...algunes de les perles recollides de primera mà (orella, de fet) per la Jen Campbell en el llibre:
divendres, 17 de febrer del 2012
a la llibreria
Escrit per
matilde urbach
Etiquetes:
anecdotari,
estranyes formes de vida,
llibreries,
llibreters
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
That's great!
ResponEliminaThat's all folks!!
ResponEliminaÉs l'única cosa que sé dir en anglès. Bé, això i "Not tread on me I wear flip flops", dispensa l'accent. Ho vaig aprendre fa molts anys, un estiu a Lloret.
That's great too!
EliminaBo, l'humor és l'únic refugi que ens queda quan tot el demés falla.
ResponEliminaSi hi una cosa que em posi dels nervis quan estic en una lliberia, és que aparegui el sabihondo de torn acompanyat de l'amic/amiga, fent el Pigmalió.
L'altre dia em van explicar el cas que li va passar a una bibliotecària d'una ciutat de comarques. Resulta que se li presenten dues dones al taulell, la sàvia i l'amiga. La sàvia, clienta veterana; l'amiga, la primera vegada que posava els peus a la biblioteca. La bibliotecària
Elimina-amable i professional com poques, em consta- li fa el carnet a la novella i mira d'explicar-li quatre coses del funcionament i tot això. Llavors l'amiga novella li demana a la bibliotecària que li recomani una novel·la. La bibliotecària -amable, professional i experimentada- li fa les dues preguntes de rigor, ja saps, "autor i llibre que t'hagin agradat molt" i coses així -és molt important equivocar-se amb coneixement de causa-, i totes tres, sàvia, amiga i bibliotecària, comencen el periple pels prestatges. Mentrestant, la sàvia no va callar mai, que si dóna-li aquest, que si dóna-li l'altre, que si és boníssim, fins que arriba la terrible pregunta: "els has llegit, no?". Llavors, la bibliotecària, que també és humana, va i me li arria: senyora, hi ha llibres que jo no tocaria ni amb un pal.
L'amiga novella es va fer un panxó de riure.
That's absolutely great!
EliminaAixí és tal com m'ho van explicar!
Elimina