dimecres, 2 de novembre de 2011

pidolar en temps de crisi


Bib. Vic. Joan Triadu [mailto:b.vic.jt@diba.cat]
Enviado el: martes, 04 de octubre de 2011 19:31
Para: LOPD MKT
Asunto: El verano de los juguetes muertos

Ante todo, disculpen por utilizar esta dirección, pero es la única que he sido capaz de encontrar.

No se yo si es demasiado habitual que les escriban desde bibliotecas públicas con fines pedigüeños, que de eso se trata, avanzémoslo ya.

Me llamo XX y coordino, desde hace cuatro años y juntamente con mi compañero XY, el club de lectura de esta biblioteca. Quizás ya tengan noticia de qué es y cómo funciona una actividad de este tipo. El caso es que un grupo de lectores, que durante un mes han leído la misma novela,  se reune  para intercambiar impresiones sobre la lectura. La biblioteca se encarga de proporcionarles los libros, y en nuestro caso concreto, les ofrecemos, además, una guia de lectura sobre el autor y la novela en cuestión y añadimos informaciones complementarias a través de un blog que actualizamos a diario. Más o menos.

El caso es que para el próximo mes de noviembre, y a petición de Jordi Anglada, de la Llibreria Anglada de Vic, un auténtico "librero de cabecera" a quien hemos invitado como presentador de la sesión, tenemos previsto leer El verano de los juguetes muertos, de Toni Hill.
En principio nos mostramos muy reticentes con la propuesta del librero, ya que tenemos el compromiso de conseguir los ejemplares que sean precisos a través de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació, y la verdad es que cuando se trata de una novedad editorial nos resulta especialmente difícil, por no decir imposible.

Pero dada la insistencia de Jordi Anglada, avalada por el éxito y las buenas críticas que está teniendo la novela, no queremos hacerla caer de la programación. La biblioteca ha adquirido, por su cuenta y riesgo, cinco ejemplares y quizás podamos conseguir cuatro o cinco más de la “Xarxa”. Pero son insuficientes, ya que a nuestras tertulias acuden de 20 a 25 lectores. Y ahora, sí, sin más preámbulos, entramos de lleno en el párrafo que bien se podría titular “pedir en tiempos de crisis”.

¿Sería una insensatez terrible que nos atreviéramos a pedirles una pequeña contribución a una buena causa? Unos cuantos ejemplares que tuvieran por ahí, aunque fueran de esos que no han pasado el control de calidad porque, pongamos por caso, les falte una coma, o tengan la cubierta arrugada o qué se yo.
Enfin, insensatez o no, nos hemos atrevido.
Nada más. Disculpen la novelita que les acabo de perpetrar y si no les supusiera demasiada molestia,  les quedaría muy agradecida si se pusieran en contacto conmigo aunque sea para decirme no.
Cordialmente,
XX

-----Mensaje original-----
De: ## [mailto:##@##.es]
Enviado el: jueves, 06 de octubre de 2011 16:37
Para: Bib. Vic. Joan Triadu
Asunto: RE: El verano de los juguetes muertos 

XX,
Iré al grano… será un placer facilitaros los ejemplares que necesitéis para esta esplendida iniciativa… es más, os los podemos facilitar con todas las comas y con las cubiertas en perfecto estado. Haciendo cuentas me salen unos 15 ejemplares… es correcto?

Si me facilitas la dirección os los haremos llegar para la semana que viene… va bien?

Muchas gracias y espero disfrutéis de esta magnífica novela! 


22 comentaris:

  1. Que tritte, que tritte! afegeix-hi unes mantes i un termos de sopa. Doncs mira que, no sé pas perquè, penso que és un missatge d'esperança. Per allò de la resistència pacífica i tot aquest tipus de coses.

    ResponElimina
  2. Qualsevol semblança amb la realitat no és pura coincidència. És la refotuda realitat.

    Set dies després se'm va presentar un pare noel amb els quinze exemplars, impecables, tots els punts sobre les is. I jo, com de cameo a "Qué bello es vivir!"

    I què en farem, dels 15 exemplars, un cop acabat el club de lectura, us demanareu ara, potser.
    Doncs després de donar-li un parell de voltes al tema, considerant que no tenim prou exemplars com per a obsequiar a tots els clubaires i desestimant, per injusta, la idea d'un sorteig etc., etc., vaig proposar al meu benefactor de Randhom House Mondadori la possibilitat de donar-los a la biblioteca de La Bòbila, que està especialitzada en assumptes negres i criminals. Li va semblar perfecte, i allà aniran a petar els quinze exemplars. Un lot més per a futurs clubs de lectura.

    ResponElimina
  3. MU, la fusió entre públic i privat ja és ben bé la mena d'avenir que diuen ens espera, la gloriosa alternativa a la crisi. Sense arribar als Clubs de Lectura en mans editorials, si que imagino una mosca de publicitat incrustada al programa: "una lectura amb el suport d'Editorial X".

    ResponElimina
  4. No, Girb, no, sense mosca, en aquest cas! Fins i tot ens podem permetre trobar-li pegues a la novel·la, vaja, que una cosa no quita l'altra.

    ResponElimina
  5. Clar que ara, i per mirar de semblar uns mans netes, no cal que ens carreguem la novel·la d'entrada, dic jo. Donar les gràcies i fer com sempre.

    ResponElimina
  6. [Vaig donant-t'hi voltes, que d'això es tracta]

    Sempre ens hem mantingut prudentment allunyats de les novetats editorials, lliures del ressò del dring i el brill de l'or malvat que suposen les caixes registradores dels betsellers.

