dimecres, 30 de novembre de 2011

autoritat crítica


"El premio Brooker se estableció en 1969 para identificar y premiar a la "mejor novela del año". En la actualidad está considerado como el premio literario más importante de este tipo en Inglaterra. Su criterio es reconocido universalmente por ser sólido, imparcial y con autoridad. Casi apostólico. Se sitúa junto a otros premios de "certificación de alta calidad": el Costa, el Pulitzer, el Goncourt, el Orange, el premio de poesía T.S. Eliot, el Queen's Gold Medal para poesía, el premio internacional Man Booker, el premio Nobel (los tres últimos están más bien dirigidos a la trayectoria profesional que a las obras individuales). ¿Cómo acepta el lector, de forma tan obediente, las decisiones emitidas por estas autoridades?

Los siguientes novelistas ganaron el premio Booker (desde 2002, el premio Man Booker) en la primera década del siglo XXI: L.M. Coetzee, Anne Enright, Yann Martel, DBC Pierre, John Banville, Margaret Atwood. Ian McEwan ha sido finalista, repetidamente, durante años; ganó en 1998, con su novela Amsterdam. Apenas hay concurso en el que no se proteste porque McEwan no ha ganado, sea cual sea su nueva obra.

El 8 de diciembre de 2009, el periódico The Guardian publicó uno de sus apartados de "Comentarios libres", invitando a los blogeros a designar el peor libro de la década. Era una pregunta peligrosa, y los periodistas que la propusieron estaban convencidos de que las respuestas recaerían en autores como Paulo Coelho/Katie Price/Dean Koontz/Jackie Collins y en el resto de supuestos autores depravados de la misma especie.

Si esto era lo que esperaba, el equipo encargado de los "Comentarios libres" se había equivocado por completo. Ignoraban totalmente los libros de la década que los lectores tenían en mente. Los 892 encuestados escogieron como peores libros a los "ganadores más valorados de los premios Booker".

No hubo puñetazos. Unos 200 encuestados fueron a por Ian McEwan (apenas salió una voz en su defensa). Otros apaleados fueron la mayoría de los ganadores del Booker y muchos de los finalistas de la década. Todos esos libros habían recibido comentarios excelentes de críticos, en las revistas de mayor autoridad (nada menos que del equipo de distinguidos críticos literarios del propio The Guardian)."

John Sutherland. 50 cosas que hay que saber sobre literatura. Ariel, 2011. P. 86.




9 comentaris:

  1. Com deia algú, la qüestió és que parlin de tu, encara que sigui bé.

    ResponElimina
  2. Pobre McEwan, fa cosa i tot llegir alguns dels comentaris, i això que jo d'anglès "my name is" i para de comptar, i tot i així detecto vàters i escatologia varia.
    Jo només li he llegit Dissabte; pas mal, però no em va entusiasmar. Tinc pendent Solar, per recomanació de l'Espai de llibres i de Bibliotossa, i em sembla que m'hi posaré ja, pobre home.

    ResponElimina
  3. El cas és boníssim. Segurament el divorci entre els crítics i els lectors és terrible i calia una iniciativa així per a fer-lo evident. Sigui com sigui, vivim en un temps en què determinades autoritats ho són menys o es qüestionen més, perquè el coneixement està més repartit (això sembla una frase del Punset).

    ResponElimina
  4. He vist citats molts llibres que em van agradar. Aquesta gent que fa comentaris als diaris sol tenir moltes ganes de llenya.

    ResponElimina
  5. Un diu "The Savage Detectives was wildly overrated"...Això sí que ho entenc!! SOBREVALORAT, una de les paraules que més odio. I per arrodonir-ho, resulta que m'ha tocat un exemplar dels detectius aquests, en una rifa que va fer l'Skadi!
    El divorci és evident, però jo malfio dels uns i dels altres. M'estimo més equivocar-me sola.

    Ah, i he desenvolupat una tècnica infal·lible, en col·laboració amb una lectora coneguda meva.
    Hem descobert que si a ella li agrada molt un llibre, jo me'l puc estalviar tranquil·líssimament. I viceversa. Quina sort, la nostra.

    Ah, i Orejudo és cojonudo!!!
    Ho dic perquè per culpa de l'Allau (i de l'Espai de llibres, també) m'he estrenat amb aquest home i...Iupi!

    ResponElimina
  6. No té res a veure amb tot això de l'autoritat crítica, consti.
    Avui es commemora el 176è aniversari del naixement de Mark Twain, i els participants en les Tertúlies juvenils de la biblioteca, que aquest mes han estat llegint Les aventures de Tom Sawyer, es troben aquesta tarda per comentar la jugada. No sé si la coincidència és casualitat. Després els hi demanaré, que penso assistir-hi. I he fet els deures. Trenta vuit anys després d'haver-ho fet per primer cop, he tornat a llegir Tom Sawyer (ho vaig intentar fa dos estius, però en Carner em va descoratjar. Heu de considerar que, simultàniament, m'enfrontava a la seva traducció de les esperances de Dickens, i de res massa).
    I, com llavors -com quan tenia vuit anys, vull dir-, he tornat a ser molt i molt feliç, mal que em pesi la condemnada paraulota. Refotudament feliç.

    ResponElimina
  7. La traducció que he llegit és la de la Maria Antònia Oliver.

    ResponElimina
  8. Mati, per cumplimentar el meu particular cens estadístic, quina obra (o obres) d'Orejudo has llegit?

    ResponElimina
  9. Tot i que vaig descobrir que tinc a casa Reconstrucción, compradet vés a saber quan amb els meus caleronets, m'he estimat més començar (de prestat) amb l'últim Orejudo, Un momento de descanso. És que la cosa històrica no em va massa.

    ResponElimina