«Pilans i parets mestres van esberlar-se bruscament; una fragor eixordadora en la qual es barrejaven el cruixir de jàsseres i bigues, l'ensulsiada d'escales, trespols, envans i revoltons, l'esmicolament de vidres i la trencadissa de maons, teules i rajoles, va retrunyir per la Baixada de la Ferradura mentre la casa s'esfondrava sense remei.»
Jesús Moncada. Camí de sirga. 4a ed. Edicions 62, 2008. P. 11.
**
«El començament de Camí de sirga està demanant una lectura molt ràpida, quasi instantània: una lectura que sigui la icona o el símil de la mateixa explosió. L'efecte que provoca el text prové, a més, d'una absència: pràcticament no hi trobem adjectius, els adjectius haurien creat un efecte de ralentí del tot contraproduent. Feu-ne la prova i comenceu: «jàsseres robustes i velles, bigues corcades i tortes...». El text, doncs, s'ha sabut construir amb els elements del llenguatge que calia triar, exactament.»
Jesús Tuson. El llenguatge i el plaer. Empúries, 1990, pàg. 30-31.
Malgrat Tusón (a qui admiro sincerament) al text hi ha l'adverbi "bruscament" i l'adjectiu "eixordadora".
ResponEliminaJa, per això l'home es cura en salut i diu "pràcticament", Lluís.
EliminaTambé tens raó, deu ser per això que admiro el Tuson.
EliminaJo l'admiro molt des que em va aprovar la LingüísticaI. Hi vaig anar a petar fugint d'un tal Pere Quetglas, que escabetxava com ningú, el tio. Fa molt, ja saps, de quan Bolonya només era la ciutat d'origen d'una salsa pels espagueti.
Elimina