    En tindrem prou amb la recomanació d'en Jordi Anglada? O amb el fet que qui ens regala 15 exemplars la qualifiqui de "magnífica"? Ens podrà, l'agraïment? Mai com en aquesta ocasió seria important que els lectors diguessin la seva. És el moment de posar a prova allò tan difús del "criteri personal".

    ResponElimina
  7. M'agradaria afegir-hi una pregunta, Matilde.
    Molt venut ha de ser, a priori, sinònim de dolent?

    ResponElimina
  8. Bona!, anònim. Que vingui Dickens i ens ho expliqui...

    ResponElimina
  9. Mati,

    - El temps de crisi és per a tothom (malauradament) i, sense deixar de lloar l'editor per fer l'obsequi, és ara mateix també una bona manera de "vendre's".
    - L'opció de reciclatge dels exemplars la trobo perfectament encertada!
    - Si el llibre en qüestió agrada o no ha de ser independent de l'obsequi, ésclar!
    - La compra dels llibres per part de la xarxa és un assumpte delicat, delicat...

    Ara, com a exemple d'"el no ja el tinc!" és espectacular...

    Abraçada lectora,

    SU

    ResponElimina
  10. Ai, no ho sé, Su, però jo, més que el fet de "vendre's" (pots comptar, un clubet de lectura de comarques, Su, que això és el que som) pa mi que el pobre home no se'n va saber avenir. A la meva mare li passa el mateix i m'ha tornat a reservar plaça a Herisau. Al sanatori, sí.
    La xarxa és delicada tota ella, Su, què m'has d'explicar. Com deia Barnes, un conjunt de forats lligats per un cordill...

    ResponElimina
  11. Aquesta mena de fenòmens m'alegren sempre. Segurament cada cop serà més habitual que ens organitzem i ens autogestionem al marge dels "mercats". No deu ser casual que les cooperatives florissin a Catalunya en el període de la guerra. A veure si amb una mica de sort la crisi ens aporta aquest seny, i comencem a funcionar sense borses i sense bancs.

    ResponElimina
  12. Ara que ho dius, Lluís, ahir vaig veure a la tele una cosa sobre les "vocalies d'enterraments". No n'havia sentit a parlar mai. Ve a ser una alternativa al negoci assegurador al voltant de la mort. Avui en parlen al diari, també. Aquí.

    I un altre exemple, que se m'acut ara. Resulta que a la Triadú vivim sense cap (bé, hi ha una que para els cops, però extraoficialment, i no sóc jo, precisament, consti) des que, l'agost passat, es va jubilar la directora. A mi això em fa rumiar molt. Profundament.

    ResponElimina
  13. miquel hyde2/11/11 17:24

    que bé, un buit de poder a la Triadú !! les ordes pirates lectores ho tenim perfecte per assaltar la nau i endur-nos un bon botí !!

    ResponElimina
  14. miquel hyde2/11/11 17:28

    i posats a tocar la moral (com sempre) : quins altres arguments esgrimiu per triar el llibre d'en Hill, a part dels respectables gustos del llibreter, de l'opinió interessada de l'editorial i del seu èxit entre els lectors ?

    ResponElimina
  15. miquel hyde2/11/11 17:30

    heu vist l'acudit d'avui d'El Roto al "El País" ? sarcàstica reflexió sobre el futur dels llibres

    ResponElimina
  16. miquel hyde2/11/11 17:34

    i per si de cas algú em diu que "ordes" s'escriu amb una hac al davant, haig de dir que jo escric amb la normativa aprovada per l'IEC d'un subdialecte del taradellenc

    ResponElimina
  17. Hyde, no vam triar en Hill, vam triar el llibreter, que serà l'encarregat de conduir la sessió.
    I quan li vam demanar què, ell va dir Hill.
    És el mateix cas que el teu papà, passa que quan li vam demanar què, ell va dir Céline.

    I, justament, hi ha un buit de poder, però les ordes pirates, taradellenques o no, amb hac o sense, s'hauran de currar molt el botí. Aquesta és la gràcia. E la nave va.

    I ara vaig a veure El Roto.

    ResponElimina
  18. Renoi Matilde em sembla una història fantàstica.
    Som humans, això sí i de vegades hi ha aquesta història de l'agraïmetn que fa dir haurem de dir que és fantàstic. Pe`ro mira no sé perquè jo crec que no serà el cas que si es diu que ho és serà perquè realment ha fet el pes... i no per fer el pilota. Tinc el vostre cluvb de lectura en alta consideració i sé que no em defraudareu: tindreu pros i contres i debat.

    ResponElimina
  19. Eulàlia, jo crec que encara són pitjor les sessions amb l'autor de cos present. Si t'ha agradat el llibre, cap problema. Ara bé, suposem, per un moment, que no ha set el cas. Què li has de dir, a sobre que ve, que la seva novel·la t'ha semblat un autèntic bodriu? Callaràs, només faltaria. La gent som així. Mirarem de no defraudar-te. I de no defraudar-nos, de pas. I gràcies, Ulàlia, pel vot de confiança.

    ResponElimina
  20. Dona, mirant de no dir que és un bodriu, es pot fer alguna crítica a l''autor, no sempre és fàcil, perquè fer una novel·la és una cosa que costa molt d'esforç i si et diuen que no agradaet quedes fet ppols, és clar, però fer veure que algunes coes "grinyolen sí que es pot dir, amb respecte, és clar, però es poden dir...

    ResponElimina
  21. Doncs, ja veus, ##, així estan les coses!
    I ara, què tal una miqueta d'agraïment sincer? Doncs, això. Gràcies. I moltes.

    ResponElimina