dimarts, 27 de setembre del 2011

l'art de llegir



"No me refiero al arte de leer en voz alta para los demás, ni siquiera al de leer para sí. No hablo del arte de cómo se ha de leer, sino del arte de lo que se ha de leer. [...]
¿Qué se ha de leer? Pensaran algunos: todo. El saber no ocupa lugar. ¡Oh!, sí. El saber ocupa lugar. Además, ars longa vita brevis, no hay más remedio que escoger, aunque solo fuera porque no hay tiempo de leerlo todo. [...]
Muchas veces se ha preguntado cuáles son los libros que deben leerse, y hasta se suele suponer el caso de que no se disponga más que de cien libros. [...]
Estimo ocioso y aún perjudicial semejante cómputo por varias razones. Ante todo, no debe admitirse la hipótesis de no leerse más que cien libros. Toda persona medianamente ilustrada debe leer muchos más.
Son paradojas, salidas de gusto falso frases como aquellas: "Bastan la Biblia y el libro de cocina"; "con el Kempis y el Quijote hay bastante", y otras por el estilo. No; no hay en el mundo cierta media docena de libros que puedan suplir a los demás.
En esa lista de los cien autores siempre se notan omisiones imperdonables. Además, el orden de importancia de la lectura de estas o las otras obras varía indefinidamente, según el lector de que se trate.
Nadie ha hecho una relación de estas sin imponer dogmáticamente preferencias subjetivas.
Modo que ni los libros que leerse deben son ciento, sino muchos más, ni cabe señalar con precisión autores ni orden de prelación.
Lo que sí debe aconsejarse a todo el que pretende ser espíritu cultivado es que no olvide por la lectura de muchas obras de segundo o tercer orden, para satisfacer la vanidad de conocer lo que conocen pocos, la lectura de los grandes hombres que han escrito libros y de los libros buenos que traten, mejor que otros, de las grandes cosas.
Homero vale mucho más que sus comentaristas. La filosofía de Platón y la belleza de su forma no se conocen leyendo al mejor expositor de la filosofía platónica. Hay que conocer al monstruo siempre que se pueda.
A Dios gracias, la posteridad, en general, ha solido acertar al consagrar a los grandes hombres de las letras y de la filosofía.
Es un consuelo, un gran consuelo, en medio de tantos engaños como trae la vida, que este criterio tradicional -en conjunto anónimo- que reparte la justícia de la gloria, sea casi infalible; es decir, que puede equivocarse, pero que nunca se haya equivocado. Tal vez hay en la história algún nombre oscurecido que merecía brillar; pero todos los grandes genios que brillan, consagrados por la posteridad, lo merecen.
Y son la mejor compañía."

Leopoldo Alas (Clarín). "El arte de leer" A: Siglo pasado.  [1901]. 
Llegit a Trama y texturas. Núm. 15. Juny 2011.



11 comentaris:

  1. ¿creeis de verdad que todos los grandes genios que brillan, consagrados por la posteridad, se lo merecen?

    Yo en verdad os digo que hay más nombres oscurecidos que merecían brillar.

    Fgt

    ResponElimina
  2. Dr. Vilardekyll27/9/11 10:15

    Jo estic totalment d'acord amb Clarín.
    Fgt, aquests noms "oscurecidos" quins són ?
    Més aviat, passa a la inversa : noms que els fan lluir les editorials i els crítics avorrits i que al cap de vint anys cauen en el just oblit, fins que uns cent anys més tard els rescaten i "descobreixen" uns altres editors i crítics avorrits com si fossin la repera, per al cap de vint anys més....etc., etc. Un cercle viciós de mediocres pretensiosos.
    No em facis fer de nou una llista d'escriptors que als anys setanta eren els Houellebecq de torn i que ara ningú els llegeix sense que li caigui la cara de vergonya (mira el catàleg de Plaza & Janés de l'època, per exemple).

    ResponElimina
  3. Digues-me'n un que no.
    Faulkner, quizás? Huashuashuas.

    ResponElimina
  4. Oita, Fgt, el doctor et respon tan i tan bé que jo només puc dir amén.

    ResponElimina
  5. La llista, si no recordo malament, Miquel, ja ens la van escriure i tan tu com jo vam quedar en evidència. El temps no és un embut perfecte, alguns s'han colat. No tots els suposats grans ho són.
    Aqui has barrejat ser clàssic i llegit. Encara que et juguis una castanya al fet que es llegeixi, posem pel cas, més Cervantes (amb tots els respectes, a mi m'apasiona) que Houellebecq, o Murakami, em jugo jo un pèsol que es perque a les escoles els fan llegir Cervantes, que no es llegeix Cervantes si no es obligat (o en molt pocs casos), i un cop llegit el 90% dels lectors deixa de llegir suposats clàssics o grans i prefereix palomitas. Ser llegit no vol dir res.

    Quina hora es el 'sarao'? En parlem aquest vespre? Matilde, Robert, contesteu.

    Fgt

    ResponElimina
  6. Ah, i fins a quina hora dura el 'sarao'?

    Fgt

    ResponElimina
  7. El sarao és a les vuit en punt i acostuma a durar una horeta, més o menys.

    ResponElimina
  8. Dr. Vilardekyll27/9/11 18:00

    Fgt, m'estranya que tu, que tens en una lleixa mitja dotzena d'autors intocables i que parles de masses, etc., etc., diguis que els suposats intocables no ho són. Els teus intocables, per molt elitista que vulguis ser, estan en moltes més lleixes de biblioteques de les que tu et penses. O és que l'editor només va publicar aquests llibres per a tu ? Sé quins són els que t'agraden i em sembla que hi coincidim molts. Evidentment, si ho compares amb els lectors de Dan Brown o del best seller que sigui, és clar que som minoria.
    Dels grans que no ho són, digue-me'n un i ho discutim. Més pelut és a la inversa : Cormac McCarthy, per exemple, que a mi m'agrada molt, prefereixo pensar que ja algun dia serà un d'aquests grans. De moment, cal ser prudent i dir, només, que JO el trobo un dels grans.

    ResponElimina
  9. Dr. Vilardekyll27/9/11 18:05

    I ser llegit al llarg de segles, i no durant una temporadeta, només perquè estàs de moda, SÍ QUE VOL DIR...Homer em mereix moltíssim moltíssim respecte, m'agradi o no, el facin llegir a les escoles o no, i se'l llegeixin quatre gats ; és un dels grans, encara que li ho discuteixi el més savi dels acadèmics o l'últim lector titafreda à la page !!

    ResponElimina
  10. Mira, Doctor, justament avui parlàvem d'en McCarthy amb en Mitch, perquè jo he provat de llegir Meridià de sang vuit milions de cops, i, res, que no hi ha manera. No puc amb McCarthy, em sap greu, però és dels meus "inexpugnables".
    Un cop em van dir que l'hauria de llegir com si fos un home (jo, s'enten); però no me'n surto ni amb mil copes de Soberano.
    En Harold Bloom d'Amèrica no és gens prudent i ja afirma que serà un dels grans.

    ResponElimina
  11. I l'Fgt de Vic també ho afirma... peròa les 23:44 de la nit, no sé si es gaire de fiar!!

    Fgt

    ResponElimina