barcelona: ciutat i literatura

La reflexió sobre el paper de Barcelona en la literatura ha generat, en aquests darrers anys, una bibliografia creixent des de perspectives i enfocaments diversos. El llibre de Carles Carreras té la virtut de ser una síntesi eficaç de tota aquesta bibliografia i un eix de reflexió sobre els temes relacionats amb la literatura urbana. En una línia d'anàlisi històrica, l'autor segueix el procés de la presència de la ciutat de Barcelona en la literatura, fins a centrar-se en els barris concrets que han definit millor el seu imaginari literari.

Carles Carreras. La Barcelona literària: una introducció geogràfica. Proa, 2003.

Llegint pedres, escrivint ciutats és el primer resultat d'una reflexió conjunta feta per antropòlegs, arquitectes, filòlegs i geògrafs sobre les complexes i bidireccionals relacions entre les ciutats construïdes i les ciutats escrites. En els diversos capítols s'analitzen maneres de veure i d'observar, mètodes i conceptes d'estudi de la literatura urbana, de la construcció de les ciutats i de la seva memòria i de la toponomàstica urbana. Els textos foren presentats en una primera versió en un curs de Els Juliols de la Universitat de Barcelona, l'estiu del 2006.

Llegint pedres, escrivint ciutats: unes visions literàries de la ciutat. Edició a càrrec de Carles Carreras i Sergio Moreno. Pagès, 2009.

Espejo de los miedos y de la inquietud del individuo moderno ante los grandes cambios sociales, la ciudad da forma al ideal de progreso y compendia las frustraciones que conlleva la pérdida de ese ideal. Problemática y paradójica como la propia metrópolis, su imagen literaria oscila entre la idealización y la demonización, como nos lo revela hasta hoy mismo la novela moderna, nacida al amparo del siglo XIX. En un trayecto que da fe a la vez de los cambios en la fisonomía topográfica y social de la ciudad, y de la sucesión de modelos narrativos que pretenden reflejarla, estas páginas proponen una revisión histórica y crítica de la imagen literaria de Barcelona construida y reconstruida a lo largo de ciento cincuenta años.

Narrativas urbanas: la construcción literaria de Barcelona. Margarida Casacuberta i Marina Gustà, editores. Fundació Antoni Tàpies: Arxiu Històric de la Ciutat, 2008.

Madrid/Barcelona. Literatura y ciudad (1995-2010) es una antología de textos que abordan Madrid y Barcelona desde diferentes disciplinas y desde diferentes géneros. Aunque predomine la representación literaria, con artículos, poemas, relatos y fragmentos de novela de autores como Javier Marías, Enrique Vila-Matas, Manuel Longares, Elvira Navarro, Juan Trejo, Belén Gopegui, Vicente Luis Mora, Mercedes Cebrián o Robert Juan-Cantavella, la literatura es contrapunteada con la antología, la história o la crónica. Una introducción sitúa las obras en la tradición de la literatura urbana, desde la Antigüedad hasta nuestros días; y un apéndice con propuestas de trabajo hace que el libro sea una útil herramienta pedagógica, para alumnos de Bachillerato y sobre todo de Estudios Superiores, aunque también el aficionado a la cultura actual encontrará en él una lectura estimulante.

Madrid/Barcelona: literatura y ciudad (1995-2010). Edició, introducció i guia de lectura de Jorge Carrión. Iberoamericana Editorial Vervuert, 2009.

De la Barcelona medieval a la postolímpica s'obre un ampli ventall de visions escrites que han conferit un fort caràcter literari a la capital catalana. Bernat Metge o Joan Boscán van crear a la seva ombra gòtica. Miguel de Cervantes l'escollí com l'únic escenari urbà de l'immortal Quixot. Jacint Verdaguer i Joan Maragall la van poetitzar. Narcís Oller i Josep Maria de Sagarra hi centraren les seves grans novel·les, tot retratant l'esplendor de la burgesia i la decadència de l'aristocràcia. Per a George Orwell i Simone Weil fou un inoblidable paisatge revolucionari, i per a Mercè Rodoreda -o per a Carmen Laforet-, l'espai vital d'unes figures amb vocació d'arquetipus. El baró de Maldà i Josep Pla en documentaren la vida quotidiana minuciosament; Jean Genet i Pieyre de Mandiargues en buscaren el costat fosc; Salvat-Papasseit o Jaime Gil de Biedma van fer-la escenari de llur lírica autobiogràfica. En els darrers temps, Barcelona ha estat una ciutat negra i criminal al "cicle Carvalho" de Vázquez Montalbán, al mateix temps que Montserrat Roig, Eduardo Mendoza, Juan Marsé, Quim Monzó o Carlos Ruiz Zafón han continuat elevant-la a la categoria de mite literari imperible.

A cavall entre el llibre de viatges i el periodisme cultural, Passejades per la Barcelona literària proposa un recorregut literari i visual pels paisatges d'aquests escriptors i de molts d'altres i ens enfronta, itinerari rere itinerari, al dubte de si és més real la ciutat viscuda o la imaginada, i si de la primera hauria estat igual en cas que la segona no hagués existit.

Passejades per la Barcelona literària. Sergio Vila-Sanjuán i Sergi Doria, editors. Grup 62: Ajuntament de Barcelona: Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 2005.

L'estiu de 1977 milers de persones van participar al Parc Güell en les Jornades Llibertàries Internacionals. El juliol de 1992, Barcelona organitzava els Jocs de la XXV Olimpíada.

Entre aquests dos esdeveniments, la ciutat viu una transformació completa. La literatura, el periodisme, el còmic, la fotografia i el cinema mostren el pas d'una ciutat decrèpita però estimada -la Barcelona dels setanta, que va generar un imaginari molt potent-, a la ciutat postmoderna, planificada pels poders públics i els capitals internacionals, que busca una imatge i un lloc en el món.

La ciutat interrompuda vol explicar aquest procés, a través de la literatura de Quim Monzó, Miquel de Palol, Sergi Pàmies, Félix de Azúa o Eduardo Mendoza. És al mateix temps un testimoni personal, un llibre de crítica literària i un document d'història de la cultura que recupera materials de procedència molt diversa per mostrar la complexitat de les relacions entre l'artista i la ciutat en els darrers anys del segle XX.

Julià Guillamon. La ciutat interrompuda: de la contracultura a la Barcelona postolímpica. La Magrana, 2001.