diumenge, 23 de setembre del 2012

moncada a l'ateneu



Escrit per matilde urbach
Etiquetes:

2 comentaris:

  1. David23/9/12 22:23

    Juntament amb Incerta Glòria, sempre m'ha semblat que Camí de sirga és la millor novel·la catalana del segle XX (Rodoreda a banda, és clar). Poc objectiu, ja ho sé... D'en Moncada en voldria destacar la senzillesa. Recordo que de jovenet me'l trobava sovint al Mercat de Sant Antoni.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. matilde urbach24/9/12 8:23

      Poc objectiva, jo també, però no puc estar-hi més d'acord, David. Camí de sirga és una novelassa. I demà, dia de la trobada presencial, em tocarà defensar-la. No és que això del club sigui una guerra, passa que totes les opinions que em van arribant coincideixen en què és una lata de novel·la. I jo que hi he tornat a flipar tant que me l'he empassada dos cops seguits, que això meu ja és vici, vici.

      Malgrat això, me'n faig càrrec; comprenc que l'estructura de la novel·la, els dos temps narratius, l'allau de personatges que serveixen per a construir la memòria col·lectiva de Mequinensa a partir dels records fragmentaris, pot arribar a atabalar una mica, sobretot les primeres cent pàgines; però al final hi ha prèmit, que el tio tanca el cercle amb una perfecció que enamora, que la cosa comença amb el primer enterrament de "l'Era de la demolició" i acaba amb l'últim mort que serà colgat a Mequinensa, que no és altre que la Carlota de Torres, que traspassa al peu del retrat del seu pare, el refotut quadre que dóna el tret de sortida a les evocacions al principi de la novel·la. Uàu.

      I d'ell, d'en Moncada, a banda de la senzillesa que apuntes (i el fet que es mantingués allunyat dels saraus literaris; sempre he volgut creure que tenia massa feina a escriure (a corregir, de fet) i que per això), jo em quedo amb la ironia "amable": un fotetes bon jan, no sé si m'explico.

      I jo l'havia vist, un munt de cops, passejant el gos per Gràcia. No el vaig saludar mai, tot i que m'aguantava un ei, rural!, perquè sabia que aquesta era la fórmula que utilitzava en Monzó. En fi.
      Salutacions i dispensa el rotllo, David.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)