dijous, 15 de març de 2012

pse


TENGO comprobado que recomendar libros no es buena cosa, pues las razones o sinrazones estéticas por las que uno llega al entusiasmo no son universales, aunque también tengo comprobado que nadie puede resistirse a recomendar aquellos libros que le han estusiasmado: el famoso boca a boca, esa chismosa variante del marketing literario.
Lees un libro, te entusiasma, te vas a la librería, compras un par de ejemplares y se los regalas a esos dos amigos con los que has establecido una vieja complicidad de índole estética. Al cabo de una semana, lo más probable es que los dos amigos te ofrezcan el más contundente de todos los juicios críticos del mundo: "Pssss" -convenientemente acompañado de un encogimiento de hombros.
La vida, a fin de cuentas, parece estar hecha de goces y miserias intransferibles.

Felipe Benítez Reyes. "Martin Amis informa", a : Gente del siglo. Nobel, 1996. P. 209.


17 comentaris:

  1. Es pot canviar d'amics, i els gustos literaris es poden millorar. Sovint cal fer ambdues coses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bah, els amics, amb un que tinguis ja n'hi ha prou. Els enemics, per contra, eixes grans ignorats, amb la falta que fan. Una bona banda d'enemics -implacables, sol·lícits, amb el bastó sempre a punt- són la millor escola de vida. Posem per cas que estàs fotut, són les tres de la nit i tu allà reflexionant sobre les coses importants de la vida. Tenir un amic està bé. Saber que pots despenjar el telèfon i clavar-li el rotllo està bé. Però això no ho fas, conxo, que és el teu amic i no el vols despertar, que te l'estimes i tot això. Val més tenir un bon enemic i marcar el número i dir-li, fluixet, dormies?.

      Elimina
    2. Matilde, em dones el teu telèfon?

      Elimina
    3. No en tinc, Òscar. No fa gaire vaig provar de contractar una línia, i una amable operadora em va demanar el DNI, i com que no en gasto d'això, jo, doncs res, que no hi ha hagut manera. Ni per la memòria de Borges, que també era argentí, com l'operadora.

      Elimina
  2. Ja ho he dit alguna vegada: m'incomoda que em regalin llibres. No tinc amb ningú "una vieja complicidad de índole estética" que doni fins a l'extrem de que em puguin encertar els gustos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Brian, ets una autèntica temptació (per no dir repte) per a una bibliotecària de taulell (subcategoria "intrèpida"). Ara et demanaria un parell de títols, ja saps, un parell de llibres que t'hagin agradat de debò.

      Elimina
  3. Deu ser per deformació professional però a mi m’agrada recomanar llibres, tant els que m’agraden com els que penso que poden agradar al subjecte recomanat; de totes maneres hi ha un cert típus de persona que només falta que li recomanis una cosa perquè la trobin detestable i això lliga amb el tema de l’amistat perquè tots els meus amics tenen aquest perfil. Respecte als amics, cada dia en faig un (o una) de nou (o nova), m’encanta fer-ne. I com que sóc així de ben educat i caballer respondré una pregunta que la Matilde Urbach no m’ha fet a mi:
    La Carretera de Cormac McCarthy i El Libro de Monelle de Marcel Schowb

    ResponElimina
  4. Ai, Robert de mis entretelas. Com és la vida! Saps qui em va recomanar aquest llibre de Benítez Reyes? Doncs si la memòria no et falla, t'haig de dir que vas ser tu, fa dotze anys, com a poc!

    I tinc una lectora predilecta en això de les recomanacions que fan figa. La filla d'en Josep Carrera, il·lustre conclubaire. Fa anys i panys que em desfaig en recomanacions i no l'he encertada mai: ella sempre em diu pse. I quan més gran és el meu entusiasme, més sonor el seu pse.
    Estic tan feta al seu pse, que si un dia em digués sí, sí, oh, sí, sí, sí, oh oh oh, siiiiiiiiií, no me'n sabria avenir!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ostia de deu, doncs no que m'enrecordo, recordo haber-te parlat de el novio del mundo, però si que va haber-hi una etapa felipebenitzreyesca a la meva vida, si que hi va ser...

      Elimina
  5. Dr. Vilardekyll15/3/12 16:56

    No és el mateix recomanar que regalar. Als amics, se'ls hi recomana i als familiars se'ls hi regala. Aquesta és la meva divisa. Totalment fal.lible. Però com que equivocar-se en un llibre no és el mateix que equivocar-se amb una hipoteca, posem per cas, diria que no ha de passar res. De moment, no recordo cap amic que hagi trencat la relació amb mi perquè li hagi desagradat un llibre recomanat per un servidor.
    .

    ResponElimina
  6. miquel hyde15/3/12 17:00

    ja sé que no té gaire a veure amb tot això, però és que me n'he recordat ara : el 27 de febrer va ser el centenari del naixement de Lawrence Durrell, un dels grans grans escriptors anglesos del segle passat...ho dic, més que res, per atemperar l'Any del Bicentenari del Folch i Torres d'Anglaterra

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi estic d'acord, Hyde. Justine c'est moi!!!

      Elimina
    2. Charles Dickens=Folch i Torres d'Anglaterra!! Huas.

      Elimina
  7. si, i David Cooperfield el patufet escocès, algun dia Hyde, t'enviaré els meus padrins i no et podras escapar d'un duel a primera sang...

    ResponElimina
    Respostes
    1. ...de fet jo no sé què xerro si no he llegit mai el puto folchitorres.... però és que en hyde em posa i qualsevol excusa és bona per retar-lo a duel...

      Elimina
  8. miquel hyde16/3/12 14:22

    els dolents com jo, Robert, som covards i només plantem cara a les criatures i als avis indefensos...a més, l'únic duel que em puc permetre és aquí, entre aquestes ratlles i amb aquestes armes
    no cal que llegeixis el puto folchitorres, i sí, ja sé que molts voldrien escriure com el puto dickens i sí, és bo , un clàssic, etc. etc. etc.... però també té un cantó folletinesc i lacrimògen que abans el passava per alt i ara és que el trobo insofrible

    ResponElimina