordi Llovet, Biografia de la fam d'Amélie Nothomb (aquí torna a aparèixer en Ferran Gesa, a la traducció, però),  l'últim de Camilleri i Faulkner, William Faulkner. La maleta, v-e-r-s-à-t-i-l, com de costum.


19 comentaris:

  1. A mi això d'esnifar (clor, o cola de impacte o el que sigui) sempre m'ha fet una mica de repelús. Que l'altre dia vaig veure a la tele que hi ha pobles que per falta de pressupost tenen les piscines fora de servei; i mira que si vas col·locada i et fots de cap a una piscina buida...

    Que vagi molt bé :)

    ResponElimina
  2. Jo, per bé o per mal, clor cada 4 dies, més o menys. Per això ara em veieu com un gat... ja no hi toco massa. És això i culpa del nebot, que mira Bola de Drac i a mi m'ha agafat 'morriña' de l'època en que veia la sèrie manga. En fi.

    Vagin bé les vacances Matilde. T'has deixat un llibre, o has passat de mencionar-lo. Si? mare de Déu (d'agost).

    Per cert, una traducció en català i penosa de Huckleberry Finn, m'ha fet rellegir-lo casi obligat en castellà. En Huck no parava de 'pegar bots', entre altres ... bestieses.

    Bones vacances.

    ResponElimina
  3. Brian, la crisi és molt dolenta. Fins i tot arriba als psicotròpics, ja veus.
    I gràcies pels bons desitjos. Con esto y un bizcocho, hasta el dia 28. D'agost, és clar. :))!

    ResponElimina
  4. Ara no hi caic, fgt, tret que parlis d'un teu manuscrit. Sí és així, t'hauré de citar a en Sherwood Anderson parlant amb en Faulkner. Resulta que el bo d'en Bill li va fer arribar la seva primera novel·la i en Sherwood li va dir:
    "Dios mío. Te propongo esto: le diré a mi editor que te la publique, con la condición de que no me hagas leerla". Li va dir en anglès, però.
    L'estiu passat vaig quedar fins el monyo de les traduccions d'en Carner. Enfitada perduda.

    ResponElimina
  5. Se't trobarà a faltar. Bones lectures i bones vacances!

    ResponElimina
  6. Ho accepto, però o bé busques editor o sí o sí l'hauràs de llegir. És lícit, no?

    Fgt

    ResponElimina
  7. I una cosa que no soporto de la gent es que no sap dir que no. Haguéssis hagut de dir-me que no i santes pasques, jo et vaig avisar. No passa res, però la vas acceptar (per pena o pel que vulguis), accepta les conseqüències.

    Fgt

    ResponElimina
  8. No pateixis, Fgt, jo això de l'editor t'ho arreglo amb un parell de trucades.

    [No passa res, diu ell, mentre em deixa anar una filípica que ni pa què.]

    ResponElimina
  9. Gràcies, Òscar. Ídem, i fins a la tornada!

    ResponElimina
  10. Fet. Vaig a rellegir "La mort...", que per aquí la tarda pinta solemne com un "enterru".

    Fgt

    ResponElimina
  11. Dr, Vilardekyll28/7/11 18:56

    Ja se que la tens agafada amb les traduccions d'en Carner, Matilde, i que tu Ferran ho critiques tambe, pero quan tenia deu anys el profe ens va llegir - si, ENS va llegir en veu alta, ho heu entes be - el "Huckleberry Finn" i encara ho recordo ara com una experiencia memorable
    (perdoneu, no puc marcar els accents perque utilitzo un ordenador angles...heu vist quina manera tan retorica de dir que estic de vacances ?)

    ResponElimina
  12. Caram, Vilardekyll, aquest any no calia anar a Anglaterra per a trobar pluja a l'estiu, que aquí gaudim d'una magnífica canícula britànica!!

    No la tinc agafada amb les traduccions de Carner, Doctor, l'estiu passat en vaig fer un gra massa i vaig quedar enfitada i per això.
    Bones vacances per a tu, el papà i el teu antigermà!

    ResponElimina
  13. Algun dia hauríem de fer alguna cosa amb la Comtessa (vull dir amb el seu blog i els seus textos). Per a mi, segueix sent una referència en aquest àmbit, potser la referència més lluminosa. Si la seva joventut és un insult o una amenaça, de fet, tant li fa: que per molts anys nostro senyor ens la conservi, fins i tot jove.

    ResponElimina
  14. Uau, surto doblement esmentat! Tècnicament em dic Ràfols Gesa i no Gesa Ràfols, però l'ordre dels factors no altera el producte i sempre pot ser que ma mare passi per aquí i tingui una alegria...

    Quan llegeixes traduccions de Carner has de pensar que llegeixes Carner i aleshores tot és fantàstic. Si vols llegir la novel·la que hi ha darrere sense additaments val més buscar algú que hi posi menys creació pròpia. El Tom Sawyer heroi de la meva infància el vaig descobrir en una traducció castellana que no sé ni de qui era i que vaig llegir més de vint vegades. El Huck també el vaig llegir de petit, però no em va agradar. Per sort, fa dos o tres anys em vaig decidir a llegir-lo en anglès i em vaig trobar un llibre meravellós que justament s'espatlla quan surt en Tom Sawyer. Construir i destruir, un mite que neix i un que s'ensorra.

    No sé gens perquè ho estic dient, tot això...

    Bon estiu i bones lectures!

    ResponElimina
  15. El per què de "perquè ho estic dient" hauria d'anar separat! Jo també en necessito, de vacances...

    ResponElimina
  16. Ai, dispensa, no sé què m'ha passat. Bé, de fet crec que la culpa la té l'Fgt (pobre noi, sempre li carrego tots els neulers, quina santa paciència que té amb mi. Ben mirat, la mateixa que tinc jo amb ell). Com que els acrònims s'assemblen molt, he mantingut l'ordre; Ferran Genís T.- Ferran Gesa R. Em sembla que no ho arreglo, no sigui cas que passi ta mare.

    Pel que fa a Carner, m'empipo justament per això, perquè jo volia llegir Dickens (i Twain) i no Carner; ara bé, no qüestiono "el monument a la catalana llengua" i tota la resta, santjoantriadúme'nguardi! Vaig acabar les Grans esperances convençuda que Dickens havia plagiat Carner. Un plagi per anticipació, imagina't. En fi.
    El meu Tom Sawyer d'aquell estiu també parlava en castellà. No sé quants cops el vaig arribar a llegir. Molts.
    Bon estiu i bones lectures per a tu també, Ferran Ràfols Gesa.

    ResponElimina
  17. L'últim d'en Camilleri? Quin? A mi m'ha encantat "El vestit gris", una lectura d'estiu perfecta: ràpid, senzill, distret, diferent, ple d'ironia... i molt ben traduït, mira que el sicilià és ben difícil.

    ResponElimina
  18. Mati, jo ja m'havia il·lusionat pensant que rellegiries Dickens i resulta que has utilitzat un apunt-fórmula. Bé, l'Óscar Wao és un bon substitut de Pip i de Tom Sawyer. Que tinguis un agost ple de bones lectures.

    ResponElimina