dijous, 1 de desembre del 2011

lo noi de cal penyora de sta. eulàlia de puig-oriol


Nom
Ramon Erra.

Població
Algun lloc remot del Lluçanès i algun lloc remot del Maresme.

Biografia
Entre altres coses, sóc escriptor i a voltes també faig de periodista. Sóc autor d'aquests llibres (ordenats del més recent al més antic):

·Escolta, Volòdia! (La Magrana, 2010).
·La flor blanca de l'estramoni (La Magrana 2009). Segona edició, revisada, del primer llibre de contes que vaig publicar.
·Desfent el nus del mocador  (La Magrana, 2008). Novel.la, premi Qwerty de BTV 2008, en la categoria d'"autor revelació en català". Premi Salambó a la millor novel.la en català publicada el 2008. Finalista premi Crexells.
·Pólvora del quatre de juliol (Galerada, 2007). Narracions sucoses i estrambòtiques.
·A Bòsnia ens trobarem (Emboscall, 2004). Viatges i reflexions.
·La flor blanca de l'estramoni (La Magrana, 2001). (Contes tristos, alegres i estranys).
·Operació gàbies buides (Eumo, 2001). Novel.la juvenil.

[Aquest és el perfil que apareix al seu blog]


3 comentaris:

  1. Dues cosetes.
    1a. Com cada any, la sessió del desembre no és el darrer dimarts de mes; la cosa s'avança per força major nadalenca. Així, doncs, ens trobarem el dimarts 20 de desembre.

    2a. Hi haurà l'autor de cos present.

    ResponElimina
  2. Amb aquest llibre tornaré a intervenir, Matilde, quedes avisada. El vaig llegir aquest estiu i em va agradar de debò. Un parell de mesos abans havia llegit La flor blanca de l'estramoni i ara tot just començo Desfent el nus del mocador. Quin any tan erràtic... Ho hauria de dir errabund?

    ResponElimina
  3. L'arrel de tots dos adjectius té un no sé què de xungo, en el sentit de no encertar-la, d'equivocar-se, quan això de no seguir un rumb fix és un mètode magnífic de navegació. Pel meu gust, és clar.

    D'aquest lluçanenc ( no sé si el gentilici és correcte) que va d'una banda a l'altra, en vaig llegir, eixint de publicar, La flor blanca de l'estramoni, i ara el Volòdia, que també m'ha agradat. Però jo em quedo amb la flor. Costava molt de trobar-la, que s'havia exhaurit. La bona notícia és que l'han reeditat. En aquest país no és gaire freqüent. I aquests contes s'ho mereixen.

    En fi, benvingut a l'erra que erra, Ferran!

    ResponElimina