quin llibre?

   El PuntAvui. 20|1|2026 

 

usos i costums

«Recordo que no era partidari de deixar els preus dels llibres a la contracoberta, sempre en treia l'adhesiu. Una antiga companya de pis em va dir que ella no ho feia mai, i em va sorprendre. Ho feia per saber, al cap dels anys, quant valien els llibres i si hi havia gaire diferència de preu i de valor de la moneda. És clar que la meva excompanya de pis és historiadora.»

 

Carles Morell. Les variacions del pols. Quaderns Crema, 2025. P. 111.

 

redempció

 

Juan Marqués. El hombre que ordenaba bibliotecas.

amunt i avall

a la merda els llibres

CARLOTA GURT
A la merda els llibres
Arallegim
13|9|2025

Hi ha dies que tornes de vacances i entres en una llibreria immensa de la teva ciutat, on, tan bon punt passes la porta, el primer que trobes és una selecció de llibres sota un rètol que diu Booktokers, una selecció de llibres amb cobertes cridaneres i noms desconeguts, tots ells més gruixuts del que són en realitat (la mida de lletra, els marges, el gramatge del paper poden fer miracles, multiplicar les paraules i els paràgrafs per alimentar una multitud gregària i afamada), i tot seguit hi ha un altre pany de paret amb els més venuts, les novetats (incloent-hi novetats que fa un any que són al carrer) i els llibres recomanats, alguns dels quals és increïble que recomanin, tot i que no t'hauria de sorprendre perquè ja saps que en aquesta llibreria recomanats és sinònim no de la lectura entusiasta del llibreter sinó del pagament que ha fet l'editorial per poder tenir el seu llibre en un lloc destacat, així que passes de llarg l'entrada i arribes fins al racó mig amagat al final de tot, rere una columna, on han castigat els escriptors catalans, i allà hi trobes un llibre amb una coberta que només pretén imitar la coberta d'un altre llibre que s'ha venut no pas com xurros (que ara ja no es venen) sinó com iPhones, i que serà llegit només per aquest motiu: ser la imitació d'una coberta, ser una repetició. I en dies com aquests penses: "A la merda els llibres".

Hi ha dies en què encara eres de vacances en una ciutat a l'altra punta del món, una ciutat que ella sola té gairebé cinc vegades els habitants del teu propi país sencer i que sembla vinguda del futur com una promesa o una profecia o una maledicció, una ciutat on has vist milers de commuters zombificats sistemàticament amb els mòbils en vagons abarrotats i silenciosos, i ben pocs fullejant un llibre (¿Un de cada mil? ¿O és una xifra massa optimista'). I en dies com aquests penses: "A la merda els llibres".

Hi ha dies que la teva parella publica un llibre, i no un llibre qualsevol, no, un bon llibre que parla de la confusió col·lectiva i personal en el món inenarrable en què vivim, un llibre amb una prosa esmolada i líricament encabronada, amb idees lúcides i ironia i tendresa, i saps que tant li fot que sigui un llibre magnífic, perquè això no és garantia de res —ni de vendes, ni de lectors, ni de reconeixement, ni d'interès—. I en dies com aquest penses: "A la merda els llibres".

Hi ha dies que et passa pel cap un conte que podries escriure, un conte sobre un món on tothom va sempre pentinat i hi ha sogres calbes i xofers menuts i incomprensiblement bruts, i rumies quina serà la primera frase i com seguirà i per una estona, per unes setmanes, t'hi engresques, però no trobes mai el moment d'escriure'l, perquè has de rendir i facturar (traduccions, articles, col·laboracions en mitjans) i has de cuidar-te de la canalla (quadrar la logística familiar amb les classes de piano, i ocupar-te del gran que de cop viurà a Barcelona: hauràs de facturar encara més, doncs, ¿com t'ho faràs?), i tenint tot això al cap, ¿com vols escriure un coi de conte sobre persones que van sempre pentinades i xofers bruts? És més, encara que l'escriguis, sospites que tampoc no el llegirà gairebé ningú, perquè ens han ficat al cap que els contes no ens agraden, igual que ens han ficat al cap tantes altres falsedats que ens hem cregut i les repetim com si fossin les nostres pròpies veritats. i penses. "A la merda, a la merda, a la merda".

