dimecres, 16 de novembre del 2011

sense ordre ni concert



CONCIENCIAS DELICADAS "El tabaco es para el hombre un veneno de lo más peligroso". Esta virtuosa puesta en guardia se ha vuelto bastante banal, me diréis. Lo que lo es menos -y que debería mover a reflexión- es la identidad  del que la formulaba: Adolf Hitler.
Del mismo modo, Adolf Eichmann, mientras esperaba su ejecución, pidió prestado un ejemplar de Lolita a la biblioteca de la cárcel. Al cabo de algunas páginas (nos dice un biógrafo de Nabokov), indignado, arrojó el libro: "¡Esto es repugnante!".

PLAGIO Un joven periodista que entrevistaba a Martha Graham preguntó a la gran bailarina y coreógrafa sobre el asunto de los plagios artísticos. "Escuche, amigo mío -respondió el viejo monstruo sagrado poniendo su mano artrítica sobre el brazo de su interlocutor-, somos todos unos ladrones. Pero, a fin de cuentas, sólo seremos juzgados por dos cosas: por aquel a quien hemos elegido desvalijar y por lo que hayamos hecho con ello".
T.S. Eliot decía, por otra parte, poco más o menos los mismo: "Los poetas inmaduros imitan; los maduros roban".

SCHOPENHAUER Acerca de la manera sana de frecuentar los libros, Schopenhauer ha hecho observaciones que siguen siendo de una pertinencia turbadora: "El arte de no leer es muy importante. Éste consiste en no interesarse en todo cuanto llama la atención del gran público en un momento dado. Cuando todo el mundo habla de cierta obra, recordad que todo aquel que escribe para los imbéciles no dejará de tener nunca lectores. Para leer buenos libros, la condición previa es no perder el tiempo en leer cosas malas, pues la vida es corta". Y luego, dispara este dardo final: "Sólo el que saca sus escritos directamente de su cerebro merece ser leído".

Simon Leys. "Sin orden ni concierto" A: La felicidad de los pececillos: cartas desde las antípodas. Traducción de José Ramón Monreal. Acantilado, 2011. P. 33-35. 



12 comentaris:

  1. Tinc una bona ratxa en això dels llibres, la veritat.
    Espero que us agradi el pescaito frito, perquè molt em temo que se'n servirà molt, en aquesta casa. M'ho noto.

    I sobre el llibre, això és el que diu l'editorial:

    Simon Leys es una singular voz libre, empeñado en desenmascarar lugares comunes, distorsiones morales y ciegos apriorismos. Autor de una docena de libros, en especial sobre arte y cultura chinas, pero también sobre literatura, el mar y la navegación, escribe regularmente para diversas publicaciones, entre las que destacan La Quinzaine Littéraire y el New York Review of Books. Sus paseos literarios, sus reflexiones sobre el arte y sus crónicas de diversa y variopinta consideración que hoy presentamos en lengua española dan siempre cuenta de una afilada inteligencia y una no menos inextinguible curiosidad en las que, en palabras de J.-F. Revel, «la ciencia y la clarividencia se mezclan maravillosamente con la indignación y la sátira».

    ResponElimina
  2. Em sembla que aquest Leys no me'l perdré.
    Cal apuntar les extraordinàries condicions de lectura que assoleixen els navegants com ell. Sempre amb pocs llibres, que a bord d'espai mai en sobra, però amb un inusual temps llarg i pla per endavant. Me l'imagino amb brisa suau, a la canya del timó i amb el Schopenhauer a les mans.

    ResponElimina
  3. Jo et garanteixo unes quantes tapes de Leys, Girb. I que l'sgae m'agarre confessà!

    ResponElimina
  4. M'imagino el Schpenhauer avui en una tertúlia televisiva, tractat de freaky. Pobre home, com deuria patir. Sort que va morir fa anys i no va veure arribar el pitjor.

    ResponElimina
  5. Saps, Lluís, mira que, en general, sóc optimista de mena, però crec que encara no ho hem vist tot, que el pitjor està per arribar, vaja.

    ResponElimina
  6. miquel hyde16/11/11 17:38

    ja sé que em direu que porto la contrària, que sóc un torracollons, etc., però no veig el mèrit d'aquest Leys per enlloc,i sí el de Schopenhauer (quanta raó que té !) i de tots els altres que cita
    a base de cites brillants, tots podem fer llibres, però no tots podem ser Barnes !
    i a sobre surt amb aquest topicàs de que tots aquells vicis que els puretes es carreguen és de nazis !! i té el morro, a sobre, de citar Schopenhauer dient això de llegir només a aquells que escriuen directament del cervell ??!!! vinga va, no ens feu passar garses per perdius, que amb un Bucay ja en tenim prou !!!!!!!

    ResponElimina
  7. Dr. Vilardekyll16/11/11 17:50

    Ja sé que és un exabrupte i que Acantilado és una editorial seriosa, però subscric, si més no el fons,del que diu Hyde. Clar que no es pot jutjar un llibre per una dotzena de ratlles, però no em mereix massa confiança. Em dóna la impressió que és com aquells llibrets que proliferaven els anys vuitanta - La Gaya Ciencia, els quaderns Anagrama - que et donaven paït Nietzsche, per exemple, però excessivament triturat. I quan te'l llegies directament t'adonaves de la pèrdua de temps que havien suposat els anteriors. Val més anar a les fonts i deixar-se de romanços.

    ResponElimina
  8. Doncs trobo que s'ha de ser molt agosarat per a jutjar res per dotze línies. Però potser m'equivoco, que jo sóc molt d'equivocar-me.

    ResponElimina
  9. Dr. Vilardekyll16/11/11 18:48

    No és gosadia, MU, és estar malalt de buscar bones lectures entre les "novetats", trobar-ne poquíssimes i, al final, emprenyat, curar-me en salut aplicant la pròpia medicina receptada per Leys, manllevada o copiada o robada,tant me fot, de Schopenhauer: l'art de no llegir. Ja que m'hi convida, i a risc d'equivocar-me, la faig servir.

    ResponElimina
  10. El que et deia, sempre m'equivoco. No passa res, hi estic avesada.

    ResponElimina
  11. MU, ni puto cas, superinteressant. Mira quines coses que em fas fer, dir "superelquesigui". Me l'apunto, i tant!

    "Sólo el que saca sus escritos directamente de su cerebro merece ser leído". Crec que si hagués de ressumir la història de la bona literatura en una frase, seria en aquesta.

    ResponElimina
  12. Quan dic que m'equivoco no parlo del llibre, que em fa xalar i amb això en tinc ben prou. Em refereixo a que jutjar tan severament amb tan pocs elements em sembla agosarat.

    Amb permís de Montaigne, El que n'opine és per mostrar la mesura del meu punt de vista, no la mesura de les coses. Consti.

    ResponElimina