el fenomen Rojals

L'origen del rebombori Rojals s'ha d'anar a cercar als blocs. En el principi fou l'entusiasme de l'artista abans conegut com Subal Quinina, que va donar el tret de sortida. Després s'hi va afegir El llibreter, que va acabar-ho d'adobar amb la nominació al premi Exhaurim-lo 2011. I així, de bit a orella*, Primavera, estiu, etcètera ja va per la sisena edició.

La Rojals, ningú l'ha vista; s'entesta en un misteriós anonimat amb el que s'ha guanyat a pols el qualificatiu de "la Salinger catalana". I doncs? Estratègia editorial? Timidesa? Conxorxa? Broma? Jo, que estic com un cencerro, voto rotllo Pirandello. La Rojals no existeix, se l'ha inventada la Pedrona. I, perquè no fos dit, i pel bé de la versemblança, li ha proporcionat una biografia mínima: arquitecta, nascuda l'any 75. En això, l'Èlia no s'hi ha trencat gaire les banyes, la veritat.

*******

·"Una novel·la pot ser bona per raons molt diverses. Aquesta ho és per la gràcia amb què s'explica la protagonista, pel món descrit (tant l'interior com el físic), pel tremp narratiu de l'autora. Això és té o no es té, i Marta Rojals demostra una gran frescor estilística en convertir la sinceritat en literatura. [...] Marta Rojals fa parlar els seus personatges amb el català col·loquial de la Ribera d'Ebre. No comparteixo alguns criteris lingüístics que usa, però celebro que una obra d'avui reprodueixi d'una manera desacomplexada una varietat tan viva com poc reconeguda de la nostra llengua" (Ramon Solsona. "L'Eliete es fa estimar". Avui, 20/3/2011).

·"Amb la seva primera novel·la, Primavera, estiu, etcètera, Rojals proposa un llibre intens i il·luminador, una obra emotiva i divertida, una història d'amor i arrelament, que situa Èlia, la seva narradora i protagonista, en el camp de la paradoxa vital i com una lúcida observadora de la vida de poble a les terres de l'Ebre. 34 anys, arquitecta, acabada de separar, l'Èlia de cal Pedró, irònica, tímida, tossuda, torna al seu poble per Tots Sants. Fa molts anys que viu a Barcelona però se n'ha cansat, i ara que no se sent ni de la ciutat ni del poble observa el seu entorn amb més sensibilitat que mai i se li fan més evidents les inèrcies i les rutines, els silencis, la xafarderia i, és clar, la memòria". (Xavier Pla. "La terra no embruta". Avui, 14/4/2011)

·"Com un imant. Així captura la primera novel·la de Marta Rojals, Primavera, estiu, etcètera, que La Magrana ha publicat per celebrar que ja ha parat la taula de 300 llibres. I la celebració és oli en un llum perquè el llibre enxampa com un atrapamosques i les més de 350 pàgines s’engoleixen d’una única mossada. De bona gana i de gust. Escrita amb la variant dialectal occidental –l’autora és filla de la Palma d’Ebre– i amb una gran naturalitat expressiva, la novel·la repassa la vida d’una jove arquitecta de 34 anys, l’Èlia, que torna al poble per passar un cap de setmana llarg amb la família i, de passada, per oblidar-se del seu company, de qui s’ha separat fa molt poc temps. (Gemma Casamajó i Solé. Time Out Cultura. 30gener-5 febrer, 2011)

·"El gran Francisco Ayala deia que n’hi havia prou amb les primeres pàgines d’un llibre per saber si valia la pena continuar-ne la lectura. Els passarà amb aquesta novel·la de la Marta Rojals, que en tindran prou, de fet, amb les primeres línies per no deixar-la anar, perquè, diguem-ho ja d’entrada, aquest és un llibre excel·lent que es llegeix d’una revolada i que sap greu d’acabar.

L’autora enceta la seva entrada al món de la literatura amb una novel·la que ens parla d’una crisi, la crisi personal, laboral i sentimental d’una noia de 34 anys, l’Èlia, que torna al poble on va nèixer per mirar de recompondre la seva vida i trobar la manera de tornar a començar. Al poble, la protagonista es retroba amb els llocs i les persones de la seva infantesa i inicia un viatge al passat en el que aprendrà que, en períples com aquest, les coses no són ben bé com un les recorda, sobretot quan es tornen a veure amb ulls d’adult". (Pepa Sobredo. Benzina. 27/9/2011)

Miquel Adam, cap el minut 20.

Marina Espasa, cap el minut 21.

___________________________
P.S.: Això de "bit a orella" ho he manllevat de l'Assumpció Maresma i Matas. Consti.