Però també hi ha dies en què et poses a llegir amb escepticisme —no sembla en absolut un llibre que et podria agradar— una novel·la sobre un combat de boxa juvenil femenina, una primera novel·la que es titula Cop de llum escrita per una californiana de trenta-sis anys que es diu Rita Bullwinkel, una novel·la amb una faixa que diu que per poc no guanya el Booker, el Pulitzer i uns quants premis més, i ja saps que les faixes són una camama i que sovint, massa sovint, els llibres no compleixen les expectatives,  però comences a llegir aquesta novel·la improbable i t'entusiasma i en dies com aquest no penses en absolut ni per un sol mil·lisegon: "A la merda els llibres".

O dies en què comences per fi Les noies, de l'Emma Cline, que feia massa que el tenies pendent, i desitjaries ser prou hàbil per trobar més estones per ficar-te dins aquell món que t'és tan aliè i que alhora pots entendre tan bé perquè l'autora fa unes frases que se t'injecten a l'ànima i te l'inflen i te la fan més tibada i més lluent, llibres com bòtox espiritual, i aquests dies tampoc no penses "A la merda els llibres", sinó tot el contrari:  "Més llibres, per favor, més llibres".

O dies que t'agafen unes ganes salvatges golafres desesperades de llegir Escenaris, la nova del Toni Sala, i et dius que te l'has de guardar com qui es reserva un bon vi per a una ocasió especial, perquè vols gaudir de la promesa i de l'ànsia, ja que un cop llegit no el podràs tornar a llegir per primera vegada. Com les dones que abans es guardaven la virginitat per a algú que la mereixés.

Hi ha dies i dies. Comença un altre curs i un altre pols entre uns dies i els altres. Un pols que —fatalment— ningú no guanyarà.

innovacions analògiques

 

4|9|2025

charles-valentin alkan, compositor i màrtir

Los libros son caros cuando se compran, no valen nada cuando se revenden, alcanzan precios astronómicos cuando hay que encontrarlos una vez que se han agotado, son pesados, se empolvan, son víctimas de la humedad y de los ratones, son, a partir de cierto número, prácticamente imposibles de trasladar, necesitan ser ordenados de una manera específica para poder ser utilizados y, sobre todo, devoran el espacio. (He llegado a tener un baño con paredes tapizadas de estanterías, lo que imposilitaba el uso de la ducha y obligaba a bañarse con la ventana abierta para evitar la condensación; y también anaqueles en la cocina, con lo que ciertos alimentos de olor particularmente penetrante estaban prohibidos) Sólo la pared de mi dormitorio en la que se encuentra la cabecera de la cama ha quedado siempre libre debido a un viejo trauma: me enteré, hace muchos años, de las circunstancias en las que murió el compositor Charles-Valentin Alkan, apodado el «Berlioz del piano»; lo encontraron muerto el 30 de marzo de 1888, aplastado por su biblioteca. Cada hermandad tiene su santo mártir y el mayor de los Alkan, pianista virtuoso admirado por Liszt y que heredó los alumnos de Chopin a su muerte, es sin duda el de los locos por las bibliotecas. Como de las leyendas griegas, existen varias versiones de su trágico final; hay quien dice que fue un pesado paragüero lo que le cayó encima, pero ante la duda...

Jacques Bonnet. Bibliotecas llenas de fantasmas. Traducció de David Stacey. Anagrama, 2010. P. 16-17.

#conversesbancdesabadell

LÍO EN LA MESILLA

Llevo siempre en mis viajes, como los toreros sus estampitas, un libro de Montaigne y otro de Ferlosio.

Hoy he leído en uno: «Prefiero conocerme a mí mismo que conocer a Cicerón». Y en el otro: «¿Conócete a ti mismo? Como si no tuviera otra cosa mejor que hacer».

Iñaki Uriarte. Diarios: 1999 - 2003. Pepitas de calabaza, 2010. P. 137.

tots els camins duen al llibre

La siguiente
JUAN JOSÉ MILLÁS
El País
17|6|2016

 

Cuando un cocinero se hace famoso, escribe un libro. Cuando un deportista se hace famoso, escribe un libro. Cuando un criminal se hace famoso, escribe un libro. Cuando un alpinista se hace famoso, escribe un libro. Cuando un actor se hace famoso, escribe un libro. Cuando un locutor de televisión se hace famoso, escribe un libro. Cuando un cantante se hace famoso, escribe un libro. Cuando un político se hace famoso, escribe un libro. Cuando un millonario se hace famoso, escribe un libro. Cuando un corrupto se hace famoso, escribe un libro. Cuando un expresidiario se hace famoso, escribe un libro. Cuando un youtuber se hace famoso, escribe un libro. Cuando un torero se hace famoso, escribe un libro. Cuando un famoso se vuelve más famoso, escribe otro libro.

Y así de forma sucesiva. Todos los caminos conducen al libro. Sin embargo, cuando un escritor escribe un libro no puede hacerse cocinero ni deportista ni actor ni político. Cuando un escritor escribe un libro, se pone a pensar en el siguiente, que quizá le salga o quizá no. A lo mejor le sale, y lo publica y la editorial le invita a firmar ejemplares en una feria del libro a la que el escritor acude ingenuamente para comprobar que quienes de verdad firman son los alpinistas, los expresidarios, los actores, los youtubers… Viene a ser, piensa, como si en un congreso sobre la salud tuvieran más éxito los curanderos que los médicos.

Claro que todo el mundo tiene derecho a escribir libros, y a establecerse como curandero, incluso a escribir libros sobre la curandería. Pero un congreso de oncólogos debería ser un congreso de oncólogos. El escritor decide no acudir en el futuro a ninguna feria. Pero el miedo a ser tachado de envidioso le conducirá a la siguiente.

com creen vincles els llibres

LETICIA ASENJO
Com creen vincles els llibres
Ara
27|2|2025

Vaig conèixer l’Alba quan va començar a sortir amb un dels meus millors amics. Com que ell era més gran, vaig creure que la diferència d’edat els acabaria penalitzant i no durarien gaire, però, per sort, no va ser així i, amb el temps, nosaltres dues també ens hem fet amigues. L’altre dia vam quedar per dinar i, per sorpresa, em va regalar un llibre. “L’he estat llegint aquests dies i tota l’estona pensava que creia que t’agradaria, així que te l’he comprat”, em va dir. Em vaig emocionar. El fet que m’hagués tingut present i que hagués dedicat part del seu dia a anar a la llibreria a buscar-me un llibre que creia que em faria feliç, efectivament, em va fer molt feliç.

Diversos estudis en l’àmbit de la psicologia, l’antropologia i la sociologia mostren que l’intercanvi de regals és un component fonamental de les relacions humanes. Més enllà del valor material, regalar actua com un acte simbòlic que enforteix els vincles a través de la reciprocitat i l’intercanvi social. Per això ens emociona tant rebre alguna cosa que algú ha escollit pensant, expressament, en nosaltres.

La neurociència ho confirma: fer regals (i rebre’ls) activa vies de recompensa similars a les que s’activen en rebre un premi o viure una experiència positiva, i això pot alliberar dopamina, vinculada al plaer i la motivació, i oxitocina, també anomenada “hormona de les abraçades” pel seu paper en la confiança i la connexió social. Emiliana Simon-Thomas, directora científica del Greater Good Science Center de la Universitat de Califòrnia, explica que la dimensió social de regalar és clau per entendre per què ens fa sentir bé: el fet de pensar en els gustos de l’altra persona i imaginar-ne la reacció positiva activa aquest circuit de recompensa abans fins i tot que l’altra persona hagi obert el paquet. Aquesta sensació s’ha descrit com la “calidesa de donar” i persisteix durant més temps que una simple eufòria momentània, gràcies al fet que l’oxitocina promou vincles més sòlids i duradors.

