Patrona de Mequinensa. La tradició diu que era una donzella cristiana, esclava d'una parella que, havent estat cristians, s'havien fet pagans, anomenats Nicolau i Paulina. Els dos sotmetien Agatòclia a abusos i maltractaments físics, per forçar-la a deixar el cristianisme. Com que l'esclava no en volia abjurar, la portaren al magistrat.
Jutjada i torturada, no va voler renunciar a la seva fe i fou condemnada; li fou tallada la llengua i, finalment, fou cremada en una foguera, on morí. (Font: Viquipèdia)
"Por fin, tras 33 años de residencia en Barcelona, Moncada se ha decidido a ambientar su próximo libro en la ciudad. Esconde con gran celo el argumento (si quieren saber de qué va, yo de ustedes le preguntaría a Moret), pero el otro día reveló al menos el nombre del protagonista. ¿A que no lo adivinan? No, claro, cómo van a adivinarlo. Pues se llama ni más ni menos que Anàtocles, el masculino de una de las santas mequinenzanas, Santa Anatòclia. Si eso no es alimentar el estigma... Él mismo zanja la cuestión con una ocurrencia muy propia de su carácter irremediablemente rojo y comecuras: "Lo cierto es que, a pesar de la veneración que dicen que le tienen, ningún mequinenzano le ha puesto ese nombre a su hija".
Pau Vidal. "Mequinenza ya se inundó". El País, 27 d'octubre de 2000.
Alerta. Hauria d'haver posat un "[sic]" allà on en Vidal diu Anatòclia i Anàtocles, perquè parla de Dante, s.a. la novel·la inacabada de Moncada (de fet només va deixar 70 pàgines llestes i corregides), i el personatge es diu Agàtocles. La Vanguardia en va publicar un fragment fa cosa d'un parell d'anys. Aquí.
ResponEliminaDir també que en Pau Vidal va ser el conductor, la primavera passada, d'un club de lectura sobre Moncada, organitzat per la Fundació Tàpies, i que com a activitat complementària es va fer una lectura dramatitzada d'un fragment de la citada novel·la. Ho acabo de saber, és clar. Un pelet tard.
Total, que Agatòclia i Agàtocles.
I aquí, Vidal parlant de Moncada.
EliminaDiu, per exemple:
1. Quina relació tenies amb el Jesús Moncada?
Vaig començar essent un lector fanàtic i per una tombarella del destí em vaig convertir en amic seu, gràcies al saber fer d’en Xavier Moret, segurament una de les persones que coneixen millor la seva obra. Durant uns quants anys vam dinar tots tres un cop al semestre, al mateix restaurant i menjant exactament el mateix menú.
4. En termes generals, què és el que més t’interessa de l’obra de Jesús Moncada?
A mi com a filòleg m’estimula especialment l’estrepitosa riquesa del llenguatge que gasta, amb un munt de termes (dialectalismes mequinensans i lèxic d’oficis antics) que no surten als diccionaris, però com a lector em fascina el seu sentit de l’humor i la facilitat narrativa que tenia. Jo diria que Moncada és la literatura en estat pur.
I bona festa major de la Santa als mequinensans i -anes, dit així, en aragonès oriental, que jo no m'estic de re.
EliminaAh (i ja callo) a Camí de Sirga també hi surt una Agatòclia, l'esplèndida vídua propietària de la fonda del Vell Senglar, la que va sotragar fins al moll de l'os el pobre Míster Oliver Wilson, anglès flegmàtic. Agatòclia Molina.
EliminaL'enllaç "Vidal parlant de Moncada" no funciona. No sé què passa. L'adreça és aquesta http://www.fundaciotapies.org/blogs/zoom/jo-diria-que-moncada-es-la-literatura-en-estat-pur/.
EliminaEls martiris de sants superen en imaginació i simbolisme el cinema gore, i és estrany que els guionistes no s'hi hagin arrapat per a ampliar el seu imaginari. Tallar-li la llengua a l'Agatòclia... perquè calli?
ResponEliminaPerò parlant de Moncada, saps si apart d'aquest fragment de Dante se'n pot trobar res més?
Ai, no me'n parlis, que ara estic llegint el proper llibre del club, El cinquè en joc, i el pitjor dels sants no és el martiri, sinó que han de certificar miracles i tal. I mira, ara acabo de llegir en una carta de Sales a Mercè Figueres: " A mi el que em tira més són les vides de sants, potser per reacció després d’haver-me empassat el Capital de Marx que és una indescriptible lata". Doncs res, que m'he subscrit a l'Analecta bollandiana, seguint el rastre de Sta.Wilgefortis, una de les primeres anorèxiques de la història, que va deixar de menjar i li va sortir barba i tot.
EliminaQuant al fragment de Dante, no he set capaç de trobar-ne cap més. Ens hauríem de fer col·legues de la Rosa M. Moncada i l'Hèctor Moret, que són els custodis del manuscrit.
Digui, digui:
ResponEliminaTot i que el rigor no altera, en cap cas, la simptomatologia, cal puntualitzar que de les persones afectades d'anorèxia se n'ha dir anorèctiques.
Hi ha un llibre terrible (boníssim) del Josep del Toro, "El cuerpo como delito", on analitza el tema de les santes anorèctiques (?) des de la perspectiva psicoanalítica (escrit amb ànim divulgatiu). Comences a veure Santa Llúcia d'un altre color després de llegir-lo.
EliminaOído cocina! Saps, ara no em puc treure del cap allò del quiero ser saaaaanta, quiero ser beaaaaaata...lalala.
ResponEliminaQuiero ser carbonizada
Eliminaazotada , flagelada
levitar por las mañanas
y en el cuerpo tener llagas
quiero estar acongojada
alucinada y extaciada
tener estigmas en las manos
en los pies y en el costado
I, si pot ser, sense barba.