divendres, 18 de novembre del 2011

matar en barcelona


"L'editora Ana Pareja i Jordi Corominas han donat forma a un projecte singular. Es diu Matar en Barcelona i enfronta 12 autors amb 12 crims reals per tal d'aconseguir una antologia de relats. Publica Alpha Decay. Escriptors que s'estrenen com el músic Antonio Luque, d'altres molt més consolidats com és el cas de Francesc Serés i autèntics experts del tema negre com Raul Argemí conviuen en aquest magma especial que ens convida a fer una passejada fosca per la ciutat de Barcelona. El punt d'arrencada són els crims reals. A partir d'aquí arriba el camí de la documentació, de seguir amb més o menys atenció tot el que va passar i, per fi, arriba la part creativa, fabular i convertir-ho tot en un relat que preserva les identitats dels protagonistes reals i que dóna llibertat total a l'autor per recrear-lo a la seva manera, convertint-se en un exercici que es podria moure a la perfecció en la frontera entre la ficció absoluta i la crònica periodística en un intent de trencar els límits de totes dues." Jordi Cervera.


Els autors que participen en aquesta antologia son: Javier Calvo, Gabriela Wiener, Raúl Argemí, Antonio Luque, Sabino Méndez, Francesc Serés, Manuel Vilas, Llucia Ramis, Mara Faye Lethem, Sebastià Jovani, Elena Medel i Darío Hernando.

7 comentaris:

  1. Em fixo en el llistat d'autors i encerto al bo del Sebastià. Segur que n'hauríeu tret més profit amb la seva elecció. Poso la mà al foc que res li hauria costat parlamentar-vos llarga estona de les estratègies derivades de la lectura de Gilles Deleuze, o recitar-vos un grapat de la seva novíssima poesia, o, al govern d'un sàmpler, fotre-us un concert en companyia del seu gracienc detectiu Victor Niege.

    ResponElimina
  2. Ai, Girb, que si miro el llistat, justament en Sebastià Jovani em resulta un perfecte desconegut!
    Els altres (meus) inconnus son: Gabriela Wiener, Manuel Vilas, Mara Faye Lethem i Darío Hernando. Vaig a fer el tafaner. Tafanera, de fet.

    En les biografies finals del Matar en Barcelona diuen d'ell:

    "Barcelona, 1977. Es novelista, poeta y performer. Ha transitado de los estudios de Filosofía -se especializó en Estética-, hasta la creación artística y la agitación cultural, ha integrado la célula de intervención Usted es un Colectivo y ha formado parte del área artística de Gràcia Territori Sonor, entidad dedicada a la creación sonora experimental y su relación con otras disciplinas. Ha publicado el ensayo "Los libros del diablo" y la novela negra-cabaretera "Emulsió de ferro". Junto a otros autores y agitadores ha participado también en la antología poética "Nueve fresquísimos de Espanya". Su faceta de rapsoda le ha llevado a ser la voz quebrada de proyectos musicales nada comunes como Massa Fosca, Garfio de Doma o Aixònoéspànic.
    Actualmente se debate entre cuestiones ufológicas, tramas lisérgico-conspirativas y nuevas baterías de crímenes.


    M'ha fet gràcia això de novela negra-cabaretera. Me la pillaré. Qui sap si el podríem convidar, avera si ens sacseja una mica i ens crespa els cabells!!

    ResponElimina
  3. La llista té el seu què.. Per exemple el Sabino Mendez, l'excompositor dels himnes Trogloditas i ara entregat a la causa neofalangista de la Rosa Diez...
    Aquest no seria el tarannà del Sebastià, a qui vaig conèixer oficiant de sommelier al mític Cal Juanito de Gràcia. Algú que ho sap tot del Fernet-Branca ha d'estar ben curat d'espants.

    ResponElimina
  4. Sí, noi...Ben al contrari, en Puigdomènech, il·lustre extroglodita osonenc i lector de la Triadú, es conserva home de bé.

    ResponElimina
  5. Ai, que m'ha vingut un atac de auelita cebolleta! Doncs apa que no he bramat jo vegades -amb l'inestimable ajut del Fernet-Branca de torn- l'himne aquell de Siempre quise ir a LA... i lalalà.
    Tot i que, probablement, en aquells temps tan llunyans la que destrossava més de gust era No mires a los ojos de la gente de los Golpes Bajos. Ha passat mitja vida.
    Dispenseu l'expressoemoció.

    ResponElimina
  6. Només voldria deixar constància que al recull també hi ha el col·lega Frances Serés, quasi ubiqu. Havia sentit anomenar el projecte fa temps. Val la pena entrar als blogs de les biblioteques...

    ResponElimina
  7. Tenim una bústia de devolució al carrer, grossa però amb la boca petita, on la gent hi pot tornar el material encara que la biblioteca estigui tancada, i era allà, juntament amb d'altres llibres, cedeles i deuvedés, un parell de brics de sucs de fruita -buits, però amb la palleta traient el cap pel foradet-, un xiclet de segona mà i un paper que havia embolicat un croissant -ho sé pel dibuix de la greixina, no em cal carboni 14-. La gent és molt amable i dóna de menjar a les bústies.
    Bé, doncs això, que era allà, justament quan encetava la ofensiva d'aquest mes, cosa de lladres i serenos i crim i etc., i potser sí que l'havia vist abans, però no em sonava de res. No, no és casualitat, passa que de vegades estàs més atent.

    ResponElimina