temporada 2012-13 (i II)

febrer

Patrimonio: una historia verdadera, Philip Roth. Traducció de Ramon Buenaventura.

Herman Roth es un viudo de ochenta y seis años, un agente de seguros jubilado, conocido antaño por su genio, fortaleza y encanto, que lucha por su vida contra un tumor cerebral. En un portentoso acto de honestidad y sensibilidad, Philip Roth crea el que sin duda alguna es su mayor personaje: su padre, y lo hace en el marco de un relato impecable sobre la compleja relación que mantuvieron, sobre la muerte y el temor que inspira, y sobre la absoluta vulnerabilidad a la que el amor nos condena a todos. Lleno de amor, ansiedad y terror, Philip Roth acompaña a su padre en cada temible paso de esta ingente experiencia, y, mientras lo hace, revela la tenacidad de superviviente que ha caracterizado el largo, testarudo compromiso de su padre con la vida. Patrimonio. Una historia verdadera es el libro más impactante de cuantos haya escrito jamás Philip Roth. (De la contracoberta).

 març

Arrugues, Paco Roca.

L’Emilio, un antic executiu bancari, és internat en una residència d’ancians per la seva família després de patir una nova crisi d’Alzheimer. Allà, aprèn a conviure amb els seus nous companys –cada un amb un quadre “clínic” i un caràcter ben diferents– i els cuidadors que els atenen. L’Emilio s’endinsa en una rutina diària de cadència morosa amb horaris prefixats –prendre’s els medicaments, fer la migdiada, menjar, fer exercici, tornar-se’n al llit...– i en la seva lluita contra la malaltia per intentar conservar la memòria i evitar ser traslladat a l’última planta, la dels invàlids, compta amb l’ajut de l’Ernesto, el seu company d’habitació...

Paco Roca aborda a Arrugues temes delicats, fins ara escassament tractats en historieta, como són l’Alzheimer i la demència senil. I ho fa d’una manera intimista i sensible, amb algunes notes d’humor però sense caure en cap moment en la caricatura. A l’aire de versemblança que es respira en el relat hi ha contribuït un acurat treball de documentació. Paco Roca va començar a recopilar anècdotes dels pares i familiars ancians dels seus amics i va visitar residències d’ancians per saber com s’hi viu, un material de primera mà que li ha servit per estructurar una ficció consistent. (D'aquí)

abril

Quatre germanes, Jetta Carleton. Traducció de Jordi Nopca.

A principis dels anys cinquanta, Matthew Soames, mestre d’una escola rural, i la seva esposa, Callie, passen l’estiu a la granja familiar dels afores de Renfro, Missouri, on van criar les seves quatre enèrgiques filles: la gran, Jessica; Leonie, la més responsable; la indòmita Mathy, que va deixar els estudis per casar-se amb un pilot acrobàtic, i la petita Mary Jo, que va abandonar la granja de molt jove per treballar a la televisió a Nova York.

Com cada any, tres de les filles els visiten durant un parell de setmanes. El final de la seva estada permet que els records facin acte de presència: les alegries, decepcions, amors i desenganys que van marcar el pas del temps i que semblen haver dominat la vida de les quatre germanes. Tot i així, més enllà dels esdeveniments passats batega l’amor profund que els ha mantingut units durant tots aquests anys.

Quatre germanes, la primera i única novel·la de Jetta Carleton, va ser publicada per primera vegada el 1962. El seu editor, el mític director literari de Knopf, Robert Gottlieb, deia d’ella: «Dels centenars de novel·les que he editat, Quatre germanes és realment l’única que he rellegit diverses vegades des de la seva publicació i, cada cop que la torno a llegir, m’emociona tant com la primera vegada». (D'aquí).

maig

Dins d'una campana de vidre, Anaïs Nin. Traducció de Ferran Ràfols Gesa.

A Dins d’una campana de vidre, conte que dóna nom a aquest recull de relats d’Anaïs Nin, la sensació d’una realitat vaporosa que s’apropa a un somni envaeix el lector i aconsegueix aquell efecte que la Nin era capaç de crear en els seus millors moments de prosa: Hipnotitza. La seva capacitat per fragmentar la realitat convertint-la en una mena de relat psicològic, converteix en màgic el seu llenguatge, i, així, embolcalla el lector per dur-lo a l’embriaguesa addictiva que caracteritza el seu estil, tan carregat de simbolisme però alhora tan directe, sensual fins i tot quan els arguments defugen l’erotisme que l’ha fet popular.

Quan es va publicar Dins d’una campana de vidre, Edmund Wilson, un dels crítics més importants del The New Yorker, va afirmar que aquests relats són meitat contes, meitat somnis i que combinen una poesia exquisida amb una observació realista i senzilla del món que envoltava l’autora. Són històries en un univers especial, el de la percepció i la fantasia femenines, sorgit de l’experiència vital d’una Anaïs Nin que es va instal·lar a París i que va convertir la seva casa-vaixell, i el Sena que l’acollia, en escenaris capaços de compartir protagonisme amb uns personatges que desperten la tendresa i complicitat del lector per la seva presència sempre tan pròxima a volatilitzar-se com si fossin éssers supraterrestres. Un teixit viu que amaga un esperit sempre ocult, una aproximació quasi psicoanalítica a la infantesa, al dolor, a les emocions, que captiva per la bellesa del seu llenguatge i per la força dels seus passatges. (D'aquí).

 juny

La gatera, Muriel Villanueva.

La Raquel hereta dos pisos simètrics. L’un dóna al carrer i l’altre a un pati interior, des d’on s’escola un gat taronja. Obrir una gatera en el mur que separa els dos habitatges esdevindrà un camí intrigant cap a la seva identitat.

La gatera és una novel·la escrita des del llindar: un forat obert en una paret que connecta dos món sense intersecció aparent. La realitat i la ficció, la vida i la mort, la masculinitat i la feminitat es troben en la línia en què l’autora, els personatges, i qui sap si el lector, s'emmirallen.

Una història intensa i commovedora sobre una noia jove que decideix refer la seva vida després d’un incident traumàtic. Instal·lada en un antic pis senyorial que acaba d'heretar, la Raquel es comença a relacionar amb els seus nous veïns, alhora que reinicia una nova vida a la ciutat. Al llarg d'un any - d'agost a agost - les amistats amb el Ricard, company de la universitat, i l'Arnau, el nét de la veïna del cinquè, així com la construcció d'una peculiar gatera que comunicarà el pis de la Raquel amb el del seu veí, aniran omplint el dolorós buit del seu passat amb noves esperances i una nova mirada al futur. (D'aquí).