dijous, 10 de setembre de 2020

agafar la llengua pel ganyot


1954, VII
Dijous
La llengua. No es tracta que no hi hagi errors lingüístics, sinó que l'error no sigui deshonrós. A qualsevol que escriu se li pot escapar una errada, fins i tot gramatical, fins i tot ortogràfica, però n'hi ha que es vesteixen amb la toga d'un clàssic i, a aquests, un error, per molt petit que sigui, els deixa absolutament destrossats. En canvi, un escriptor que no vol expressar-se d'una manera massa impecable es pot permetre el luxe d'ensopegar moltes vegades i ningú no li demanarà responsabilitats. L'escriptor, doncs, no tan sols ha de tenir cura de la llengua, sinó que —més que res— ha de trobar l'actitud adequada davant d'aquesta llengua. I adequada vol dir que, si pot ser, no el limiti. Aquell que es deixa atrapar per les paraules és un estilista fluix.
[...] El més important és que un excés de teoria, una actitud massa saberuda davant de l'estil, no privin la paraula de la seva eficàcia a la pràctica, a la vida. Perquè l'art es produeix entre persones vives i concretes i, per tant, imperfectes. Avui dia abunden estils que avorreixen, que cansen, que ens fan treure el fetge per la boca, perquè són producte d'una recepta intel·lectual, són l'obra d'una gent esquerpa i, senzillament, mal educada. Cal fer blanc amb la paraula en la gent, en la gent i no pas en les teories, en la gent i no pas en l'art. El llenguatge d'aquest dietari és massa correcte; en les obres artístiques sóc més desimbolt.
Witold Gombrowicz. Dietari (1953-1956). Traducció d'Anna Rubió i Jerzy Slawomirsky. 62, 1999. P. 117-118.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada