skip to main |
skip to sidebar
1939 Año de la Victoria
23 agosto miércoles
Hemos reabierto la Biblioteca al público después de siete meses de permanecer cerrada desde la liberación de la ciudad por las gloriosas tropas nacionales.
Hemos de hacer constar nuestro agradecimiento al Excmo. Ayuntamiento de esta ciudad por haber acordado la pronta reparación de los daños ocasionados por el bombardeo en el edificio y habernos dado las máximas facilidades para su realización.
Hemos restablecido el antiguo orden en cuanto al fondo de obras de la Biblioteca siguiendo además las instrucciones del Patronato Nacional de Archivos Bibliotecas y Museos por lo cual ha habido necesidad de modificar algunas de las secciones suprimiendo algunas obras destinadas a ser mandadas a la Biblioteca de la Universidad las que por su contenido no debian figurar en ninguna de nuestras Bibliotecas y otras que hemos separado del libre acceso al público.
Seguimos trabajando como en dias anteriores en la selección de obras que hemos de someter a la revisión de la Central de Bibliotecas Populares a cargo ahora de Pedro Bohigas que nos ha dado las oportunas disposiciones y sugerencias para la mejor realización de nuestro cometido...
Fa poc he llegit que la catedral de Vic la van "restaurar" els presos republicans, obligats també a fabricar bancs d'església per a fer més humiliant la darrota.
ResponEliminaLa bibliotecària era la mateixa persona d'abans de la guerra?
La destrucció no va ser cosa de bombardeig, però:
Elimina"El dia 21 de juliol de 1936 l'incendi revolucionari en va cremar l'interior (de la catedral, s'entén) i va consumir en una nit tot aquest cabal decoratiu, que va desaparèixer cremat per les flames que arrencaven del cor, on eren alimentades pel cadiram, l'orgue, els bancs i mobles de l'església amuntegats abans de calar-hi foc [...] L'incendi es va propagar a les cobertes de fusta, que van cremar durant dies i van deixar més tard a la intempèrie les voltes de les naus que, una rera l'altra van anar enfonsant-se...".
La restauració la va assumir la Dirección General de Regiones Devastadas i es va iniciar el 15 de març de 1940. No trobo res de presos, però podria ben ser.
I ja posats, i que els vigatans em dispensin, dir que jo la trobo especialment horrorosa, la catedral. No m'agrada gota. Ara bé, el campanar és estupend, per no dir collonut.
La bibliotecària és la mateixa, sí: l'Elvira Bozzo i Canela. La llengua és una altra, però.
Completament d'acord, tant amb l'horror (que suposo derivat dels Sert), com amb el carinyo pel campanar que té alguna cosa d'embotit.
EliminaSert ajuda, és veritat (personalment, m'atabala); tot i amb això, és lletja per mèrit propi, no sé, com desproporcionada i sense cap mena de gràcia, la pobra.
EliminaEl cloqueret és ben bonic, sí.
Doncs sí que seria una sort que algú que ho va viure pogués explicar encara com va anar la cosa ... al rebost de la casa bé que hi ha bons pernils ben conservats!
ResponEliminaAvantatges de viure en una casa amb golfes, anònim: tenim diaris de la biblioteca del 1931 fins al 1995.
EliminaL'any 39 hi havia dues bibliotecàries, l'Elvira Bozzo i la Mercè Borrell Pons. La Bozzo va traspassar; l'altra no ho sé.
De les velles glòries només conec (i tracto tant com puc, val a dir) l'Elvira Molas Pradell, 85 anys i el cap claríssim, per cert. Però ella no hi era, l'any 39, perquè es va incorporar el 1949.