Augmentar l'optimisme i reduir l'estrès

La gratitud que es genera en rebre un regal, al seu torn, potencia la confiança, l’altruisme recíproc i la creació de vincles més sòlids. D’acord amb diferents investigacions, sentir-nos agraïts ens ajuda a augmentar l’optimisme, reduir l’estrès i cooperar més i millor. Tot plegat pot traduir-se en una millora de la coordinació i del rendiment cognitiu quan hem de treballar en equip.

El llibre que em va regalar l’Alba, per cert, és el volum que recull els tres llibres autobiogràfics de Deborah Levy publicat per Angle Editorial (traduït per Marina Espasa): Coses que no vull saber, El cost de viure i Propietats reals. M’està agradant tant que no paro de subratllar-lo: “Encara que em pensés que no estava pensant en el passat, el passat pensava en mi”; “Què en fem, dels coneixements amb què no suportem viure? Què en fem, de les coses que no volem saber?”; “Com ens en riem dels nostres propis desitjos. Com ens burlem de nosaltres mateixes. Abans que ningú altre ho faci. Com estem programades per matar. Per matar-nos a nosaltres. Pensar-ho és inaguantable”. És un pou de lucidesa, com l’Alba. Gràcies per pensar-me tan bé, amiga, sàvia i generosa.

compreu, compreu llibres, encara que no els llegiu!

ANNA GUITART
Compreu, compreu llibres, encara que no els llegiu!
Arallegim
20|12|2024

Fa pocs dies, una amiga em parlava d'una novel·la que li interessava, que em deia que sortia "a la llista dels més llegits". Seria meravellós que existís aquesta llista, però en realitat es tractava de la dels més venuts. És una confusió que sempre em fa somriure, i que es produeix especialment per Sant Jordi, quan ens entossudim a fer previsions i llistes dels llibres més venuts, que no sabrem mai si seran els més llegits. Potser ens podria ajudar a tenir xifres reals de lectura el sistema que utilitza una llibreria de Nova York que he descobert a Instagram: tots els seus llibres porten un microxip que permet fer el seguiment de la teva lectura, per saber si has arribat fins al final. De fet, això té conseqüències en el preu: abans de pagar-lo, et pregunten "si compres o si llegeixes". Si tens intenció de llegir el llibre que has triat, et fan un descompte, però si detecten que, dos mesos després, no l'has obert, t'arriba un càrrec extra a la targeta.

Al vídeo, una de les clientes diu que ha pagat el preu "de compra", i no "de lectura", perquè sap que no té temps per llegir la novel·la que s'emporta. Un altre, en canvi, es considera lector per primera vegada: fins que va trobar aquesta llibreria, només feia de comprador. Explica que, per a ell, els llibres només eren trofeus; feia anys que no n'obria cap. Li agrada la nova relació que hi ha establert: "Ara els compro i els llegeixo". Si, com em va passar a mi, trobeu que alguna cosa no quadra amb aquesta llibreria, us diré que, efectivament, no existeix; és una broma molt ben feta d'en Sam Bronowski, un comediant i periodista francès que viu a Nova York. Se'n fot una mica dels compradors compulsius i dels hàbits de (no) lectura, però ho fa amb gràcia, i la paròdia funciona molt bé, perquè això de comprar llibres i no llegir-los, pel motiu que sigui, deu ser universal.

No fa gaire, va venir a casa una amiga que va voler saber si m'havia llegit tots els llibres que tinc. Com d'altres vegades que m'ho han preguntat, em va avergonyir una mica dir que no. De fet, n'hi ha moltíssims que ni tan sols he obert, però m'agrada que hi siguin, perquè són llibres que m'interessen, i vull pensar que algun dia podré llegir-los (els lectors acostumem a tenir aquesta percepció utòpica del temps). L'Umberto Eco ho explicava molt bé: ell tenia una biblioteca de més de 30.000 llibres, i la pregunta de si els havia llegit tots era molt recurrent, en el seu cas. La seva resposta era la mateixa que la meva, però amb una diferència importantíssima: ell responia que no, que en tenia moltíssims de pendents, però ho deia amb orgull. Per a Eco, eren tan importants com els que ja havia llegit, perquè tots aquells llibres representaven un coneixement que l'esperava. Eren plens de curiositats que desitjava satisfer, significaven una promesa imminent de nous sabers. De fet, considerava que era una bestiesa pensar que havies de llegir tots els llibres que compraves, o que no en podies adquirir de nous abans d'acabar-los tots: "D'algunes coses, a la vida, cal tenir-ne sempre un gran subministrament, encara que només n'utilitzem una part". Així que ja ho sabeu, feu cas al savi Umberto Eco, i aquests dies regaleu i regaleu-vos molts llibres, sense remordiments. Bon Nadal!

els llibres i la vida

roger chartier, historiador del llibre i la lectura

VÍCTOR-M. AMELA
Roger Chartier, historiador del llibre i la lectura
La Contra | La Vanguardia
10|12|2024

Tinc 79 anys. Vaig néixer a Lió i visc a París. He estat professor universitari d'Història al Collège de France. Estic casat. Tinc dos fills, Pierre (52) i Isabelle (49), i quatre nets. Política? La Il·lustració, llibertat, igualtat, fraternitat. Creences? Ateu preocupat per Déu.

L'ésser humà és un animal lector?

Llegim des d'abans de l'alfabet: llegim les formes de les muntanyes, arbres, núvols...hem llegit la natura sencera.

Des de quan llegim?

Llegíem símbols i dibuixos de figures i pintures parietals: els interpretàvem, que és una manera de llegir.

I des de quan escrivim?

Tenim escriptura cuneïforme en tauletes de fang sumèries des de 4.000 anys abans de Crist. Són símbols fonètics. L'alfabet arribarà algun temps després: el cananeu, divulgat pels fenicis.

Què escrivien amb aquell alfabet?

Contes, comptes, llistes i cartes, lleis i sentències, poemes i documents...

Quin és el primer conte conservat per escrit?

L'Epopeia de Gilgamesh, un rei guerrer a la recerca del secret de la immortalitat.

I vostè, quan va començar a llegir?

Va ser a l'escola. És que a casa meva no hi havia llibres.

No?

El meu pare era tapisser, la meva mare cosia corbates de seda. No llegie. Però per Nadal sí que em portaven algun llibre.

Els recorda?

Molt. Em va agradar molt un sobre nens holandesos que patinaven.

Des de quan existeixen els llibre?

Durant el segle II de la nostra era, a Roma, va començar a imposar-se el còdex (llibre) al volum (rotlle).

Fulls relligats i enquadernats.

L'expansió cristiana hi va ajudar: el llibre era, com a objecte, més còmode que el rotlle per als seus devots cristians clandestins, i per acarar millor textos de l'Antic i del Nou Testament.

El poeta Marcial es va queixar del llibre, vaig llegir.

"La literatura ha mort", sembla que va dir, ja que sempre ens costen una mica els canvis. També Sòcrates es va alarmar...

Al segle V a.C.?

Per la popularització de l'ús de l'alfabet i la lectoescriptura, sí, que ell considerava un menyscapte de la memòria.

En benefici de la seva preservació col·lectiva.

Sens dubte. L'oblit, en tot cas, és condició de la memòria.

Ah, sí?

Recordar-ho tot seria paralitzant. Recordi Funes el memorioso...

El conte de Borges.

Funes, en recordar tots els detalls de tot en cada moment, no pot pensar! Oblidar ens regala el plaer del record sobtat, buscat, somiat o espontani.

El cas és que el llibre continua aquí.

És un objecte molt reeixit. Pots subratllar-lo, anotar, doblegar-lo, desar-hi fotos...

Estic començant a llegir en tauleta...

No és el mateix.

La vista: així puc ampliar la lletra.

Ja...però l'objecte llibre, com una catedral gòtica, és una arquitectura: cada element compleix una funció. Permet captar el conjunt, la jerarquia entre capítols i paràgrafs, i això enriqueix la lectura.

I això no passa amb la pantalla?

No. Mana l'enquadrament de la pantalla, que independitza i aïlla una porció de text, marginant el conjunt, el tot.

Morirà el llibre?

El món digital és la seva amenaça més gran, per aquest trossejament de la lectura. I hi ha avui un altre canvi: avui som wreader.

