divendres, 7 d’octubre del 2011

sempre voldré voler


"Als vint anys, la lectura del vers de Càtul en què s'exhorta debades "Deixa de voler", em va fer entreveure que si un poeta de la seva alçada no ho havia aconseguit, jo tampoc me'n sortiria.
La fam és voler. És un desig més gran que el desig. La fam no és la voluntat, que és força. Tampoc no és cap feblesa, ja que la gana no coneix la passivitat. L'afamat és algú que busca."

Amélie Nothomb. Biografia de la fam. Traducció de Ferran Ràfols i Nathalie Barbeta. Empúries, 2006. P. 14.

****
Miser Catulle, desinas ineptire,
et quod uides perisse perditum ducas.
fulsere quondam candidi tibi soles,
cum uentitabas quo puella ducebat
amata nobis quantum amabitur nulla.
ibi illa multa cum iocosa fiebant,
quae tu uolebas nec puella nolebat,
fulsere uere candidi tibi soles.
nunc iam illa non uult; tu quoque impotens,
nec quae fugit sectare nec miser uiue,
sed obstinata mente perfer, obdura.

uale puella. iam Catullus obdurat
nec te requiret nec rogabit inuitam.
at tu dolebis, cum rogaberis nulla.
scelesta, uae te, quae tibi manet uita?
quis nunc te adibit? cui videberis bella?
quem nunc amabis? cuius esse diceris?
quem basiabis? cui labella mordebis?
At tu, Catulle, desinatus obdura.

Pobre Catul, deixa de fer bogeries i, allò que veus que s'ha esvanit, dóna-ho per perdut. Brillaren, en altre temps, per a tu uns dies lluminosos, quan anaves on et duia la noia, aquella que hem estimat com cap altra no serà estimada. Allí tot era, aleshores, lliurar-se a aquells esplais que tu volies i que la noia no refusava pas. Brillaren, ben cert, per a tu uns dies lluminosos. Ara ella ja no ho vol: no ho vulguis tu tampoc, insensat; i, si ella fuig, no li vagis al darrera ni visquis entristit, ans resisteix amb cor fort, mantén-te ferm. Adéu, noia! Catul ja es manté ferm i no et cercarà ni et requerirà contra el teu voler. Però tu et planyeràs quan no et veuràs requerida. Ai de tu, dolenta! Quina vida t'espera! ¿Qui et vindrà ara a veure? ¿Qui et trobarà bonica? ¿Qui estimaràs ara? ¿De qui diran que ets? ¿Qui besaràs? ¿A qui mossegaràs els llavis? Però tu, Catul, resoludament, mantén-te ferm. 

Traducció d'Antoni Seva.


11 comentaris:

  1. El títol no és meu. Si un matí em llevo i sóc capaç de formular una cosa com aquesta, doncs res, que segurament ho deixaria tot i em resignaria al meu destí de poeta, gana inclosa, però gana de la que fa cantar la budellada, gana de patates rosses i ou ferrat, vaja. Poeta no, però en això de plagiar hi tinc la mà trencada.

    ResponElimina
  2. El plagiat es diu Segimon Serrallonga, i el poema comença així:

    ¿Sempre voldré voler,
    mai no tindré, i la memòria,
    amb flocs sutjosos
    o al cristall de l'aire,
    es badarà per tels
    a matins de cel i llocs
    i per nits
    de pau en febre endins a més
    matins de cel i llocs,
    als purs inicis que en mi foren?

    ResponElimina
  3. L'apunt també es podria haver titulat "Stay hungry, stay foolish", que es com va acabar el seu famós discurs d'Stanford l'Steve Job.

    ResponElimina
  4. "I love apple" que deia l'Steve i també el seu succesor. Jo tin Android, la competencia. A mi m'ha agradat sempre anar a contrecorrent, però no li trec merits a l'Steve.
    I de la poesia, no cal comentar res, la meva, i dic MEVA, opinio ja la saps.

    Fgt

    ResponElimina
  5. Saps, això teu no sé si és opinió o desconeixement, fgt. En tot cas, no penso embrancar-me en discussions bizantines.

    ResponElimina
  6. Home, jo diria que l'inici de Càtul:
    "Pobre Catul, deixa de fer bogeries i, allò que veus que s'ha esvanit, dóna-ho per perdut"

    És justament l'antítesi de l'inici d'en Jobs:
    "Stay hungry, stay foolish"

    Però, en fi, en poesia tot s'hi val... :)

    ResponElimina
  7. I ca, Brian. Aquest, en Catul, en sabia molt, i fa un desdoblament del jo xulíssim; aquest vocatiu, aquest dirigir-se a si mateix en 2a persona, instant-se a reprendre la serenitat, el que indica és que no pot deixar de voler. Afirma, negant, quin tio! No vol voler, però vol.
    Tots dos (Catul i Jobs) tenen gana.

    En poesia (i no és que jo hi tingui molta tirada, precisament, pa que nos vamos a engañar) no s'hi val tot.

    Ah, i com que estic contenta de veure't pel pis del comentaris, doncs aquí tens una altra versió del poema, en castellà, però:



    Catulo, sos patético, basta de payasadas,
    y lo que ves perdido, dalo ya por perdido.
    A vos, alguna vez, la vida te sonreía,
    cuando ella te llevaba de un lado para otro,
    aquella a la que amaste como nadie amará.
    Entonces muchas cosas divertidas hacían,
    cosas que vos querías; y ella no se quejaba.
    La verdad es que a vos la vida te sonreía.
    Ahora ya no quiere. Y vos, desesperado,
    tampoco quieras: ni seguir a la que huye
    ni vivir amargado: sé más cabeza dura
    bancatelá, aguantá. Ya fue, flaquita, chau,
    Catulo se la banca, ya no te va a insistir.
    Peor para vos, boluda, ¿qué te queda en la vida?,
    ¿quién te va a visitar?, ¿”soy la novia de…” quién,
    vas a decir? ¿a quién vas a llenar de besos?
    ¿ahora a quién le vas a mordisquear los labios?
    Y vos, bancatelá, Catulo, aguantá firme.

    ResponElimina
  8. He llegit tres llibres de la Nothomb "Metafísica dels tubs" (gran títol), "L'higiene de l'assassí" i "Cosmètica de l'enemic". El que més m'agrada és el de l'assassí, el primer que va escriure. En general em va agradar l'autora, pero vaig decidir que ja tenia els deures Nothomb fets i que em plantava aquí Aconseguireu fer-me voler llegir el de la fam? Té gaires planes? Contesteu primer la segona pregunta. (Glups, no he llegit Catul, però m'agrada molt la poesia.)

    ResponElimina
  9. Doncs jo m'estreno amb la Nothomb, Òscar. La segona pregunta no cal que te la contesti, si li has llegit tres novel·les ja saps que la noia és contundent, breu i prolífica, això sí, que en treu una per any.
    No sé si aconseguirem que llegeixis la fam; amb no fer-te-la avorrir ens donaríem per satisfets! Qui ho sap. Potser acabaràs llegint Knut Hamsun, o Kafka. O Catul.

    ResponElimina
  10. Ei que Kafka sí que l'he llegit, i molt! Vaig tenir una època molt kafkiana i és d'aquells autors que sí que marquen per sempre. Tot i que encara em manquen coses d'ell, perquè ara fa temps que el tinc abandonat, i això que la meva vida continua igual de kafkiana... Knut què?

    ResponElimina
  11. No volia dir Kafka en general, sinó un en concret: Un artista de la fam, per exemple. I Knut Famsun. És broma; Hamsun va escriure Fam i potser en parlarem. O no...

    ResponElimina