dijous, 17 de novembre de 2011

no faig res sense alegria




"M'agradaria tenir una intel·ligència de les coses molt més perfecta, però no la vull comprar tan cara com costa. El meu pla és passar dolçament, i no amb dificultats, el que em queda de vida. No hi ha res perquè em vulga trencar el cap, tampoc per la ciència, per bé que tinga un gran valor. No busque en els llibres més que el plaer d'un entreteniment honest; o, si estudie, no busque més que la ciència que tracta del coneixement de mi mateix, i que m'instrueix per morir i viure bé.

A causa de les dificultats, si es que les trobe llegint, no em mossegue les ungles; les deixe on són després d'atacar-les una o dues vegades.

Si m'hi aturara, em perdria, i el temps també el perdria, perquè tinc un esperit impulsiu. Allò que no veig al primer atac, encara ho veig menys si m'hi obstine. No faig res sense alegria, i la continuïtat i l'esforç massa ferm encega el meu enteniment, l'entristeix i el cansa. La meua vista s'hi confon i s'hi dissipa. Cal que el retire i que el torne a emprar, a batzegades, de la mateixa manera que perquè jutgem sobre la brillantor de l'escarlata se'ns demana que passem els ulls per damunt tot recorrent-la amb diferents mirades ràpides, consecutives i reiterades.

Si aquest llibre em desagrada, n'agafe un altre, i no m'hi lliure més que durant les hores en què comença a apoderar de mi el tedi de no fer res. No em pose gaire amb els llibres nous pequè els antics em semblen més plens i més sòlids, ni amb els grecs perquè el meu enteniment no sap acontentar-se d'una intel·ligència d'infant i d'aprenent [...]

Dic lliurement el meu parer sobre totes les coses, fins i tot d'aquelles que sobrepassen potser la meua capacitat, i que no considere que siguen de la meva jurisdicció. El que n'opine és per mostrar la mesura del meu punt de vista, no la mesura de les coses".

Michel de Montaigne. Assaigs. LLibre segon. Traducció de Vicent Alonso. Proa, 2007. P. 129.



10 comentaris:

  1. L'últim paràgraf em sembla perfecte. :)

    ResponElimina
  2. Jo subscric el fragment sencer, Clidi; comes incloses.

    ResponElimina
  3. Vaig conèixer a una mossa francesa que era una Montaignista consumada. Després de passar tot un estiu fent una representació diària al pati del seu castell (Com coi es podem ballar els Assaigs???), es va dedicar a versionar-los al francès... "- Al francès d'avui, que no era pas el seu!"

    ResponElimina
  4. Ara que parles de llengües, Girb, això que diu Montaigne que no es posa gaire amb els grecs, és perquè no en sabia prou, de grec, i no es volia trencar les banyes amb el tema. Quin tio.

    ResponElimina
  5. Jo no sabria com marcar-me un assaig. Potser evolucionant a ritme de minuet, i vinga reverències!

    ResponElimina
  6. Potser no en sabia de grec, però recordo unes quantes inscripcions hel·lèniques a les bigues del seu famós estudi.

    ResponElimina
  7. I després va venir tanta gent a mesurar totes les coses segons la mesura del punt de vista de Montaigne...

    ResponElimina
  8. Ai, Òscar, ara m'has fet recordar Juan Ramon Jiménez Intelijencia, dame el nombre exacto de las cosas!.

    No m'he equivocat,no, que la va escriure amb jota.

    ResponElimina
  9. Una frase molt intel·ligent, sens dubte. No m'he equivocat, no, l'he escrit amb g.

    ResponElimina
  10. El darrer paràgraf és una declaració bonica, i un ideal que caldria seguir. Em preocupa que algú que es dedica a la política el subscrigui: un altre acte d'hipocresia? Jo no m'hi dedico, però tan sols en la meva feina diària ja és impossible se seguir.

    ResponElimina