dijous, 2 de febrer de 2012

la bernat (i el llibreter)



En Barcelona, una optimista librería de barrio, la Bernat, en la calle Buenos Aires, ha duplicado su espacio a costa del local vecino, un sex shop que se ha hundido. Parece una noticia espectacular, pero sólo lo parece, porque detrás de ella está únicamente la soledad de una librería independiente en su lucha dura del día a día, en su combate por la supervivencia, por una manera de ser, por una manera de relacionarse con la literatura. La Bernat de la calle Buenos Aires es un activo paradigma de tantas librerías de este país que, con sus historias de ánimo y coraje, desafían la lógica de los negocios y la rutina de la incultura. Me gustaría que estas líneas fueran un homenaje a nuestras librerías independientes, de cuyas angustias y alegrías me siento aún más cerca cuando entro en el blog El llibreter (llibreter.blogspot.com), que describe atmósferas de un mundo que camina bajo la pólvora, el mundo de los libreros de vocación.
Enrique Vila-Matas. "Segundo dietario voluble" A: Una vida absolutamente maravillosa. Debolsillo, 2011. P. 357.

Aquí, el bloc de la Bernat. 



27 comentaris:

  1. El Vila-Matas sempre tan ocurrent i enginyós (i poètic!). L'enfonsament del sex-shop adquireix una dimensió mítica (potser ho fa la presència del substantiu "enfonsament", que ens du la imatge d'un Titànic).
    M'ha fet venir ganes de canviar de feina i posar-me a fer de llibreter vocacional.
    Ara escric perquè han suspès les classes i evaquat el col·le. La imatge de l'escola buida i silenciosa, un dijous en aquesta hora també sembla un enfonsament.

    ResponElimina
  2. Pos aquí deunidoret el que està nevant ara!!

    ResponElimina
  3. Ja imagino el futur premisantjordi d'aquí uns vint anys: I el guanyador d'enguany és "Mitenes" per la novel·la 2012, o la fredorada total. I puc i vull anunciar que "Fusta de grèvol" s'ha apressat a comprar els seus drets cinematogràfics...

    ResponElimina
  4. No podrà ser, Girb, ni premisantjordi ni pel·lícules ni res, que, com de costum, el món s'acaba aquest any! Què hi farem.

    ResponElimina
  5. El llibreter va plegar fa unes setmanes, preguem perquè la bernat resisteixi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però avui fa anys, que m'ho ha xivat el feisbuc, i perxò.

      Elimina
  6. a jutjar per a la foto, i vista així de lluny ,més que una llibreria, sembla una botiga de verdures...en qualsevol cas, benvingudes les llibreries i biblioteques, siguin o no independents (¿?... ¿independents? de qui ? de les editorials ? que s'imprimien els llibres ells mateixos ??)
    i és que jo sóc pessimista, i el problema no és ja que tanquin les llibreries,solament, sinó que no hi hagi diversitat editorial i que et vegis obligat a llegir, si no vas a buscar llibres de segona mà, el "prêt à porter" llibresc més "guai" i de tapa dura, dividit en tres efímeres temporades: novetats Nadal, Sant Jordi i rentrée de tardor...talment com productes de súoer, a caducar al cap de mig any - amb les poques excepcions que volgueu, si no es reedita, un llibre de sant Jordi ja no el trobeu al setembre -.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan hom no vol entendre...,oi, Miquel?. Independents (o de proximitat) contraposades a les grans superfícies i les cadenes de llibreries, home.

      Ara m'has fet pensar en un que sempre es plany que ningú editi en català els dos volums que falten encara del Dietari de Gombrowicz.
      I fa poc, algú ( no recordo qui) vaticinava, a propòsit de la reedició de La muerte de Virgilio d' Hermann Broch, que, probablement, només el llegiran dues persones, el traductor i el corrector d'errates. Així estan les coses, i negoci és el negoci. Per això són tan importants els ximples que encara treballen per vocació.

      Elimina
    2. No és que no ho vulgui entendre, és que "independent" em sembla una paraula que no quadra amb una cosa que, per molta cultura que vengui i molt "cuca" que sigui la botiguet, no és més que un negoci. Però el contingut és el mateix : o és que el llibre de Messi és més bo si el venen ells que si el ven el FNAC ?

      Elimina
    3. El llibre és el mateix, evidentment; diré més, a la secció de llibres del Caprabo, quasi segur que el trobaries més arregladet de preu. Però jo sóc burra, però molt, -burra d'ihò-, i m'estimo més comprar-lo a Ca l'Anglada, per exemple, encara que em surti més car. I tan llibreter deu ser el del Caprabo que llegeix el codi de barres i me'l cobra com en Jordi Anglada, dic jo. Al cap i a la fi, un llibreter és qui ven llibres, no?; doncs llavors tots dos són llibreters.

      El que et deia, sóc burra i, a sobre, estic carregada de manies.

      Elimina
    4. Sí, el llibreter de la cantonada segur que és més simpàtic, potser és, fins i tot amic nostre, i ens ho fa a més car que el del Caprabo però li perdonem. D'acord. (fragment del dr. Vilardekyll)
      PERÒ
      el sistema és el que és, i així com els treballadors i consumidors som les submises formiguetes amb les que s'aguanta tot això, els comerços també, i han de vendre el que surti dels escorxadors (perdó, editorials) per tal que paguem i engreixem els nostres caparrons (part de miquel hyde, que aquesta nit n'està fart de tot, fins i tot d'ell mateix, i dels llibres i de la puta cultura creada per a ser incapaços de rebel.lar-nos i ha decidit que sí, que millor que s'acabi el món el 2012 i com que no se li donarà aquest goig, al menys acaba ell,i un consumista, un contribuent, un treballador, una formigueta menys, que no es trobarà a faltar però al menys cap banquer no se li emportarà els seus estalvis per embutxacar-se'ls)

      Elimina
    5. Un mal dia, eh, Hyde?