Wreader?

De l'anglès writer (escriptor) i reader (lector), perquè a llegir hi unim també escriure, siguin correus, watsaps, missatges...Tot i que es tracta d'escriptura fragmentària.

Escrivíem diferent sense computers?

Pensàvem més abans d'escriure, pel que costava esborrar. Amb la tecla "esborrar" avui escriure és...esborrar.

Qui sap com hauria sortit El Quixot...

El Quixot pren tots els gèneres existents, els actualitza i supera...i funda la novel·la moderna.

La IA permetrà llegir ara rotlles carbonitzats de Pompeia.

Tant de bo apareguin inèdits! Dels grecollatins en coneixem una centèsima part.

Quin libre desaparegut voldria llegir?

Cardenio, episodi del Quixot -amors i desamors- que Shakespeare -amb Fletcher- va abocar al teatre...I s'ha perdut.

Morirà el llibre un dia?

"Abans moriré jo", responia Umberto Eco, fart d'aquesta pregunta. Els joves s'allunyen del text imprès com a discurs, s'allunyen de l'arquitectura del llibre...

I l'audiollibre, què?

"Llegir és escoltar els morts amb els ulls", va dir Quevedo. O amb l'oïda, ara amb l'audiollibre, afegeixo.

Com fomentaria la lectura de llibres?

Prohibint-los!

llibres, per a què?

JUAN TALLÓN
Libros, ¿para qué?
El Progreso
8|7|2019

ES LO NORMAL, pues después de su lectura se guardan, pero la sola idea tiene algo de escalofriante. Porque lo que viene a continuación de esa lectura efímera son años, quizá siglos de abandono físico. La mayor parte de las obras se leen una sola vez, y en algunos casos ni eso. A veces compras libros para el futuro, confiando en que habrá para ellos un momento perfecto, y te equivocas. Así que el sentido de la vida del libro también es permanecer cerrado la mayor parte del tiempo. Digamos que es una función no expresada. Nadie te invita a que compres un libro, lo leas, y lo almacenes el resto de tu vida, y tal vez otras vidas, sin volver a tocarlo. Sin embargo, eso es lo que acaba pasando. Parece peor de lo que es. Pensemos que el uso constante acelera el fin de todas las cosas. Los libros también se atesoran para no leer. De lo contrario, tras la lectura sentirías a menudo la tentación de cederlos, ganando espacio, porque ya no sirven para nada más. Pero sí sirven. Los libros leídos te conforman. Su lectura produce un efecto, que se acrisola e incorpora a lo que somos. Y lo que somos es algo que no admite renuncia, ni interrupción, ni fin. Los libros permanecen con nosotros porque "son" nosotros. También te los quedas porque cabe la posibilidad de que quieras leerlos una segunda vez, y porque, aun acabados y guardados, te parece que cumplen una función relevante: ser expuestos, ser mirados y en ese momento quizá ser recordados.

El libro cerrado y apilado junto a otros sacia, además, una entidad vivísima: la estantería. Cada una posee su propia historia, y su combinación de títulos la hace impar, exclusiva. No se conocen casos de dos estanterías iguales. La relación entre libro y estantería es compleja. Resulta imposible que las estanterías se mantengan iguales a sí mismas en el tiempo; evolucionan. Los libros se desplazan de unas a otras. Tienen cierto sentido del movimiento, aun cerrados. No se leen, pero no por ello permanecen anclados. El libro va de un lado a otro. Ese trayecto puede abarcar unos centímetros o unos metros. A veces, como además de cambiar de estantería cambian de casa, ciudad o país, donde continúan cerrados, pueden recorrer cientos o miles de quilómetros.

Al placer transitorio de la lectura lo sucede el menos volátil de las vistas que se nos ofrecen al admirar los libros apilados. A la postre, el libro es objeto, paisaje, arquitectura, diseño... Y también esa faceta lo vuelve atractivo. Contribuye a edificar tu espacio privado, como si fuese algo no muy distinto a un ladrillo. Pero qué ladrillo. A partir de cierto momento, cuando lo cierras y le haces sitio en alguna estantería se entrega a misiones secretas. Transcurridos los años, en ocasiones descubres al leerlo de nuevo que es un libro muy distinto a la primera vez, pese a que se mantiene idéntico.

en blanc i negre

| The End of the Story |

| Book Lover |

| Read all about you |

Henn Kim

la pila del greix

A la Marie Kondo.

