Toute personne est moindre de ce qu'elle a fait de plus beau.
Paul Valéry
Tengo un disco de Céline que escucho de vez en cuando. Las primeras páginas de El viaje al fondo de la noche (leídas por Michel Simon) producen físicamente (carne de gallina) la impresión del genio en estado puro. Es pertubador. Luego viene una larga entrevista al autor, que desvaría y repite machaconamente banalidades. Es deprimente. ¿Céline y el doctor Destouches habrían sido, pues, dos individuos diferentes?
Simon Leys. La felicidad de los pececillos. Cartas desde las antípodas. Traducció de José Ramón Monreal. Acantilado, 2011. P. 61.
 |
| Michel Simon, Arletty i Céline a Meudon. |
Aquesta és la caràtula del disc gravat el 1957 per a la sèrie radiofònica Leur oeuvre et leur voix. No he set capaç de trobar cap tall de so, per això us reprodueixo el fragment d'una mena d' audiollibre, editat per Eponymes i llegit per Michel Simon, això sí. No us sé dir si es tracta d'una reedició de l'original. Ni, tampoc, si hi trobaríem les desbarrades d'en Céline.
Pel Youtube vaig trobar una interviu a Céline, però ni el meu francès és prou bo per seguir-la ni el meu interès per l'home (vaig decidir un bon dia que ja no volia saber res més de la seva vida fora de la literària) em va atreure a veure-la.
ResponEliminaLa cita de Valéry (és teva, Matilde, o del teu Leys ?) li va com anell al dit al nostre L.-F.
I sobre això dels dos homes en un, que esmenta Leys, jo crec que tots dos són contradictoris (encara que més l'humà-mèdic que l'escriptor). I és que mirant retalls arxivats per a mi de velles crítiques sobre l'autor del "Viatge..", m'ha sorprès trobar-ne tres que fan èmfasi en la influència de la seva vocació mèdica en la literària. Glòria Farrés ("Avui", 31-III-11) escriu, després d'incidir en aquest aspecte, que "(...) el que es remou al fons de la seva escriptura, el que el revolta i el solleva, és que hi ha una humanitat que pateix i que mor per res. Se sent metge abans que escriptor".
ofensiva CÉLINE 1 (amb el lema Llegim l'escriptor, deixem al cabró):
ResponElimina"(...) som tots uns forçats a geleres, tots l'hi fotem al rem, no pots dir-me el contrari !...Asseguts soobre baionetes i encara ens hi esforcem ! I que obtenim ? Res ! Garrotades, calamitats, conya i putades. Treballem ! ens diuen. I aquest, el seu treball, és pitjor, més infecte que qualsevol altre. Estem a sota, al celler, amb la llengua fora, empudegats, els collons suats, i això és tot ! A dalt, a la coberta, prenent la fresca, estan els amos que se'ns aprofiten (...)
Céline 2 (a propòsit de la guerra) :"Hi ha moltes maneres de ser condemnat a mort. Què hagués donat jo,per trobar-me a la presó en lloc d'aquí !(...)De la presó se'n surt viu, no de la guerra. La resta són paraules".
ResponEliminaCéline 3 (continuant la idea anterior):(...)jo era un nen i la presó em feia por. Encara no coneixia als homes. Mai més em creuré el que diuen ni el que pensen. És dels homes i només d'ells de qui s'ha de tenir por, sempre".
ResponEliminaHi ha un fotimer de videos d'en Céline, però jo m'ho deixo córrer. Si algú està interessat, doncs res, cap a Youtube, però teclejant alguna coseta més que Céline (Louis Ferdinand, per exemple), que si no surt la Céline Dion.
ResponEliminaLa cita és d'en Leys (meu? -seràs malxinat!-; ja sé per què ho dius, ja; però no em pots negar que n'he tret molt rendiment, del pescaíto frito). La cita no encapçala el seu article, està barrejadeta pel mig, així que l'únic mèrit que em puc atribuir és fotre-li un focus a sobre, perquè s'ho val.
I sobre l'article de la Glòria Farrés, doncs res, que tengui! i que demà passat reproduiré un fragment.
Hyde, et veig content, com qui ha trobat un amic a l'hora del pati!
ResponEliminaEm sembla que aquest mes treuràs el ventre de pena.
Es pot ser un gran escriptor i un absolut cretí (per no dir una altra cosa)? Es veu que sí. Jo, però, tinc massa prejudicis per endinsar-me en el món célinià. Segur que em perdo molt, però mira...
ResponEliminaMolt bon any, per cert!
Els prejudicis són un mètode de selecció com qualsevol altre, David. Cadascú se sap la seva.
ResponEliminaMolt bon any!