AUGURI
Pere Joan Martorell
This is mortality
This is eternity
Marianne Moore
Algun dia, en algun lloc obscur i humit,
hi haurà algú que pensarà en mi.
Algú que sabrà fer del mleu silenci
un cant èpic, del meu cos cendra i pregària.
Serà quan l’alba s’emporti l’eco de veus
sagrades, quan mostri la rosada
senyals de sang i espines en cada drecera.
Alguna estranya nit obriré els ulls
i en algun lloc del cor es farà fosc.
Després retornaré fecund al somni
per reclamar altre cop els teus gemecs
lascius, l’ardència dels mugrons
entre els meus llavis segellats amb sal.
Potser voldré ser, algun dia,
el record d’aquell home estrany,
la memòria d’aquell jove rebel
que contava els amors per derrotes,
que trobava remeis en l’agonia
i no entenia res més que els cicles de l’aigua.
Algun dia algú pensarà en mi.
Algú que sabrà perdonar la tenebra
dels meus mots errants i obscurs,
el misteri de les meves pupil·les.
Recordaré llavors les pedres del far
clavades a l’esquena, el vertigen
de l’horitzó invisible.
Qui pensi en mi ho sabrà tot del desig!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada