dimarts, 7 de febrer del 2012

pip pip hurra!


Ann Wood.

Mudadeta per a l'ocasió, amb el vestit de noces de Miss Havisham eixint de la tintoreria, em presento a la festa d'aniversari de Charles Dickens, que avui en fa dos-cents, d'aquí ve el rebombori.
Com que el regal ja li vam fer per anticipat, en dedicar el mes de setembre del 2010 a la lectura de les grans esperances (clic), no cal més relat. 


Aquí, la Fanta i els ganxitus

I aquí, l'homenatge de la Catosfera.



6 comentaris:

  1. Després de dur-lo a la tintoreria, n'ha quedat res d'aquells parracs? Posa't una rebequeta a sobre, per allò del fred vigatà (el de Sibèria ens queda a molts quilòmetres).

    Dickens o res!

    ResponElimina
  2. El gèneru d'abans sí que era bo, un panyu excel·lent, ni les arnes s'hi atreveixen!

    Clar que avui sort en tinc del Gore-Tex i el forro polar!! Dickens o res!!

    ResponElimina
  3. Impressionant el vestit de núvia de Miss Havisham, mare meva!! :-)) Ara que, el pastís havia d'estar... ufff.

    Grans Esperances va ser el primer llibre de Dickens que vaig llegir i Miss Havisham em va imprssionar tant que encara recordo la música de fons que sonava al lloc on llegia (és estrany, llegeixo al Viena, l'hamburgueseria, hi ha hores que no hi ha gent i posen música clàssica de fons, s'està genial) quan la vaig conèixer :-)

    Et confessaré que, en visites d'incògnit, ja havia llegit aquest blog i les aventures i desventures d'intentar llegir a Dickens en versió Carner (jo no m'hi he atrevit mai!) :-) Sé que hi ha gent que li agrada molt i ho respecto, clar. Però a mi, quan llegeixo en català, m'agrada entendre el que llegeixo.

    Tot i així, com ja vaig llegir Grandes Esperanzas, vaig prometre a una bloguera molt maca -i fan d'en Carner- que miraria de llegir-lo també en català, i algun dia ho provaré ;-)

    Enllaço el post a la llista de blogs en català que avui han dedicat un escrit a Dickens! ;-)

    ResponElimina
  4. Amb les esperances de Carner vam suar la cansalada, Assumpta, però va valer la pena. Va ser un mes molt xulo: l'Allau, que no deixava res per verd a casa seva, i nosaltres, que fèiem el que bonament podíem. Quins temps, aquells!

    Gràcies per enllaçar-nos.

    ResponElimina
  5. Jo li he promés a l'ELFREELANG que se l'ha llegit en versió carneriana i n'està enamorada, que ho intentaria... i ho hauré de fer ;-))

    Gràcies a vosaltres per participar! :-))

    ResponElimina