dijous, 31 de maig del 2012

afinitats


 La literatura, si es algo, es el reino de la libertad. Hay una tal variedad de libros admirables y son tan distintos entre sí que cualquiera que busque sin prejuicio y dejándose guiar por su instinto bien adiestrado en muchas lecturas encontrará exactamente aquellos que le corresponden, los que se le parecen, como se nos parecen según Baudelaire esos países en los que nos está esperando la felicidad. A uno le puede gustar Tolstói y a la vez Dostoievski o el uno y no el otro o ninguno de los dos y aun en este caso habrá otro novelista en el que podrá sumergirse como en la misma vida. El mismo libro que no nos llega a una cierta edad se apoderará de nosotros tan solo unos años más tarde. Y si no ese, otro. Hay tantos que el único peligro que no corremos es el de quedarnos sin lectura. Pero el lector, cualquiera de nosotros, desea más o menos inconfesablemente que le guste lo que la atmósfera del momento determina que debe gustar, lo que está en la lista de los diez mejores al final del año, o, igual de arbitrariamente, lo que es tan poco leído que por fuerza ha de ser muy bueno, como si existiera algún tipo de correlación entre la fama o el número de lectores de un libro y su calidad, o su falta de ella. A Franz Kafka no lo leía nadie en su tiempo y era un escritor magnífico; Dickens no era ni es peor porque lo leyera todo el mundo.
En último extremo, las elecciones personales no dependen de la calidad objetiva, tan difícil de establecer inapelablemente en las artes, sino de ciertas afinidades que son más poderosas porque no son del todo conscientes. Qué hace que uno se enamore de una cara y no de otra, y no de ninguna otra. Amar una cara es amar un alma, dice Thomas Mann en La montaña mágica. Y un amor pasional puede acabarse en unas semanas o unos meses, como aseguran el cine y las novelas, o durar una vida entera. A mí García Márquez o Alejo Carpentier me gustaron mucho y luego dejaron de gustarme, pero Borges, Onetti, o Cervantes, o Marcel Proust, o Montaigne, me gustan más cuanto más tiempo pasa y cuanto mayor me hago. Y Malcolm Lowry no me gusta menos por haberlo descubierto después de los cincuenta años. A los veintitantos tuve entre las manos Bajo el volcán y no recuerdo si lo empecé y no seguí leyendo o si lo dejé en una estantería y ya no lo abrí nunca.

Antonio Muñoz Molina. "Las afinidades". El País. Cultura. 26 maig 2012.


13 comentaris:

  1. El text l'ha escrit Muñoz Molina, sí, però me l'ha fet arribar en Lluís, pensant que és la mar d'adient pel bloc. I com que ja porto molts "apunts gentilesa (voluntària) de Lluís Anglada", m'ha semblant de justícia incloure'l en la nòmina de col·laboradors entusiastes de la casa, juntament amb en Girbén, en Lluís Bosch, l'Espai de llibres i en David Serrador. Així que ja sabeu, s'admeten (i s'agraeixen, i com!) suggeriments. Gràcies, doncs.

    ResponElimina
  2. Vès per on en Muñoz! Fa un parell de dies vaig trobar una cita seva a la contraportada d'un redició recent de la "Teresa" , que m'ajudarà a compendre millor el Pijoaparte...
    Respecte d'en Muñoz, puc dir que només he acabat "Beltenebros", i que "El jinete" crec que la vaig comprar, la vaig desar a l'estanteria i posteriorment la vaig perdre. En canvi, "Bajo el volcán" la vaig llegir tota.

    ResponElimina
  3. Jo li he llegit Plenilunio i prou. I l'única ombra que m'ha fet un volcà ha set el Montsacopa!

    ResponElimina
  4. Mentidaaaaaa, que sóc més viatjada del que em penso. També he estat al peu del Vesuvi, funiculí, funiculà.
    El d'en Lowry l'he vist en peli, això sí.

