dilluns, 26 de setembre de 2011

disseccionari, amb permís de l'allau


Es pot definir una xarxa de dues maneres, depenent del punt de vista. Normalment, diríem que és un instrument enredat destinat a agafar peix. Però podríem, sense gaire perjudici per a la lògica, capgirar la imatge i definir una xarxa com una vegada ho va fer un lexicògraf burlesc: va dir que era un conjunt de forats lligats amb un cordill.

Julian Barnes. El lloro de Flaubert. Ed. 62, 2010. P. 41.

7 comentaris:

  1. Espai reservat per a publicitat gratuïta.
    L'Allau té dos blocs, The daily avalanche i Disseccionari . D'aquí ve el títol de l'apunt.

    ResponElimina
  2. Que bona la definició aquesta! Suposo que aquest lexicògraf no va existir mai més que en la imaginació de Barnes. L'esport d'inventar paraules i conceptes que no existeixen com fa l'Allau sovint em sembla molt bonic. De fet totes les paraules que sí existeixen tenen en els seus origens més remots un autor anònim, no? Doncs a la xarxa podem lligar forats!

    ResponElimina
  3. El que és bo, però bo de debò és el llibre, Òscar. I mira que me l'havien recomanat, i jo, res, com qui sent ploure. Si no fos perquè als dotze anys em vaig quitar de catòlica, diria que el plaer de llegir-lo és tan intens que ha de ser pecat per força.

    ResponElimina
  4. Confio en tu i m'ho apunto com a lectura obligatòria.

    ResponElimina
  5. Ben mirat, és ben estrany, que va d'un que està boig per Flaubert. Veig que la gent s'hi refereix com a novel·la literària i coses d'aquestes de metaliteratura. A banda, em faig un panxot de riure. Tant de bo t'agradi la meitat que a mi, Òscar.

    ResponElimina
  6. Mati, això de la publicitat m'ha semblat una mica gratuït ;p

    Contraataco amb la meva pròpia publicitat: "El lloro de Flaubert" és una joia, però espero que també llegeixis (si no el coneixes) "Un coeur simple". Simplement un dels millors contes de tots els temps.

    ResponElimina
  7. El Diseccionari s'ho mereix, Allau. Li tinc flaca.

    Ja he acabat el lloro -porto una bona ratxa lectora que fa feredat!- i ara m'he embolicat amb l'Amélie i l'Adéu a la universitat d'en Llovet. No conec "el coeur". De fet, d'en Flaubert he llegit uns quants cops la Bovary i para de comptar. Tinc moltes ganes de dedicar-li un "club de tortura". El postularé de cara l'any vinent.

    I en un altre ordre de coses, m'agrada molt rebre comentaris a apunts caducats.

    ResponElimina