«No he comptat mai els llibres que posseeixo, però les meves golfes estan atapeïdes de narrativa de finals del segle XIX i principis del XX —requerida per a un gran projecte—, i el soterrani és ple a vessar de novel·les recents i llibres de no-ficció, alguns en prestatgeries industrials, però la majoria en caixes apilades sense ordre ni concert. És francament espantós. També tinc llogat un magatzem, que m'ha xuclat una fortuna, probablement més del que valen els objectes que hi guardo. Si m'obliguessin a fer una estimació, tanmateix, diria que posseeixo entre 15.000 i 20.000 llibres, potser més. Des de molts punts de vista, tots ells ben raonables, tinc «massa llibres», però el meu cap s'entossudeix a creure que només necessito més prestatgeries. O una casa més gran.

Però, de fet, soc un col·leccionista? En algun lloc vaig llegir que si no podies posar les mans sobre qualsevol llibre que posseïssis en cinc minuts, no eres més que un acumulador, un acaparador. Jo no podria posar les mans sobre alguns dels meus llibres ni que tingués cinc dies per cercar-los.»

Michael Dirda. «Dia de neu». Traducció de Rubén Luzón. A: Tafanejar: llibreries del món.  Edició de Henry Hitchings. Més llibres, 2017.

com desfer-se d'uns quants llibres, amb permís de la kondo

El libro. Ese objeto (ojeto) mitificado, fetichizado, entronizado como un dios (o una diosa, falta saber si el libro es macho o hembra) que llega a ser más importante que su creador y que destruirlo es ya sinónimo de asesinato. Por peores que fuesen las letras que lo componen. Por trágico, mentecato, estúpido o vano que sea. Asesinato o genocidio si de golpe descubrís que la mitad de la biblioteca sobra. Y sobra porque nunca más volverás a mirar esos libros; si no los has leído ya, no los leerás nunca. ¿Qué hacer entonces para desprenderse de ellos? ¿Dejarlos en el pasillo del departamento o en el frente de la casa para que los vecinos elijan? Es como tratar de desprenderse del búmerang viejo. Te tocan la puerta y te avisan que te olvidaste de entrarlos. A nadie se le ocurre que estés tratando de tirar libros.

Ni piensas en quemarlos. Porque la sociedad puede llegar a comprender a un asesino y hasta es sabido que en ciertos ambientes asesinar es tarea valorada, bien pagada, y a veces hasta condecorada y ascendida. Pero si quemás un libro vas a ser perseguido y despreciado hasta por los asesinos. Porque matar es comprensible. Forma parte de lo que se puede esperar de un ser humano, pero quemar libros es incomprensible. Forma parte de la barbarie inhumana.

¿Donarlos a una institución benéfica? No los quieren. Pero no te dicen que no los quieren. No vienen a buscarlos. Si se los llevás, no tienen dónde ponerlos. No tienen presupuesto ni para inventariarlos. Si confesás que los vas a tirar es como si contaras que les clavás agujas en los ojos a los pajaritos. Y ni se te ocurra donarlos a las bibliotecas, es como suicidarlos. Los meten en los sótanos a que se mojen y hacen pilas en los pasillos a ver si alguno se los lleva...

Héctor Yánover, librero establecido. Memorias de un librero escritas por él mismo. Anaya & Mario Muchnik, 1994. P. 127-128.

hàbits saludables

LETICIA ASENJO
Llegir llibres allarga la vida gairebé dos anys
Ara
18|10|2024

He parlat en més d'una ocasió dels efectes beneficiosos que llegir té per a la salut. El que fins ara no sabíem és que llegir llibres allarga la vida. Literalment. Ho han mostrat en un estudi els investigadors A. Bavishi, M.D. Slade i B.R. Levy, del Laboratori d'Epidemiologia i Salut Pública de la Universitat de Yale, que van observar una reducció del 20% de la mortalitat en les persones que llegien llibres, en comparació amb les que no ho feien. Els investigadors afirmen que qualsevol nivell de lectura de llibres ofereix un avantatge de supervivència significativament major que llegir altres tipus de publicacions, com diaris o revistes, és a dir, que el que allarga la vida (vint-i-tres mesos més, segons les seves anàlisis) són els llibres, més que no pas la lectura en general.