    ResponElimina
  5. Matilde, oblida't de la pel.lícula i llegeix "Sota el volcà", per a mi una obra mestra
    Muñoz Molina el trobo millor quan escriu sobre literatura, art o música que quan fa novel.les..."ventanas de Manhattan" és un llibre de capçalera, per a mi
    i el comentari seu que heu penjat m'hagués agradat fa un temps, però darrerament estic una mica fart d'aquesta mena de rotllo tàrtar de la bondat de la lectura, i el plaer de llegir,i etc, etc.....els nazis també eren la mar de cultes, llegits i viatjats, i a part de passar-s'ho bé llegint també s'ho devien passar molt bé gasejant races inferiors...vull dir que llegir no és garantia de res més que passar bé el temps (a qui li agradin els llibres, és clar)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja tens raó, ja, dr. kyll, tant donar pel sac amb les bondats de la lectura i el plaer de llegir, pots comptar. Veus, en canvi, això de recórrer als nazis per a exemplificar lo fastigosa que arriba a ser la condició humana, malgrat el refinament i ser la mar de cultivats i Wagner i Goethe i tota la patuleia, no ho havia sentit mai, mira què et dic. Mai. Se t'ha acudit ara mateix? Jo que tu ho patentaria, que això té futur.

      Un cop esbravada la bilis t'haig de dir que prenc nota de les teves recomanacions.

      Elimina
  6. No té raó el dr.Kill. Llegir pot ser diferent segons el llegidor.
    Ventanas de Manhattan em sembla excedit i excessiu. I provincià.
    Els nazis eren cultes i també incultes. molta carn nazi va ser recrutada en barris de fam on qualsevol xicotet delirava si li posaven un uniforme amb una svàstica.
    No busco contradir ni discutir però havia de dir el que pensava perquè les afirmacions del dr. kill m'han semblat perilloses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perilloses, no m'ho semblen, més aviat suades. Però té raó, llegir no ens fa més bones persones. Ni anar a missa dos cops al dia, tampoc. Entenc que ve a dir que el proselitisme, en general, cansa. De fet, tot cansa, en aquesta vida.

      Elimina
    2. amb tota la suor i el sarcasme que vulguis, Matilde, però insisteixo que llegir no és garantia de res ; estic tip que dins del concepte "lector" i "literatura" ens hi hàgim d'encabir tots, com una mena d'orde monàstica, o partit polític, o club de fubtol..en una ocasió, vaig sentir com en Vidal-Quadras esmentava un parell de llibres que li havien agradat molt, i també a mi, i en canvi em sento molt i molt lluny d'aquest paio ; dit d'una altra manera, i manllevant paraules d'en Pere Quart, em puc sentir més fraternal amb un ignorant no llegit que amb el més llegit dels especimens humans per molt llegit que sigui
      tampoc vull discutir jo, Gloria, ja que et dóno la raó sobre això de com reclutaven els SS, però em sembla que no invalida el que jo volia dir...el que no m'agrada és aquest epítet de "perillós", justament perquè és donar més importància de la que té a un comentari d'un passavolant del qual no has entès, potser, la provocació per a la discussió i prou ; si jo fos, per exemple, un catedràtic de filosofia i això una aula, encara
      respecto la teva opinió sobre ventanas de Manhattan, Glòria, però com diuen tan polidament els contertulians políticament correctes, no la compareteixo ; crec que parteix d'això que tu en dius "provincià" per a fer un text molt més ample i reflexiu

      Elimina
    3. Em va passar amb l'Aznar i en Kipling, dr. kill, i de poc que no m'hi quedo. El que fot és haver d'entomar que, malgrat una se senti molt i molt lluny de l'abans mencionat, allà està l'If, embolicant la troca, fotent-nos en el mateix sac. En el sac de la gent a qui agrada l'If de Kipling. Aquestes coses passen.

      [La pudor de suat (me)la fa únicament la cosa de recórrer als nazis, consti]

      Elimina
    4. hyde i kill1/6/12 19:27

      a tota la família ens desagraden els tòpics i la suor, però com que som contradictoris per naturalesa, i a vegades tirem pel dret per a defensar els nostres arguments,i com que els nazis sempre estan a mà..però també es pot substituir els nazis pels amos del món, els financers, els governants, etc.., i el resultat serà el mateix
      el que dius sobre Kipling i Aznar és precisament el que nosaltres volíem dir, tot i que cap dels dos són gaire de la nostra corda
      i bé, ens anem a prendre pel sac una temporadeta, que ens convé una llarga migdiada de mesos - i potser anys -, a veure si quan despertem aquesta entelèquia mercantilista anomenada "societat" ja s'ha desfet del tot o ha tancat per falta de liquidesa

      Elimina
    5. ah, i abans de marxar, Matilde, Robert i companyia : FELICITATS !!
      (bé, això havia d'anar al següent dia, ja ho heu vist)

      Elimina
    6. Vosaltres mateixos, crec que fins i tot us trobaré a faltar.

      Elimina