dimecres, 4 de gener de 2012

drohobycz



Bohumil Hrabal, preguntado por cuál era la ciudad más bella del mundo, respondió sin vacilar: "Drohobycz, de Las tiendas de color canela". John Updike consideraba a Bruno Schulz, el autor de ese libro, un genio. Danilo Kiš, un dios. Cynthia Ozick le convirtió en el protagonista de su novela.
[...] Ha sido uno de los grandes escritores del siglo. Las tiendas de color canela es uno de los libros que más veces he leído y que nunca me canso de hacerlo. Es un libro de una belleza extraña, muy rara, tan rara como la personalidad de su autor, el mismo que en una carta dirigida a un amigo escribiera: "¿Cómo soy? A veces me veo en el espejo y, cosa bien curiosa, ridícula y penosa, ¡me avergüenza reconocerlo!, jamás me veo de frente, cara a cara. Sólo me veo un poco más al fondo, más lejos, en la profundidad del espejo, un poco de lado, de perfil, pensativo. Nuestras miradas ya no se cruzan".
Enrique Vila-Matas. "Jamás me veo de frente: Bruno Schulz". A: Una vida absolutamente maravillosa. Debolsillo, 2011. P. 465.

P.S.: No he estat mai a Drohobycz. No he llegit mai res de Bruno Schulz. Faig la maleta. Cap a Galítsia falta gent.


12 comentaris:

  1. No et decebrà. Potser si hi vas, trobaràs el manuscrit de El Messies, la novel·la que es diu que Schulz escrivia quan va ser assassinat. De fet, El messies d'Estocolm és el títol de la novel·la que Ozick va dedicar-li.
    Philip Roth també en parla a L'orgia de Praga, i David Grossman a Véase: Amor.
    Salut i que vagi bé!

    ResponElimina
  2. En gallec de màquina: Ter unha xornada feliz e pasalo moi ben. Bicos e abrazos, e tonica para acompañar o gin ;)

    ResponElimina
  3. Ja hi sóc, David:

    Vivíem a la plaça major, en una d'aquelles cases fosques amb façanes buides i cegues que fan de mal distingir.
    Això dóna peu a equívocs constants. Perquè, un cop has entrat en un cancell erroni i en una escala errònia, sols trobar-te dins d'un laberint de pisos desconeguts, galeries, sortides inesperades que duen a patis desconeguts, i oblides l'objectiu inicial de la teva expedició; i només al cap de molts dies, una matinada gris, bo i tornant dels mals camins d'aventures estranyes i embrollades, assetjat pels remordiments, et recordes de casa teva
    .

    N'he trobat un parell més que en parlen. En Kapuscinki a Imperio i en Zagajewski a Drohobycz y el mundo. Se m'ha girat feina de la bona.

    ResponElimina
  4. La tònica l'hauré de comprar en una botiga d'aquestes de color canyella, Clidi, perquè, com saps de sobres, sempre duc al bolsu una ampolla de Hendrick's.
    No sé si els de Galitzia i jo ens entendrem a base de carallos i muñeiras. Espero no trobar boira. No se m'acut una imatge més surrealista que dos gallecs enmig d'una boira espessa!!

    ResponElimina
  5. Hem teniu desconcertat amb aquesta barreja de muñeiras i referències a Galítsia (que no Galícia). En tot cas, vaig a la meva.

    Matilde, Drohobycz i la resta de la Galítsia, ha de ser un dels llocs més meravellosos del món. Aquesta regió, que ha estat de tots i de ningú, que a estat principat, regne, austrohongaresa, ucraïnesa, polonesa, lituana, russa...; aquest racó de món és el gresol de bona part de la literatura, del teatre, del cinema i del còmic que més ens agrada.

    David, hauríem de fer una excursió!

    ResponElimina
  6. Aquesta, la Clidi, que és de la broma, Enric H. March. Fa referència a la meva DO. Que sóc més galega que un bullote (vindria a ser una castanya), i d'aquí, al tòpic dels dos gallecs que es troben en una escala i la boira i tot això.

    I, posats a aclarir, la referència a la ginebra ve d'una deliciosa desvirtualització en grup a la que vam assistir totes dues. Jo hi vaig comparèixer amb una ampolla de Hendrick's a la bossa.
    I sobre això de Galítsia i Europa i les fronteres que es mouen més que Las golondrinas del port de Barcelona, resulta que estic llegint les botigues canyella d'esquena a un mapa de José Paluzie Lucena, 1893, un com aquest . Conxo, en demanen 240 euros. Pos jo ni que em donessin mil me'l vendria.

    ResponElimina
  7. Dr. Vilardekyll4/1/12 15:53

    De Bruno Schulz només conec el comentari que fa Isaac Bashevis Singer en un diàleg del llibre de Philip Roth "El oficio : un escritor, sus colegas y sus obras", i el posa pels núvols, dient que és molt millor que Kafka. El seu argument és que "..no tothom és únic. Si Déu va crear un Kafka, també en podia haver creat dos o tres". El cas és que sempre m'ha intrigat aquest autor, però no m'hi he posat encara. Quina obra em recomaneu ? Roth explica que, quan va ser director d'una col.lecció de narrativa europea, va fer traduir "les botigues de color canyella" pel "carrer dels cocodrils" (!!) Amb aquest segon títol em ve més de gust que amb el primer.
    Galítisia és també el lloc on va néixer Billy Wilder, a més del mateix Singer.

    ResponElimina
  8. Això dels cocodrils és el títol d'una de les narracions (o relats, o ves a saber què, que tot just acabo de començar) incloses en les botigues... (que, al seu torn, és el títol d'una altra). En l'edició que llegeixo, de Quaderns Crema, traduïda per l'Anna Rubió i en Jerzy Slawomirski, consta com a títol original Skepy (sic) cynamonowe. I dic sic, no perquè jo sàpiga polonès (de Polònia) sinó perquè el google translator insisteix en què botiga s'escriu sklepy. Una errata en un llibre d'en Vallcorba?

    Aquestes botigues de Quaderns crema van seguides d'El sanatori de la clepsidra. Diuen que són les seves obres més representatives.

    ResponElimina
  9. Un cop algú que hi entèn tant com la Matilde em va recomanar molt Bruno Shulz. La mateixa persona que em va recomanar Robert Walser, un altre rara avis literari molt interessant (molt recomanable el seu "Jakob Von Gunten"), autor aquest de qui també era fan Kafka i és fan Vila-Matas (veure Doctor Pasavento). Conclusions: el món és un mocador ple de mocs i aquesta any haig d'aprovar l'assignatura Bruno Shulz!

    ResponElimina
  10. Espero que aquest algú no sigui un indocumentat (com jo) i hi entengui de debò, Òscar. No he fet res més que picar l'ham, amb una alegria i una curiositat extraordinàries, això sí. I dir-ho aquí, això també. Ara que hi penso, crec que l'única cosa que sé fer bé n'aquest món són les llenties amb xoriço. De traca i mocador (impol·lut!).

    ResponElimina
  11. Jo tampoc sé polonès, Matilde, però a la coberta de la primera edició d'aquest magnífic llibre (no, no la tinc), diu Sklepy...

    ResponElimina
  12. Sklepy cynamonowe, doncs. Dzięki!
    Aprofitant que no la tens, quin gran regal de reis no seria, oi, David?

    ResponElimina