I quin és el secret d'aquesta màgia? Els llibres fan que la ment d'un lector treballi més perquè involucren dos processos que serien els responsables d'aquest avantatge de supervivència: en primer lloc, afavoreixen un millor desenvolupament cognitiu a través d'un vocabulari més extens, raonament, concentració i pensament crític. I, a més a més, els llibres (especialment els de ficció) promouen capacitats com l'empatia, la percepció social o la intel·ligència emocional, que afavoreixen la reducció de l'estrès i l'adopció de conductes i hàbits més saludables.

L'estudi suggereix que només llegir un capítol al dia, és a dir, uns trenta minuts de lectura, ja podria tenir beneficis significatius per a la salut. A més, els investigadors van observar que aquest efecte protector es mostra fins i tot després d’ajustar variables com l'educació, la riquesa, la salut o el nivell cognitiu de la persona.

El perill de mirar massa la tele

Aquest descobriment obre la porta a desenvolupar programes de prevenció que promoguin canvis d'hàbits en població de risc, que redirigeixin el temps lliure cap a la lectura de llibres, afavorint una millor salut general i, ara ja ho sabem, una esperança de vida prolongada. Un exemple serien els majors de 65 anys, ja que fa temps que se sap que un excés d'activitats passives, com mirar la televisió, contribueix a la mortalitat en persones grans.

A més d'aquests avantatges directes, altres estudis recents destaquen que la lectura compartida de llibres afavoreix el desenvolupament dels infants des dels primers anys de vida, especialment per a nens nascuts prematurament. Aquesta pràctica no només els ajudaria a tenir un millor desenvolupament cognitiu i lingüístic, sinó que també estableix una base sòlida per al futur èxit escolar.

La ciència ens ho deixa clar: integrar la lectura de llibres en les rutines diàries des de ben menuts té efectes positius perdurables en la nostra salut, perquè agafar un llibre no només ens expandeix la ment o ens prepara per afrontar millor els desafiaments al llarg del cicle vital, sinó que també ens allarga la vida per... poder seguir llegint llibres durant més anys amb salut i alegria. El somni humit de lectors i buscadors del Sant Grial. Visca!

drama dramàtic

Liber. from Valentin Tournebize on Vimeo.

per si de cas

EL LIBRO COMO ARTÍCULO DE VIAJE

De chica mis padres solían salir de paseo los sábados a los alrededores de la ciudad, lo que por entonces era todavía casi campo; Escobar, por ejemplo, o Pilar. Mi madre llevaba un calentador y una pavita para hacer el té, mi padre compraba unos sándwiches de miga en la confitería de la avenida Maipú, y yo preparaba una valijita con los libros que pensaba leer en el pícnic mientras mis padres hablaban, o se peleaban, o se quedaban mudos mirando los eucaliptos a la vera del camino. Yo sabía que eran demasiados libros, y así me lo hacía ver mi padre, "mirala a tu hermana que solo trajo el Billiken", pero no lograba convencerme de que con un libro bastaba. Yo pensaba que a lo mejor se descomponía el auto, teníamos que pasar la noche afuera, y corría el peligro de quedarme sin lectura.

El miedo de quedarme sin libro que leer me sigue rondando. Cuando emprendo un viaje en avión siempre lo hago munida de excesivo material de lectura. Aun así, invariablemente, entro en alguna librería del aeropuerto mientras espero el vuelo y compro uno o dos libros más que luego, la mayoría de las veces, no leo. No importa: me siento acompañada y siempre es bueno tener lectura de más por si hay demoras.

 Sylvia Molloy. Citas de lectura. Ampersand, 2017.