      Doctor, jo el que et vull sentir dir és que el caixer del Caprabo (està en la meva mà voler que sigui un noi, i, a més a més, molt simpàtic i fa un goig que mata, que t'agafen unes ganes de tombar-lo sobre de la cinta transportadora aquella per a parlar una estona de Xècspir que ni t'ho explico...)és un llibreter.

      Elimina
  7. Ja pot ser, MU, que desconeguis la cantarella dels paleoesquiadors catalans d'ara fa un segle: Sant Bernat escolta, done'ns neu i molta!
    M'entens ara?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No pot ser, Girb. És.
      M'ha costat. La Bernat+deunidoret+neu, i al final Sant Bernat ha dit la bona veritat. Sant Bernat de Menthon, oi?

      Elimina
    2. Exacte! El Sant de l'abadia alpina dels gossos amb la bota de grappa al coll.
      Ja t'imagino fent-te la congelada.

      Elimina
    3. Tot sia per traguejar una mica! I de franc, tu.

      Elimina
  8. això de la fi del món....els mil.lenaristes, il.luminats, apocalíptics, s'agafen amb els maies i ens diuen que ens caurà la grossa aquest 2012...els escèptics i racionals-cientifistes que tot són falòrnies i el món no s'acabarà mai...i els surrealistes i llunàtics com jo preferim pensar que el món és particular i individual de cadascú, i que cada mort és una fi del món

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara recordo un que, parlant de la fi del món prevista per a aquest any, deia: "Esto es sin duda una buena noticia, ya que con el Fin del Mundo es probable, aunque no del todo seguro, que desaparezca de una vez Tele 5".

      En fi, si ha de passar res, que sigui una hora ben curta.

      Elimina
  9. Si el que ven llibres és un llibreter, encara que faci més coses a la vida, un caixer/a del Caprabo també és un llibreter, encara que vengui llaunes de sardines...o és que ser llibreter d'una petita botiga és una garantia especial, a banda del tracte ? I "llibreter", per a mi, no és ni un ofici ni una carrera, és només una ocupació, un treball. Més d'una vegada he entrat en petites llibreries, i si no fos perquè ho troben per l'ordinador, no saben de quin llibre i autor els hi parles, encara que siguin ben amables. (I és que anit vaig tenir una conversa seriosa amb el meu suïcida anti germà Miquel Hyde, i m'ha convençut ; sacralitzem massa tota la gent que envolta la "cultura" i, de pas, a banda de la lectura individual i callada, poques coses més ens satisfan d'aquest món ; ens esborrem d'ell !!....més que un mal dia, tenim una mala existència)
    Dr. Vilardekyll

    ResponElimina
    Respostes
    1. Au,va, deixa't d'històries! Jo vull l'oració neta: El caixer del Caprabo és un llibreter.
      Homèric!!

      Elimina
  10. clar que sí : el caixer del Caprabo és un llibreter !!
    i el llibreter de la cantonada que ven els llibres de Messi un venedor de mercaderies impresses, i el venedor de mercaderies un caixer que no és del Caprabo, i fan aquesta feina com podrien fer-ne una altra...o bé, sí, hi ha una gran diferència : potser el llibreter del Caprabo no ha pogut triar-la, ni coneix als seus amos, mentre que el caixer de la llibreria potser vetlla pel negoci familiar o el seu amo/mestressa està allà al costat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això podria durar més que el Borriquito como tu, tururú. Que si un caixer tan sols cobra la venda, però no la fa, per tant ja no seria un venedor, seria un cobrador (com el del frac, per a entendre'ns), per tant ja no seria un llibreter, que és el qui ven llibres, amb independència de qui els cobri, puta cultura i putos editors i puto món. Amén.
      Sempre he volgut ser una iconoclasta; passa que em manca voluntat. Què hi farem.
      [L'escena del pobre llibreter del Caprabo que no ha pogut triar el seu destí és...és...com dir-ho?..."dickensiana?"]

      Elimina
    2. segueixo amb la cançó enfadosa, insistent i pesat que sóc : si tibem del fil qui ven de debò és l'editor, o, millor dit, els propietaris i accionistes de l'editorial ; o, més bo encara, els baquers que financen a les editorials; per tant, els banquers i els amos de les editorialds són els llibreters, encara que no en tinguin ni idea del que és un llibre, però si de com vendre'l a cabassos, talment bricks de llet desnatada (oi, sr. Lara ?)
      i el meu comentari del pobret llibreter del Caprabo més que una escena "dickensiana" era un burd refrany cursi-marxista de saló

      Elimina
    3. Ostres doncs ja no sé com matar-ho, això. Bé, una opció és el silenci, és clar. Però no fa per a mi. Avera...avera...aviam...mmm...ja està: tens tota la raó, Miquel!

      Elimina
  11. jo no sóc inconoclasta
    m'escau més amargat i fart de tot
    i els adjectius fabricats a partir d'escriptors, com "homèric","dickensià", "dantesc", "kafkià"..fins i tot "celinià", quan els utilitzo em fan venir mal de cap i vòmits, i el dr. m'ha recomenat que me n'estigui;també, amb bon criteri, em diu que no serveixen per a res, ja que és ben possible que no ens posem d'acord sobre el seu significat (un dia vaig fer la prova amb "kafkià" i en donàven conceptes bastant diferianciats les tres persones que ho intentàrem)
    miquel hyde a punt de rebentar

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tu també tens tota la raó, Hyde!

      Elimina